Marc Recha estrena a Sitges ‘Centaures de la nit’, rodada al Monestir de Poblet amb actors invidents

El director català Marc Recha estrena al Festival de Sitges el film ‘Centaures de la nit’, rodada majoritàriament amb actors invidents i protagonitzada per Lluís Soler. El film, amb tocs poètics i surrealistes i rodat en blanc i negre, se situa al Monestir de Poblet als anys 60 del segle XX. En una entrevista amb l’ACN, el director de 'Centaures de la nit', Marc Recha, destaca que la pel·lícula parla «del món de la imaginació i dels cecs». La pel·lícula, que forma part de la secció Noves Visions del Festival de Sitges, està en part inspirada en el món del fotògraf invident eslovè Evgen Bavcar i l’imaginari de Luis Buñuel.

A ‘Centaures de la nit’, un home cec, perseguit pel seu passat, fa una visita al Monestir de Poblet per ajudar un amic a robar les relíquies amagades per uns monjos eslovens anys enrere. «Aquesta és l’excusa per parlar del món de la imaginació i del món dels cecs de com veuen i com creen», diu Recha.

La pel·lícula està en part inspirada en el món del fotògraf invident eslovè Evgen Bavčar. «Va ser un dels primers fotògrafs cecs que van plantejar com ens veuen les persones cegues a través de la càmera».

Recha també destaca que ‘Centaures de la nit’ és un homenatge a un món que s’ha extingit dels anys 50 i 60, en el qual es feia un tipus de cinema amb Orson Welles dirigint ‘Campanades a mitjanit’ o Ingmar Bergman fent ‘El setè segell’.

Monestir de Poblet

Aquesta és la primera vegada que es roda íntegrament una pel·lícula al Monestir de Poblet i és el desè film de Recha. «Sense la complicitat de la comunitat i de tots els monjos de Poblet, no hauríem rodat la pel·lícula». Recha assenyala que «un dels pilars de la pel·lícula és l'arquitectura gòtica catalana que és el Monestir de Poblet» i sobretot, «com rodar la verticalitat».

Recha assegura que s’ho han passat molt bé en el rodatge de ‘Centaures de la nit’: «Jo faig cinema des de fa ja més de 40 anys i és un cinema molt artesanal, molt de quilòmetre zero i això vol dir que agafes i convius amb la gent en grups reduïts, no et mous del lloc on estàs rodant i això facilita les coses, perquè cohesiona molt», apunta.

En aquesta ocasió, Recha ha treballat majoritàriament amb invidents. Al càsting, apunta, de tots els cecs van gravar hores i hores i va ser molt intens i «no es tractava tant de buscar un físic, sinó la manera de ser i el llenguatge no verbal. Al càsting no és tan dirigir els actors, sinó posar-los al lloc».

Lluís Soler

L’actor Lluís Soler es posa en la pell del protagonista que també és cec. Soler desgrana que ‘Centaures de la nit’ és el darrer viatge d'una persona que «ja està una mica de tornada de tot». Al seu personatge, indica, la vida i el món «no li desperten les sensacions que li despertaven anys enrere perquè havia sigut un tarambana i ara està més contingut». Soler creu que el personatge «se sent atret pel món místic de Poblet».

Confessa que rodar al monestir de Poblet va ser «màgic» i destaca que la comunitat de monjos els van acollir, els hi van donar «permís per entrar a la seva intimitat i van fer un esforç perquè es pogués fer la pel·lícula». «Els horaris del rodatge s’adaptaven a les necessitats que ens deien els monjos», afegeix.

A més de Soler també hi ha participat les actrius Montse Germán, Muntsa Alcañiz, Eulàlia Ramon, Raquel Ferri, Ona Planas i Cristina Dilla. Entre el repertori d’actors invidents hi ha el pianista de jazz Ignasi Terraza.

El director de fotografia Peter Zeitlinger que, entre altres, ha treballat amb Werner Herzog i Abel Ferrara, ha filmat en blanc i negre el Monestir de Poblet i el músic Marc Parrot ha composat la banda sonora de la pel·lícula.

Producció

La pel·lícula és una producció de Parallamps Companyia Cinematogràfica, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’ICEC, el Monestir de Poblet, la Càtedra UNESCO de la Universitat Rovira i Virgili, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’ONCE i la participació de 3Cat, CreaSGR, Wandermoon, Région Normandie i Méroé Films.