La platja de la Pineda de Vila-seca és la «més contaminada per microplàstics de tot el món»

La indústria química catalana, responsable del 70 % de la producció de plàstic a Espanya, segons les dades del mateix sector, provoca des de fa anys l’arribada de pellets i microplàstics a les platges i rius de Tarragona.

Aquest problema ambiental, denunciant per diverses ONG, ha portat la Generalitat de Catalunya a obrir un expedient contra vuit empreses químiques, que podria ampliar-se en els propers dies.

A la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragona), aquest dimecres diversos voluntaris de l’entitat que més ha estudiat la presència d’aquests microplàstics, Good Karma, s’esforçaven una vegada més a netejar de la sorra aquests pellets, unes boletes de diversos colors i forma arrodonida, que són la matèria primera, per a la fabricació de plàstics.

El coordinador del voluntariat, Rodrigo Castellví, explicava a EFE que encara que aquest "desastre ambiental" no tingui el focus mediàtic del cas gallec, la persistència de pèl·lets en aquest lloc al llarg dels anys provoca que la de la Pineda sigui la platja «més contaminada per microplàstics de tot el món», amb les conseqüències que se’n deriven per a la pesca i l’ésser humà, en darrer terme.

Good Karma i l’ONG Surfrider són darrere de la denúncia a Basell Poliolefinas, SK Primacor, Transformadora d’Etilè, Katoen Natie, Schmidt Ibérica, Ravago Plásticos, Repsol Química i Dow Chemical Ibérica per abocament d’aquestes restes.

Segons un estudi de 2019 elaborat pel Centre Espanyol de Plàstics (CEP), a Tarragona, juntament amb la zona industrial de Barcelona, es concentra al voltant del 70 % de la indústria espanyola de producció de plàstics i el 25 % de la producció química.

Els pèl·lets arribin a les Balears

El 2020, després de realitzar les primeres avaluacions centrant-se únicament a la platja de la Pineda, Good Karma Projects, amb el suport de Surfrider Europe, va decidir prosseguir la seva investigació terra endins, seguint el riu Francolí, que travessa la zona petroquímica i va trobar concentracions fins 20 quilòmetres mar endins.

Encara que ja un any abans una expedició d’aquestes entitats havia revelat un altre resultat inesperat a la mateixa Mediterrània, i és que van recollir prop de 6.000 unitats de pèl·lets per metre quadrat a la platja de Cavalleria, a Menorca, el que per als ecologistes és prova clara del mal per a tot el mar Mediterrani.

Per tot això, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va obrir a finals de 2023 l’expedient, la novetat del qual és que s’ampliarà a noves companyies químiques, segons les indagacions que estan duent a terme.

En concret, s’investiguen "presumptes danys ambientals als recursos naturals i als serveis de recursos naturals que causen per la seva activitat a la xarxa hidrogràfica de la conca del (riu) Francolí" i, especialment, a les platges de la Pineda, la de Prats de Vila-seca, i fins i tot la platja de Cavalleria a Menorca.

En el mateix sentit se cita possibles "afectacions al mar Mediterrani" i la seva biodiversitat, així com en "la salut humana".

En la denúncia a Acció Climàtica, Good Karma va aportar les dades recollides des de 2018, que apunten que haurien recollit més de 700.000 microplàstics en 2021 i més de dos milions el 2022.

La decisió d’obrir l’expedient va ser comunicada a les empreses involucrades i també a institucions de la zona que es consideren podrien estar interessades, com els ajuntaments de la zona, que s’ocupen habitualment de la neteja de les platges.

La resposta de les químiques

Les empreses consultades per EFE remeten la Asociación Empresarial Química de Tarragona (AEQT), des d’on expliquen que fa més de sis anys que treballen per "minimitzar" la presència de pèl·lets a través de diverses iniciatives fruit de la seua pròpia Comissió de Medi Ambient.

A més de buscar com "millorar contínuament", les empreses de l’AEQT que fabriquen o treballen amb "polímers plàstics" estan adherides a la iniciativa Operation Clean Sweep (OCS), un compromís voluntari que recull les millors pràctiques, estàndards, procediments i tècniques per prevenir la pèrdua de pèl·lets i inclou una certificació per part d’una entitat independent homologada que esperen posar en marxa al llarg del 2024.

Recorden així mateix que la cadena de valor dels pèl·lets és molt àmplia (producció, manipulació, transporti, consum) i moltes activitats no formen part del sector químic i no estan associats a l’AEQT.

Més enllà, recorden que ja abans que la Generalitat confirmés l’obertura d’aquest expedient, tant l’administració com les empreses químiques productores de plàstics van constituir la plataforma 'Zero Pèl·lets' (Zero Pellets) per conscienciar a tot el sector del plàstic de l’impacte ambiental.

Carències legislatives

Des de Surfrider apunten que la futura llei de gestió de residus, la proposta de la qual està encara pendent per part del Govern, és "una oportunitat" per regular amb mesures obligatòries les pèrdues de pèl·lets, sobretot tenint en compte que la producció més important de tot el país es dona a Tarragona.

No obstant, des de la comissió d’Acció Climàtica del Parlament el diputat Enric Bárcenas (Comuns) resta força a aquesta via tenint en compte que difícilment s’aprovarà aquesta legislatura la nova llei catalana de residus i apunta les "enormes mancances" de gestió ambiental a Catalunya.

Per la seva part, el responsable d’Incidència Política de Surfrider, Xavier Curto, assenyala a la legislació europea perquè s’adoptin mesures legislatives vinculants per als vint-i-set, incloses les de responsabilitzar a totes les empreses implicades en la fabricació, ús o transport de pèl·lets, així com l’obligatorietat d’auditories freqüents i independents sobre això, entre d’altres.

L’advocat de les ONG, de la consultoria INSTA, Iván Ortigüela, ha deixat clar EFE que l’expedient obert per la Generalitat és "una oportunitat" per reparar el dany fet i prendre mesures reals per prevenir nous vessats, sota pena d’acudir si no és el cas als tribunals.