Acció Climàtica planteja abastir els pantans del Priorat amb aigua de l'Ebre per garantir un reg de suport

El departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat dos projectes per garantir un reg de suport al Priorat. Les dues propostes independents captaran aigua del riu Ebre per abastir els pantans de la comarca i assegurar l'activitat agrària. D'una banda, es proposa portar l'aigua des de Garcia (Ribera d'Ebre) fins al pantà dels Guiamets i després, al de Siurana. Segons el conseller David Mascort, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre n'està al corrent i en paral·lel, les obres de l'EDAR de Reus obriran la porta a «deixar de fer servir la concessió» de Riudecanyes. D'altra banda, es planteja connectar el pantà de Margalef al canal Garrigues-sud. La previsió és enllestir-ho tot el 2027 i utilitzar 5 hm³ d'aigua anuals.

Falset ha estat el punt de trobada aquest diumenge entre els representants del departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i els principals actors del Priorat. Així, alcaldes, comunitats de regants i representants de les denominacions d'origen de vi han escoltat de primera mà els dos projectes amb què es planteja garantir un reg de suport per a la comarca. Segons el conseller David Mascort, es tracta d'una «solució estructural» per assegurar el futur del sector primari de la zona, especialment pel cultiu de vinya i olivera. Enguany, cap dels tres pantans prioratins ha tingut suficients recursos per a la campanya de reg.

El punt en comú entre els dos projectes és l'origen de l'aigua; en ambdós casos provindria del riu Ebre. D'una banda, es proposa la connexió del pantà de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud. Aquesta infraestructura, que es calcula que s'enllestirà pel 2026, beneficiarà els municipis de Palma d'Ebre Margalef, la Bisbal de Falset, la Figuera, la Vilella Baixa i Cabacés, el que es tradueix en unes 1.400 hectàrees agràries de la conca del riu Montsant. La previsió del departament és licitar la redacció del projecte executiu aquest any i licitar les obres l'any vinent.

El segon projecte, més «costós» segons el conseller, consisteix a bombar aigua des de Garcia (Ribera d'Ebre) fins al pantà dels Guiamets en primer terme i posteriorment, al pantà de Siurana. Aquesta proposta afectarà una superfície de reg de 1.588 hectàrees, repartides entre els municipis Cornudella de Montsant, el Lloar, Falset, Gratallops, la Morera del Montsant, la Vilella Alta, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta i Torroja del Priorat. En aquest cas, Mascort ha puntualitzat que el projecte depèn que entri a la pròxima planificació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb la qual assegura que ja han parlat i «sembla que ho veuen amb bons ulls». La previsió de la conselleria és que el projecte s'enllesteixi en tres anys, el 2027.

60 milions d'euros de pressupost i tres anys d'obres

En conjunt, el departament calcula que es requerirà un pressupost de 60 milions d'euros i un volum anual d'aigua de cinc hectòmetres. Segons el president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez, es tracta d'una captació de volums «molt baixos» per garantir el futur agrícola de la comarca. «No estem parlant d'ampliar regadius ni de donar més extensió al que hi ha ara, simplement seria garantir la supervivència del nostre model agrari», ha defensat. En aquesta línia, ha descartat que els projectes despertin el rebuig per part de les entitats ecologistes, «sobretot si se solucionen els problemes de les conques internes» amb l'aposta de la regeneració d'aigua de l'EDAR de Reus.

Aquesta ha estat una de les altres qüestions a les quals s'ha referit el conseller Mascort, qui ha posat èmfasi en el reaprofitament de l'aigua residual per a regadius per obrir la porta a acabar amb el transvasament entre el pantà de Siurana i el de Riudecanyes. «És evident que la comunitat de Regants de Riudecanyes té una concessió i que hem de veure si podem deixar de fer-la servir, per tant, deixar de portar aigua de Siurana cap a Riudecanyes, que seria l'òptim», ha asseverat.

Dues hores de reunió

Després de dues hores reunits amb els diferents agents de la comarca, alcaldes i comunitats de regants han valorat positivament les dues propostes, si bé han coincidit a dir que la problemàtica de la sequera ja està tenint un efecte directe en els cultius. Així ho ha alertat l'alcalde de la Bisbal de Falset, Òscar Vidal, qui ha celebrat la proposta de connectar el pantà de Margalef amb el canal Garrigues-sud, però ha advertit que en cas que la manca de pluges s'allargui, tindrà una afectació directa en la supervivència dels arbres. Per això, ha reclamat una solució per al conjunt de la conca del riu Montsant, encara que provisional, de cara als pròxims dos mesos. «Els municipis de Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera i la Vilella Baixa pengem d'un fil. Si no tenim aigua al març, no sé què passarà amb l'economia d'aquests cinc poble», ha lamentat.

En la mateixa línia s'ha mostrat Ricard Masip, president de la comunitat de regants de la conca del riu Montsant; a parer seu, tot i que existeix voluntat política per tenir una solució entre curt i mitjà termini, cal una solució provisional per evitar la mort dels arbres durant els anys que s'espera que es facin les obres del projecte. D'altra banda, s'ha mostrat esperançat en què el bombeig d'aigua provinent de l'Ebre en una única captació cada hivern sigui una «bona solució».

Per la seva part, des dels Guiamets també coincideixen en el fet que la mesura arriba tard, però celebren que es posi damunt de la taula. El president de la comunitat de regants del pantà dels Guiamets, Miquel Escoda, ha qualificat la proposta com una «inversió de futur» tot i lamentar que en el transcurs de la seva posada en marxa hi haurà productors que «no podran subsistir fins que el projecte sigui una realitat i es quedaran pel camí». Actualment, l'embassament es troba al 5% de la seva capacitat i els prop de 600 pagesos no han pogut fer front a la campanya de reg d'enguany. L'alcalde del municipi, Jordi Soldevila, ha afegit que durant l'impàs de les obres, caldrà esperar que plogui, tot i que ha valorat positivament el projecte no només per a la pagesia, sinó per al conjunt de sectors econòmics que es poden beneficiar d'aquesta iniciativa.