Inauguren al monestir de Poblet una exposició sobre els arxius custodiats per Tarradellas a l'exili

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, ubicat al monestir de Poblet, ha inaugurat aquest dimarts l'exposició permanent Els fonaments de l'autogovern per donar a conèixer un dels patrimonis documentals més importants de Catalunya. Es tracta dels més de dos milions de pàgines, fotografies, materials i cartes, entre altres, que el president Josep Tarradellas va cedir a l'equipament als anys vuitanta. 

Un arxiu que ajuda a traçar una línia de continuïtat entre la Generalitat establerta l'any 1931 i la institució recuperada el 1977. A més, també s'exposa l'urna que va preservar el cor galvanitzat del president Macià. «És com si entréssim a la intimitat on es movia el president Tarradellas a l'exili», ha descrit l'abat Rafel Barruè.

Després de passar per la seu central de la Diputació de Barcelona -qui ha produït l'exposició- en el marc de la commemoració del 40è aniversari de la creació de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, enguany s'ha traslladat fins a aquest equipament situat al monestir de Poblet, on estarà de manera permanent. Segons ha detallat el diputat de Memòria Democràtica, Jesús Naharro, la voluntat de l'exposició és la de «divulgar», perquè «tothom puguin conèixer el que va succeir» durant la segona república, la guerra civil, l'exili i la transició.

Tot i que l'arxiu es va crear el 1981, després que Josep Tarradellas cedís els seus fons bibliogràfics i documentals a la comunitat monàstica de Poblet, han estat poques les persones que s'han apropat durant aquests anys a l'equipament per llegir i analitzar els milers de documents, fotografies, pel·lícules, llibretes i audiovisuals, entre altres. D'aquests, la gran majoria han estat investigadors i historiadors. Ara, es busca que la mostra «es converteixi en la porta d'entrada de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià» per al conjunt de la ciutadania, segons ha explicat la directora de l'arxiu, Núria Gavarró.

Un tast del patrimoni documental

D'aquesta manera, la població que desconeix l'existència d'aquest patrimoni documental a Poblet tindrà, a partir d'ara, una «explicació molt didàctica sobre què s'hi conserva, com es va crear l'arxiu i quin és el seu símbol», ha afegit Gavarró, qui ha detallat que aquesta col·lecció traça una línia de continuïtat entre la Generalitat de Catalunya establerta l'any 1931 i la institució recuperada el 1977. «Per conèixer la història que va des de la segona república fins a la transició és imprescindible consultar aquest arxiu», ha defensat Gavarró, qui ha celebrat que «Tarradellas aplegués tota aquesta documentació perquè les futures generacions ho poguessin conèixer».

La mostra s'articula al voltant de la recreació del despatx de Tarradellas, a partir del qual es mostren alguns dels documents, peces i objectes personals més «sorprenents» del total d'elements que acull l'arxiu. Entre els materials més «curiosos» i «únics» destaca la capsa que contenia l'urna que va preservar el cor galvanitzat del president Macià.

Per la seva banda, l'abat del monestir de Poblet, Rafel Barruè, ha afegit que la nova exposició esdevé «un espai per obrir els ulls a la memòria històrica». Segons ha assegurat, «tot el treball i l'esforç del president Tarradellas a l'exili» està palès en el conjunt de fotografies, llibretes, fulls, gravadores, entre altres. «És com si entréssim a la intimitat on es movia el president Tarradellas a l'exili», ha descrit.

Et pot interessar