Tempesta perfecta al Priorat: «és una temporada d’extrema anomalia i excepcionalitat»

La campanya de la collita de raïm ha arrancat ja a gairebé tot el territori català. Un any més, aquesta verema ve marcada per la forta sequera que pateixen les vinyes, qüestió que fa preveure una temporada molt menys productiva que la d’anys anteriors.

Segons les dades aportades pel sindicat Unió de Pagesos, les vinyes del Penedès i del Camp de Tarragona tenen una producció d’entre 1.500 i 5.000 kilograms per hectàrea. Aquestes xifres estan molt per sota de la mitjana i empitjoren les del 2023, una temporada que ja va ser de molt baixa producció.

Al Priorat, la zona vitivinícola més destacada de la demarcació de Tarragona, les dades aportades pel sindicat tampoc són molt esperançadores. A la DO Montsant es preveu una collita d’entre 3.000 i 4.000 kilograms per hectàrea, cosa que suposaria un 50% menys de producció que la darrera campanya. A la DOQ Priorat s’estima una producció d’entre 500 i 1.500 kilograms per hectàrea, tot i que podria arribar als 4.000 en zones de Porrera i Morera del Montsant.

Aquesta situació crítica la constata Salus Àlvarez, president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, qui defineix l’arrancada d’aquesta temporada com «d’extrema anomalia i excepcionalitat».

El president constata una perduda important de la quantitat de raïm recollit en aquesta temporada. Tot i això, agafa les previsions amb prudència, explicant que «la sequera ha afectat especialment la zona amb una collita més primerenca», motiu pel qual les dades inicials sempre són més preocupants que les del global de la verema.

De fet, segons les xifres de control pesades pel Departament d’Agricultura, en comparació amb la collita del 9 de setembre de 2023, a la DOQ Priorat s’ha collit un 68% menys que l’any passat. Álvarez espera revertir aquestes xifres durant la segona part de la verema, la qual s’espera més productiva. No obstant això, el responsable del Consell Regulador considera que la producció total pot quedar entre un 35% i un 50% per sota de la de l’anterior campanya.

Les xifres no milloren a la DO Montsant, on la collita fins al 9 de setembre representa un 53% menys que la de l’any passat per aquestes dates. Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, estima que les dades globals se situaran entre un 40% i un 45% menys de mitjana en aquesta verema. Just considera aquesta situació com «dramàtica», recordant que el problema principal ve d’una sequera arrossegada on «moltes zones del Priorat estan a un 20% de la precipitació normal per any».

Per la seva banda, Álvarez recorda com en els darrers cinc anys només hi ha hagut dues temporades bones de collita, la del 2021 i la del 2022. La resta dels anys des del 2019 han representat una producció per sota de la mitjana.

El president destaca com aquests anys consecutius de sequera han sotmès a les vinyes a una gran quantitat d’estrès hídric, fent que la realitat dels camps sigui cada cop més crítica.

La industria d’una comarca

La presidenta de la DO Montsant destaca que «la situació és extrema al Priorat perquè és una regió on no existeix una altra alternativa». Cal recordar que l’agricultura representa entre el 75% i el 80% del PIB d’aquesta comarca, i una part rellevant d’aquest percentatge és el cultiu de la vinya. Per a Just, la situació actual posar en risc «la viabilitat que la gent es guanyi la vida» i, en conseqüència, «el futur de la comarca».

Aquestes paraules són constatades també per Salus Álvarez, qui considera que «més que una indústria, el vi és un mode de vida per la regió». El president afirma que aquest sector és «un treball artesà on moltes famílies viuen», a més d’un «element socialitzador» pels pobladors del territori.

Baixada del consum

Al greu problema de la sequera hem de sumar un altre element per fer aquesta dramàtica equació. Durant els dos darrers anys, s’ha viscut a escala mundial una significativa caiguda al consum de vi negre, un dels principals productes del Priorat. Un excés de producció durant anys anterior i una baixada de l’interès entre mercats com el català per aquest producte fan que la situació econòmica es posi encara més en risc.

El president de la DOQ Priorat afegeix altres elements problemàtics a l’actual situació. Álvarez afirma com encara arrosseguen les conseqüències dels 40 milions d’ampolles fraudulentes que es van comercialitzar entre el 2019 i el 2021 i van generar «greus problemes econòmics al sector».

A més recorda que la tensió geopolítica de la guerra d’Ucraïna ha encarit molts costos i és un fet que «encara es fa notar» en una indústria que treballa amb dos anys de previsió.

Davant d’això els presidents entrevistats coincideixen a dir que és necessari aconseguir «potenciar la percepció dels vins autòctons entre el públic català i de la resta de l’estat espanyol». Salus Álvarez considera necessari recuperar «la marca de prestigi que té el Priorat», tot explicant a la gent «el que hi ha darrere de cada ampolla de vi».

De manera similar, Pilar Just manifesta que «Catalunya ha de ser un país madur que consumeixi els seus propis productes». La presidenta relata que «tot aquell que s’ha volgut apropar a la regió i l’ha conegut ha quedat enamorada», motiu pel qual considera que s’ha de potenciar la comarca del Priorat com «una de les grans regions vitivinícoles del món».

Les dues DO representen per a Just «un fenomen gairebé únic al món agrari, amb un model de cellers a petita escala que treballen per fer un producte molt identitari». Aquesta manera de viure i treballar pel vi de la regió és precisament el que els dos responsables destaquen com un dels seus grans punts forts. Un model que ara temen que desaparegui si no hi ha una viabilitat econòmica al darrere.