L’Associació La Safranòria treballa per recuperar i preservar varietats de cultius tradicionals del Priorat

Prop de dos-cents cultivadors, repartits pel Priorat, però també pel Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, comarques lleidatanes i Barcelona, formen part de l’Associació La Safranòria, una entitat gestada el 2019 que es va constituir oficialment ara fa quatre anys al cor del Parc Natural del Montsant. 

L’entitat treballa per recuperar varietats de cultius tradicionals i donar a conèixer el patrimoni agrícola del Priorat. A més, han posat en marxa un banc de llavors, gràcies al qual cada any es van incorporant noves varietats recuperades.

Al mes d’agost, La Safranòria organitza a Falset la Fira de la Tomaca, una cita que l’entitat aprofita per donar a conèixer les varietats tradicionals de l’horta prioratenca i presentar les novetats. Enguany, per exemple, s’hi van poder tastar per primera vegada fruites d’estiu. Concretament, Meló blanc de la Serra i Síndria ratllada de la Serra. També s’hi van presentar varietats com el Tomàquet de Cal Nassot. 

Els tomàquets són, precisament, una de les hortalisses més populars d’entre totes les que treballen a La Safranòria. Així ho explica Núria Estrems, membre de la Junta: «La Tomaca Còrsega del Montsant i la Cor de bou fi de la Vilella Baixa són dos dels productes estrella, entre molts altres productes interessants que hem pogut recuperar».

A més de tota la labor de prospecció, recuperació i conservació, a La Safranòria també realitzen sessions formatives, així com divulgació. Un dels àmbits de treball en aquesta branca són els centres educatius, a través del projecte Sembrant Escoles. 

Allà, a més d’explicar als nens i nenes la importància de recuperar les varietats tradicionals, els conviden a fer-se responsables d’una llavor, que després podran intercanviar amb altres centres. D’aquesta manera, els més petits s’impliquen de manera directa en la conservació de l’agrobiodiversitat al Priorat. «A través d’aquest projecte fins i tot hem arribat a recuperar algunes llavors que estaven perdudes», subratlla la Núria.

Així i tot, explica, enguany La Safranòria –com tot el camp– està patint els estralls de la sequera. «Hem passat un estiu complicadíssim, alguns socis que havien de conservar llavors no ho han pogut fer perquè tenim els horts molt secs».

Això no obstant, des de l’entitat seguiran treballant en la missió amb la qual es van comprometre ara fa cinc anys. «Ho farem per molts motius. El primer, és que les varietats tradicionals provenen de llavors adaptades al territori i a la climatologia del terreny. Però també perquè aquest patrimoni és cultura i és diversitat. És una llàstima que durant tants anys s’hagi optat per les llavors més comercials, molt més estandarditzades i amb molts menys matisos».

Et pot interessar: