25 anys d'excavacions al Molí del Salt de Vimbodí

Les excavacions arqueològiques al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), compleixen 25 anys. L'equip d'arqueòlegs liderat per Susana Alonso i Manuel Vaquero torna enguany a la feina després d'haver localitzat restes paleolítiques excepcionals: eines, ossos d'animals o la segona mandíbula humana més antiga del país.

Després de dues dècades i mitja, però, el nom del Molí del Salt ha quedat associat a la troballa d'una col·lecció d'art moble prehistòric única. Són una vintena de peces, pedres gravades, entre les quals, el primer plànol conegut d'un poblat de caçadors i recol·lectors amb les seves cabanes. «És incomparable», remarca Vaquero. Els arqueòlegs esperen iniciar la segona i última fase del projecte el 2026.

El 1999 un equip d'arqueòlegs va començar els treballs d'excavació al jaciment del Molí de Salt amb l'objectiu de conèixer com vivien les poblacions de fa 13.000 i 15.000 anys endarrere. El que no s'esperaven era trobar més de 60.000 restes de fauna, 30.000 eines de pedra i una col·lecció «única» de més de vint peces d'art moble, entre altres. En una entrevista amb l'ACN, Vaquero ha reconegut que van iniciar el projecte, perquè sabien que el jaciment «era ric, amb molt de material», però que mai s'haguessin imaginat trobar un registre arqueològic d'aquestes característiques.

Dels 25 anys d'història, Vaquero en fa un balanç «molt positiu» i destaca el que per a ell han estat les dues grans fites. Per una banda, la troballa de restes òssies humanes en ser «poc habituals» en jaciments del paleolític. «Estem parlant de poblacions nòmades, que estaven contínuament movent-se d'un lloc a un altre, i no enterraven la gent al lloc on vivien», ha argumentat Vaquero, qui ha qualificat aquest fet «d'excepcional». En concret, entre el 2022 i el 2023 es va localitzar una mandíbula i un molar superior que correspondrien a un infant d'uns quatre o cinc anys que va morir ara fa 15.000 anys.

D'altra banda, aquest investigador de l'IPHES-CERCA també ha subratllat que el jaciment compti amb la col·lecció d'art moble -gravats en pedres- més gran de Catalunya. «És una singularitat en el marc de l'arqueologia catalana», ha afirmat Vaquero, qui ha recordat que «durant molt de temps, Catalunya havia tingut un buit d'informació en relació amb l'art paleolític».

En aquest sentit, ha destacat una peça en particular. Es tracta d'una placa d'esquist amb set imatges semicirculars gravades que, per la forma i proporcions, els investigadors han interpretat com a cabanes. «No hi ha cap altre gravat com aquest arreu del món», ha afirmat Vaquero, qui ha reconegut que ha estat «una de les grans troballes inesperades que s'han fet en aquest jaciment».

Inici d'una segona i última fase

Durant aquests anys, els investigadors s'han centrat en la reconstrucció de la seqüència, és a dir, tenir documentat tot el que va passar ara fa 13.000 i 15.000 anys. Una primera fase que, segons ha afirmat Vaquero, està arribant a la seva fi. En un termini de dos anys, aquest equip d'arqueòlegs preveu començar la segona i última fase del projecte. Aquest estarà més enfocada a incrementar el volum de registre de diversos elements. En aquest sentit, Vaquero ha reconegut que els interessa trobar més peces d'art moble, perquè la col·lecció sigui «encara més important».

Per a Vaquero, la fi del projecte està cada vegada més a prop. Tot i que considera que encara els queden per endavant deu o quinze anys d'excavacions, creu que «s'ha d'anar pensant en la finalització del projecte» i, per tant, accelerar el ritme dels treballs. En aquest sentit, ha assegurat que la previsió és anar ampliant, progressivament, el nombre de setmanes que el grup hi destina anualment. Fins ara, els arqueòlegs hi anaven unes quatre setmanes a l'any.

Balanç 2024

De fet, en aquesta edició, la trentena d'arqueòlegs participants -la gran majoria estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com de la Universitat de Girona, de València, de La Laguna, de la UNED i de la UOC- han treballat al jaciment durant cinc setmanes.

Des que van començar el passat 29 d'abril, l'equip ha trobat unes 3.000 restes òssies, eines i alguna pedra gravada que «encara s'han d'analitzar». Tot i això, no es preveu «cap gran sorpresa». Aquest divendres, els investigadors han donat per acabats els treballs arqueològics al jaciment del Molí de Salt.

Et pot interessar