La DOQ Priorat i la DO Montsant reclamen un reg de suport en una verema marcada per la sequera

Produccions molt per sota d'un any normal, arbres morts i basses seques són les conseqüències més visibles de l'impacte de la sequera a la DOQ Priorat i la DO Montsant. En una verema que fa pocs dies que ha començat, els primers estimen collir al voltant d'un 45% respecte un any normal; mentre que els segons estimen una disminució mitjana de raïm d'un 30% en comparació amb l'any passat. 

En declaracions a l'ACN, els presidents de les dues DO coincideixen que aquesta situació no és sostenible i que l'única solució és garantir l'aigua mitjançant un reg de suport que ha d'arribar l'abans possible davant una manca de precipitacions que està posant en risc les explotacions i, de retruc, la viabilitat econòmica i social de la comarca.

L'impacte de tres anys amb molt poca pluja es nota de forma diferent a les finques. Dins la DOQ Priorat hi ha variacions molt clares en funció de la ubicació i l'orografia. Així, mentre en alguns punts tindran una collita similar a la d'un any normal, en altres indrets hi ha ceps que no han produït ni un gra de raïm o on fins i tot les plantes estan morint. En el cas de la DO Montsant, la tendència és similar. 

«Les zones més fresques, amb més altitud i més properes al litoral, per influència de la garbinada i humitats que venen de mar, tenen produccions una mica més normals. Però quan vas cap a la zona sud, tocant a la vall de l'Ebre, amb temperatures més extremes, és molt més complicat», destaca la presidenta de l'entitat, Pilar Just. La DO Montsant estima que no arribaran als cinc milions de quilos de raïm, quan habitualment superen els set milions.

La situació és tan excepcional que determinades explotacions que tenen implementat un sistema de regadiu de suport s'han trobat sense disponibilitat d'aigua i, per tant, les plantes no han fet gra. «És un exemple clar de que el futur del Priorat passa per la necessitat de tenir unes canalitzacions que permetin mantenir un cultiu actiu, donat que el canvi climàtic està provocant una situació exageradament seca», remarca Salustia Àlvarez, president de la DOQ Priorat. 

«És un dels anys més difícils. Aquests últims dotze mesos, sumats als dotze mesos anteriors de sequera estan provocant que la deshidratació de les plantes hagi arribat a un punt de quasi no poder-ho suportar», exemplifica. Just afegeix que mai havien vist morir vinyes: «estan aguantant més les joves que les velles i és un patrimoni que estem perdent a conseqüència de que no plou i no podem regar».

Aigua de l'Ebre

Els representants dels viticultors es mostren favorables a desenvolupar el projecte que el gener d'enguany l'anterior conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va presentar, i que consisteix en portar aigua del riu Ebre fins als pantans de Guiamets i Siurana. Una opció que el nou titular d'Agricultura, Òscar Ordeig, s'ha fet seva en una visita a la comarca aquest dijous.

Conscients que la iniciativa aixeca recels a les comarques de l'Ebre, els dos presidents defensen que els volums d'aigua que necessitarien són ínfims. «Entenem perfectament les susceptibilitats perquè nosaltres també som un territori de secà i estem molt adaptats a que una gota d'aigua és un tresor», manifesta Àlvarez. 

A la vegada, remarca: «no estem demanant aigua per incrementar la producció, ni per multiplicar per deu la nostra capacitat turística ni per incrementar la nostra capacitat econòmica, estem parlant de fer una cosa que sabíem fer i que és un producte de qualitat que sabem gestionar en anys de certa normalitat». 

Per aquesta raó, insisteix que en les temporades on la pluviometria sigui l'habitual d'aigua de l'Ebre pràcticament no n'agafarien perquè ja tenen «una adaptació a la sequera molt alta». «És un volum ínfim, ridícul, en comparació amb el que està baixant pel riu Ebre», reitera.

Pilar Just, a més, incideix en un altre element. «No volem perdre la nostra idiosincràsia, que són aquests vins de qualitat que fem a la comarca amb aquesta identitat. Si comencem a regar a manta, això es perdrà. Només volem el reg de suport perquè es puguin garantir els quilos perquè les famílies puguin viure dignament de la vinya i de la resta de l'agricultura», sosté.

En cas que aquesta aigua acabés arribant, Àlvarez posa damunt la taula una altra dificultat, com és fer un reg de suport en un territori de muntanya. «Té una enorme complexitat. Probablement seríem la primera zona de muntanya a la qual se li adapta un reg, que hauria de tenir tres visions: salvaguardar un cultiu que s'ha convertit en una marca mundial, que permet que segueixi havent-hi gent vivint al territori i que siguem sent el pulmó verd del Camp de Tarragona», exposa.

Urgència

Donada la situació extrema i d'emergència, els presidents reclamen urgència al Govern. «Amb el ritme que està evolucionant la sequera en tres anys perdríem al voltant d'un 40% de les plantes. El Priorat no pot perdre ni el 50% de la seva producció, ni un sol pagès, ni la seva font de riquesa que són les vinyes», exclama Àlvarez. Just, a més, destaca la necessitat de les canalitzacions per poder «subsistir». «En pocs anys la comarca ha sigut coneguda pel fet del vi i per altres productes agrícoles. El Priorat viu de l'agricultura, no té alternatives. Demanem les infraestructures i que es facin ràpid. De solucions, n'hi ha», expressa.

Per tot plegat, apunten que el teixit associatiu, econòmic i polític de la comarca s'unirà per reclamar aquestes inversions. «Hem de fer un front comú i una reivindicació. Hi va haver -fa anys- una aposta comarcal de què volem i com volem ser; i ara hem de fer un front comú pel tema de l'aigua», reivindica la presidenta de la DO Montsant.

Et pot interessar: