Els negocis propers al pantà de Siurana pateixen el descens de turisme estival

Els negocis situats a prop del pantà de Siurana fan eco de com els ha afectat els darrers anys el descens continuat del nivell d’aigua d’aquest paratge natural, que es troba al 2,35% de la seva capacitat. Mentre alguns dels establiments han hagut de baixar la persiana, d’altres es mantenen gràcies a la clientela local i al turisme que reben la resta d’èpoques de l’any, i que visita les localitats de Siurana i Cornudella de Montsant per a dur a terme altres activitats, com escalada o enoturisme.

Al peu del que queda del pantà de Siurana hi ha situada una caserna propietat del negoci Canoa Kayak Siurana, que roman tancat davant la impossibilitat de dur a terme la seva activitat a causa del nivell d’aigua del paratge natural. El seu propietari no ha volgut fer declaracions a aquest mitjà, més enllà d’afirmar el tancament temporal del negoci, però ja el 2022 indicava a Diari Més el descens notable de clientela.

Aquest fet també ha repercutit al restaurant Can Pep, a dos minuts caminant de Canoa Kayak Siurana. El seu copropietari, Quim Teixidor, indica que «s’ha perdut el turisme que venia a fer kayak, banyar-se, etc. I, indirectament, també ens ha afectat a nosaltres, perquè puntualment venien a dinar o fer un gelat». D’altra banda, explica que el «boom» turístic el van tenir després de la pandèmia, quan el pantà estava ple i, el seu entorn natural, net. «Abans baixaves a les 7 del matí i hi havia 20 cotxes que feien cua per accedir al pantà, i venien a passar el dia. Ara ja fa tres estius que estem fluixos», expressa.

En la mateixa línia, el gerent del Refugi Montsant Natura, a Cornudella de Montsant, Víctor Miró, també ha notat la pèrdua d’aquest «turisme familiar» que visitava el pantà puntualment. Per la seva banda, Lluís Bonet, treballador del bar L’Acàcia, també a Cornudella de Montsant, indica que el nombre de clients «va fluctuant segons l’època», però ja l’estiu passat es va notar un descens: «No es va contractar una persona pels mesos de juliol i agost perquè no sortia a compte agafar-la».

Més enllà del pantà

Davant aquest context, els negocis s’han recolzat en la clientela local i en altres perfils de turisme, que visiten les poblacions més enllà de l’estiu. Aquest és el cas de Can Pep. Teixidor recalca que el seu és un negoci de «quaranta anys», amb clientela local i fidel que els ha ajudat a mantenir el negoci els darrers temps. Des del bar l’Acàcia no poden dir el mateix, ja que, com indica Bonet, «el 100% dels clients són turistes, i el 70% són estrangers».

Igualment, el copropietari de Can Pep indica que s’estan plantejant obrir més hores i no només a l’hora de dinar, per poder sostenir el negoci. Un altre tipus de turisme que destaca a Cornudella de Montsant és el d’escalada. Miró conta que «a l’hivern, la major part del turisme és estranger, perquè venen escaladors de tot el món, però també tenim clientela local». De la mateixa manera, tant el refugi com Can Pep es beneficien d’aquest tipus de turisme, a més d’aquelles persones que aprofiten el bon temps per a realitzar excursions per la zona del pantà.

Teixidor indica que els qui venen per practicar enoturisme és un altre tipus de clientela pendent d’explotar. Cornudella de Montsant compta amb un total de quatre cellers que ofereixen degustacions i visites guiades, com el Noguerals. El seu responsable, Ramon Alzamora, explica que no ha notat un descens de clientela fruit del baix nivell d’aigua al pantà de Siurana, però desconeix si els clients que ha rebut tenien intenció de visitar-lo: «L’enoturisme no és de cap època de l’any. Em contacten directament per visitar el celler i fer un tast, no m’expliquen si tenien pensat anar al pantà». Amb tot, sí que expressa preocupació davant els afectes de la sequera en les seves vinyes.

Gestió dels recursos hídrics

Així, l’alcaldessa de Cornudella, Meritxell Cardona, insisteix en el fet que «continua havent-hi turisme», i que, fins i tot, «hi ha gent que veu l’estat del pantà per televisió, i venen en persona perquè tenen curiositat». La batlle també declara que la importància del pantà va més enllà de ser una «atracció turística puntual»: «És l’eina en comú que tenim per alimentar els nostres regants. Comptem amb altres xarxes de tracció de turisme, com els nostres restaurants, activitats culturals i les visites als cellers».

Amb tot, Cardona explica que un dels objectius que s’ha proposat des del consistori municipal és «fer pedagogia i conscienciar als turistes de fer un bon ús dels recursos hídrics». Així, una de les primeres mesures que duran a terme és la implantació de diferents punts de subministrament d’aigua per pagament, perquè aquells que venen en autocaravana, un perfil freqüent de turista al municipi, pugui carregar el seu dipòsit d’aigua. «Amb aquest sistema el que volem és donar valor a l’aigua» —explica Meritxell Cardona—. «La quantitat que s’abona per fer ús del subministrament ens serveix per fer el manteniment del servei d’aigua».