Pere Segura: «És impossible que la ciutadania del sud de Catalunya se senti orgullosa de la seva Diputació»

Quin és el balanç que fa dels seus 6 primers mesos com a president del grup de Junts a la Diputació?

«Faig un balanç molt positiu dels primers sis mesos com a president del grup de Junts a la Diputació de Tarragona. Han estat uns mesos intensos, marcats per una fase d’adaptació, ja que per primera vegada el nostre grup ha entrat com a formació política al ple de la Diputació de Tarragona i ens ha tocat assumir el repte més complex: el de fer una oposició constructiva, responsable i alhora exigent. Aquesta tasca requereix un equilibri delicat i un treball d’equip intens i amb dedicació per part de tots els diputats que formem el nostre grup».

Per què Junts no veu una prioritat la compra de l’edifici Caixa Tarragona?

«La nostra prioritat no és centralitzar tots els serveis en un mateix lloc, sinó aproximar els serveis a les persones que viuen i treballen al nostre territori. El nostre grup té les prioritats molt clares, i aquestes se centren a posicionar al cor de les polítiques impulsades per la Diputació els problemes quotidians de la gent i del territori, en lloc de dedicar-se a l’adquisició d’edificis, més o menys emblemàtics».

El govern va quantificar en 10 milions d’euros l’operació de compra i reforma de l’edifici, tot i que l’antic comprador catalogava només els treballs de remodelació en aquests 10 MEUR. Aquesta inversió s’hauria de destinar a altres projectes?

«Clarament. Si em pregunta si preferim invertir més de 20 milions d’euros en l’adquisició de l’edifici de Caixa Tarragona i la posterior rehabilitació de dos edificis, en comptes de destinar aquests recursos econòmics a afrontar els reptes reals i majúsculs de l’equilibri territorial, de la desertització dels pobles i comarques, de la mitigació del canvi climàtic, de polítiques de millora energètica i de foment de la competitivitat enfront d’altres regions, em sap greu dir-li que no. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès conformen una regió econòmica molt potent, de fet la segona més important de Catalunya».

El grup creu que la Diputació podria mantenir el funcionament del Palau com fins ara?

«El nostre grup no només creu que la Diputació podria mantenir el funcionament del Palau com fins ara, sinó que aquesta era precisament la proposta presentada pel govern de la Diputació fa tan sols un any».

La presidenta, Noemí Llauradó, va assegurar que el Palau «s’ha quedat petit».

«La compra d’aquest edifici no està associada a un augment o a la creació de nous serveis per part de la Diputació. Es tracta, més aviat, de la reubicació dels serveis existents en uns nous espais, amb l’objectiu de convertir l’actual Palau de la Diputació en un edifici merament institucional i destinat exclusivament a les tasques i activitats dels diputats i les diputades. Realment és necessari un edifici de més de 5.000 m² per a desenvolupar només tasques polítiques i de representació institucional? Ens sap greu, però no compartim aquesta visió de futur».

«La Diputació es limita a repartir els recursos econòmics i prou, com un Consell Comarcal»Pere Segura

Junts veu com una bona o mala decisió aglutinar la gran majoria dels serveis de la Diputació en un mateix espai?

«La qüestió no és si centralitzar la majoria de serveis en un mateix espai, o en edificis adjacents. Primer ens hem de preguntar si aquesta important inversió és avui prioritària, i si és una bona o una mala decisió».

No farà treballar d’una forma més eficient o transversal, com argumenta el govern?

«Actualment, la Diputació ofereix serveis des de diversos àmbits i ubicacions, mantenint una alta qualitat dels serveis que presta, de la mateixa manera que molts ajuntaments no concentren tots els seus serveis en un únic edifici. El punt clau és si aquesta concentració és una condició indispensable per al bon funcionament de la institució; i la resposta és que no».

L’atenció del govern està desviada?

«La compra d’aquest edifici i les reformes posteriors, tant del Palau actual com de l’edifici que es vol adquirir, equivalen a la inversió total en carreteres per a tota la província de dues anualitats. Realment estem atenent les expectatives i necessitats de la ciutadania com a institució? Això ens porta a reflexionar un altre cop sobre l’ús més adequat dels recursos públics. Ens preguntem si no hi ha necessitats més preeminents arreu del territori que requereixin l’atenció decidida i la inversió de la Diputació de Tarragona».

Llauradó va avançar que es crearan diferents convenis patrimonials amb diferents administracions per reordenar els espais de la Diputació al territori. De quina forma creu Junts que s’hauria d’endreçar el patrimoni de la Diputació?

