Societat
Ulldemolins reclama solucions immediates per als talls de cobertura i internet: «estem aïllats»
Les freqüents interrupcions en la connexió dificulten serveis essencials com l’atenció mèdica i els pagaments electrònics
Alcaldes de municipis afectats pels talls de cobertura mòbil i internet reclamen a les administracions superiors més control a les operadores i també tenir contacte directe amb elles quan hi ha una incidència. En les últimes setmanes, diversos municipis s’han vist afectats per talls.
Per Cap d’Any, Gósol (Berguedà) es va quedar sense senyal durant quatre dies, però no és l’únic cas. Josa i Tuixén (Alt Urgell) ha estat vuit dies sense servei al desembre, mentre la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça van quedar-se sense servei durant més de quinze hores el 29 de desembre, segons relata l’alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano. Els alcaldes reclamen tenir assegurada la connectivitat com en altres zones més poblades.
Els problemes de connexió es van produir en diversos punts de Catalunya durant el mes de desembre, en alguns casos coincidint amb dies importants per a l’activitat turística.
Això va provocar que el Govern es reunís amb operadores de telecomunicacions i món local a principis de gener per analitzar la situació i buscar solucions. Entre d’altres, es va acordar revisar protocols i crear un comitè tècnic per millorar la gestió d’incidències.
En declaracions a l’ACN, tres alcaldes de municipis afectats han reclamat solucions davant d’un problema que afecta tant els serveis bàsics com també l’activitat econòmica.
Ulldemolins: «Hi ha molts punts negres»
A Ulldemolins hi ha censats poc més de 400 habitants, dels quals hi viuen uns 250. Pateixen problemes de connectivitat habitualment, sobretot quan hi ha ventades o episodis d’aiguats, o quan deixen de tenir subministrament elèctric. L’alcalde de la població, Sergi Méndez, explica que poden arribar a estar «dies» sense accés a la cobertura mòbil i a internet «en un moment en què això és un servei bàsic imprescindible».
L’última vegada que van patir una situació com aquesta va ser a l’octubre de l’any passat i van estar sense cobertura mòbil de dilluns a divendres. «A vegades es triga molt a solucionar-se, creiem que per la situació geogràfica i per la condició de micropoble», lamenta, «tenim pocs afiliats, pocs abonats, i això segurament també es deu notar a l’hora d’establir prioritats de reparació».
Méndez recorda que no tenir connexió a internet «comporta agreujar la situació d’aïllament». A més, els veïns d’Ulldemolins es troben que només tenen cobertura al nucli urbà. «Hi ha molts punts negres on la cobertura es talla i impedeix la facilitat de comunicació», apunta. També diu que hi ha pagesos que «no poden atendre les seves obligacions pel que fa a tramitacions agràries» perquè se’ls exigeix la geolocalització, però hi ha finques que no tenen cobertura.
L’alcalde també adverteix de les afectacions als serveis bàsics, perquè els talls afecten l’atenció mèdica, perquè no es pot contactar amb el consultori; el servei de teleassistència de la gent gran, i els comerços, que no poden utilitzar l’opció de pagament amb targeta. També l’ajuntament es veu «totalment desconnectat» i no pot fer tràmits telemàtics.
Per tot plegat, Méndez demana «més exigència, control i fiscalització» per part de les administracions a les empreses de telefonia mòbil, ja que tots els clients «tenen els mateixos drets i obligacions, visquin on visquin». «Som ciutadans de primera i les prioritats han de ser les mateixes a tots els territoris», conclou.
Vielha reclama un «pla B»
Per l’alcalde de Vielha i Mijaran, «és una vergonya» deixar mig Pirineu sense aquest servei i, relata, sense cap explicació per part de cap administració superior ni de Telefónica, companyia que ha declinat fer declaracions sobre aquest tema. Juan Antonio Serrano demana disposar d’un pla B en casos d’avaries de telefonia o connexió a internet i ha demanat que els batlles tinguin un telèfon directe de contacte d’una persona responsable de les companyies per poder-hi tenir contacte directe en cas d’avaria, conèixer de primera mà l’estat de l’incident i poder informar a la ciutadania.
Durant el tall del passat 29 de desembre, Serrano relata que va estar més de sis hores fins a poder parlar amb un responsable de Telefónica, de les sis de la tarda a la mitjanit. El servei va quedar interromput després que una màquina tallés un cable de fibra òptica en una finca agrícola dels afores de Talarn (Pallars Jussà).
Serrano considera una «barbaritat» que les comunicacions de tres comarques de l’Alt Pirineu i Aran depenguin «d’un cable», i s’ha preguntat si s’hagués trigat setze hores a resoldre una avaria igual si un tractor hagués tallat un cable a una finca del Prat de Llobregat i hagués deixat sense servei tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
La incidència va deixar la població sense telèfon ni connexió a internet, però l’alcalde també ha advertit de la repercussió en els serveis bàsica, ja que l’avaria va impedir consultar historials a hospitals i centres sanitaris, l’ús de datàfons o de caixers automàtics. I es va produir al final d’un cap de setmana de ple turístic al Pirineu, fet que va motivar queixes de visitants, comercials i hostalers de la zona.
Per això, Serrano ja s’ha reunit amb la companyia Telefónica per trobar solucions: «No pot tornar a succeir». L’alcalde atribueix aquesta situació a «una manca d’inversions durant anys, de respecte i de dedicació per part de les administracions superiors». Per això, demana «solucions urgents».
Josa i Tuixén: «Cal posar-nos al mateix sac que els pobles grans»
A Josa i Tuixén (Alt Urgell) han estat vuit dies sense servei de la companyia Telefónica durant el desembre. Un dels talls es va produir durant quatre dies consecutius, coincidint amb el cap de setmana llarg de la Puríssima i entre el 29 de desembre i l’1 de gener.
Aquest municipi queda a una hora de distància de poblacions més grans, com la Seu d’Urgell, Berga i Solsona. «Estem lluny de qualsevol ciutat que pugui donar un servei alternatiu», lamenta la seva alcaldessa, Marta Poch, que assegura que els problemes de connectivitat són «freqüents» a la zona i que se senten «impotents» a l’hora d'intentar trobar solucions a aquestes incidències «tan recurrents».
Poch apunta que al municipi no disposen de cap caixer automàtic on poder retirar diners en efectiu, cosa que els impedeix poder fer pagaments quan deixen de funcionar els datàfons per manca de connexió. I afegeix que hi ha serveis bàsics que queden «totalment interromputs», com l’escola, el consultori mèdic o l’ajuntament: «Tirem enrere tot el que podem avançar com a poble, ja que estem coberts de serveis que, sense connexió, queden inutilitzables».
L’alcaldessa lamenta que des del consistori no puguin interlocutar amb algun responsable de la companyia Telefónica, més enllà dels telèfons d’atenció al client. Això, diu Poch, fa que no es pugui obrir una incidència a nivell comunitari, sinó que totes es tractin de forma individual.
«No tenim la certesa que hagi arribat la incidència i s’hagi buscat una solució, ni estem informats de com va evolucionant la seva reparació», assegura, «tenim el dubte de si realment es vol solucionar el problema, perquè creiem que hi ha diverses vies de solució».
Davant d’això, creu que la Generalitat ha d’obligar les companyies a adquirir el compromís de prestar un bon servei, com el de les àrees urbanes. «Cal posar-nos al mateix sac que els pobles grans, ja sigui en manteniment, en buscar solucions a una avaria i en donar informació», assegura, «el que no pot ser és que tinguem el temps d’espera de 4 o 5 dies».