«Un conveni patrimonial és un acord entre dues o més parts que regula qüestions relacionades amb la gestió del patrimoni per les parts implicades. Amb qui ha de firmar un conveni la Diputació? Quins espais s’han de reordenar mitjançant convenis? Les Escoles de Música? Les Escoles d’Art? Els magatzems? Certament, crec que simplement és tirar la pilota cap endavant perquè en el fons no hi ha res pensat ni planificat».

El grup municipal de Junts a Tarragona s’ha desmarcat del vot en contra. Aquesta decisió pot generar una divisió interna al partit al Camp de Tarragona?

«Dins de qualsevol formació política, la pluralitat d’opinions és enriquidora. Entenem que hi pugui haver discrepàncies, com en el cas del company Jordi Sendra, en aquest cas poden ser el reflex de les particularitats de les dinàmiques polítiques locals a la seva ciutat. Tot i això, com a membres del grup de Junts a la Diputació, ens uneix un objectiu superior: el compromís de servir i treballar per al benestar de tota la demarcació. El nostre desig és que la ciutadania se senti representada i orgullosa de la seva Diputació. Aquesta missió transcendeix les diferències puntuals d’opinió i ens obliga com a grup a mirar més enllà de les nostres pròpies ciutats, pobles o interessos immediats».

«La nostra feina ens obliga a mirar més enllà de les nostres ciutats, pobles i interessos»Pere Segura

El vot en contra trenca amb la tradicional unanimitat dintre del consell plenari de la Diputació. L’edifici de Caixa Tarragona és un punt d’inflexió dintre del ple?

«Tenim molt clar el rol que hem d’assumir en aquest mandat a la Diputació, que consisteix a ser exigents amb el govern però, al mateix temps, a ser constructius amb les nostres propostes. No obstant això, si algú creu que renunciarem a les nostres responsabilitats, s’equivoca profundament. Això seria l’equivalent a trair la confiança que les persones han dipositat en nosaltres».

Llavors, serà possible arribar a acords?

«Participarem en els acords sempre que aquests estiguin realment enfocats a compartir perspectives i a treballar conjuntament en benefici de tota la nostra regió. Aspirem que la Diputació funcioni de manera efectiva, la qual cosa és fonamental per a tot el territori. Però això no implica concedir un xec en blanc».

L’òrgan supramunicipal preveu grans inversions a la ciutat de Tarragona. Com valoren aquests projectes?

«Creiem que no és raonable estar parlant de projectes com la Savinosa, amb una inversió de 50 milions d’euros, la compra i rehabilitació de l’edifici de la Caixa de Tarragona per 20 milions, i el trasllat del Conservatori a l’antiga Tabacalera amb un cost de 10 milions d’euros, totes aquestes inversions concentrades en una única i gran ciutat i impulsades per una administració. On és la missió fundacional de servir als municipis més petits i al territori en el seu conjunt?»

Aquestes despeses van en detriment dels altres municipis i comarques?

«La resposta sembla evident. Precisament, aquest enfocament de recursos no comprometrà la capacitat de la Diputació per desenvolupar polítiques en favor de la resta del territori? Actualment, la Diputació de Tarragona, es comporta com un gran Consell Comarcal, i prou, es limita a repartir els recursos econòmics amb criteris absolutament discutibles».

El govern de la Diputació té una visió centralista del territori?

«Per posar-ho en context, permetim relatar una anècdota. Quan el reusenc Francesc Cailà presidia la Diputació, una destacada personalitat de la societat civil, va sacrificar en part la seva carrera política per fer de la universitat una institució que fos representativa i integrada al territori i les seves peculiaritats. Un dels fruits de la seva dedicació és que Reus disposa de la Facultat de Medicina. Avui, la Diputació fa tot just el contrari. S’allunya d’aquest esperit, malgrat que l’actual presidenta també prové de Reus. Oi que és contradictori? Doncs estem aquí».

Creuen que aquestes accions es deuen a compromisos polítics?

«La Diputació no pot quedar de cap manera subordinada al trist paper que l’ha portat a tenir aquest pacte de govern.El sud de Catalunya mereix més, molt més. Si algú pregunta quins són els plans de la Diputació per a aquest mandat, no trobarem cap resposta. Això no pot ser. Hem passat del lideratge, a l’anar fent, del promoure oportunitats, al qui dies passa, anys empeny. No pot ser que el nostre territori tingui el cap cot i la mirada trista. La falta d’ambició no pot ser la nostra principal divisa».

Quina concepció creu que té la ciutadania de la Diputació?

«Ara mateix, és impossible que la ciutadania del sud de Catalunya pugui sentir-se orgullosa del paper de la seva Diputació. L’ambició de ser una regió potent, basada en el talent, amb competències pròpies i aliada amb la gent, les empreses i les altres administracions del territori, ha quedat en no res i aquesta dinàmica s’ha de revertir».