«Després de l'accident, PortAventura va trigar tres dies a trucar-nos»

«En els primers tres dies després de l’accident no vam rebre cap trucada per part del parc». Això explica Raquel Coquard. Ella estava en el segon vagó de la vagoneta que va xocar amb un arbre a l’atracció Tomahawk de PortAventura el passat 11 de febrer. Els seus dos fills, de 6 i 8 anys, estaven asseguts al davant, al primer vagó. En Martí Guasteví, la seva parella, estava a la seva dreta. «Els que sèiem a l’esquerra de la vagoneta ens vam poder ajupir perquè l’arbre estava inclinat. Però, tots els que estaven a la dreta, van patir molt més l’impacte», diu Coquard.

Aquest va ser el cas de la seva filla, que va patir diverses ferides i traus a la cara i va ingressar a l’Hospital Sant Joan de Reus. I també d’en Martí, que va patir una fractura en una vèrtebra a la cervical i un hematoma a la gola, que el va fer ingressar a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Vaig poder tornar a casa dilluns passat. Afortunadament, la fractura no va anar a més i no van haver d’operar. Però hauré d’estar més d’un mes amb collar», explica Guasteví.

Ara, tot i encara tenir «l’ensurt al cos», la parella ha contractat un advocat per iniciar una denúncia contra PortAventura. «Volem emprendre accions legals per danys i perjudicis. Jo sóc músic i ara, de baixa laboral, estic perdent feines», expressa Guasteví. «Ho fem perquè no torni a passar i perquè es revisin els protocols. Les famílies han de poder anar tranquil·les al parc. I, si hi ha hagut negligència, que la reconeguin», exposa Coquard. De moment, la família s’ha posat en mans dels seus advocats, però creuen que, amb els altres ferits, s’acabarà fent una denúncia conjunta.

Denúncia conjunta

«Tenim un grup de Whatsapp entre els ferits i la comunicació és constant. També, intentem respectar els moments de les altres dues persones que encara estan greu i que no en sabem res», diu Coquard. Dos dels adults ferits a l’accident continuen a l’UCI, un a l’Hospital de Bellvitge i un al Joan XXIII. «Ens estem donant molt suport entre les famílies i tots estem d’acord en reclamar al parc la seva responsabilitat. Creiem que acabarem anant tots a una», sentencia Coquard.

En aquest sentit, una de les principals reclamacions de les famílies és el tracte rebut per part del parc d’atraccions després de l’accident. Primer, amb el que qualifiquen d’un comunicat «nefast». «L’escrit de PortAventura va ser de tirar pilotes fora i de no assumir responsabilitat. Ens va tocar molt la moral», rebla Guasteví.

Després, la família denuncia el que consideren una atenció «nul·la» per part del parc, que no els va trucar fins dies després. «No va ser fins que va aparèixer als mitjans la història que no ens van trucar», recorda Guasteví, «Ens van trucar d’atenció al client d’una forma molesta, recriminant-nos que havíem denunciat la seva desatenció», diu Coquard.

Desatenció i mentides

Els dies següents, van rebre una trucada de seguiment per part de PortAventura, però «només tres dies». «No hem rebut cap mena d’ajuda. Tu esperes que, d’una empresa tan gran, l’atenció serà molt diferent», expressa Coquard.

A més, la parella desmenteix algunes informacions publicades sobre el succés. «L’atracció no es va aturar uns metres abans de finalitzar el trajecte. Hi hem pujat moltes vegades i el tren va anar a tota velocitat fins al final», denuncia Coquard. La mare dels fills recorda que en el moment d’un gir van veure el tronc a la via, a una distància d’uns set metres. «Tenim la imatge gravada a la memòria. Quan tanquem els ulls, veiem el tronc. Van ser tres segons abans de l’impacte», diu Coquard. 

El final del recorregut «va ser horrible». «És fals que s’activés el protocol d’emergència. El responsable de l’atracció no sabia res fins que ens vam aturar. Em va mirar a la cara i em va preguntar ‘Què ha passat?’», recorda Coquard.

Atenció psicològica

La família s’intenta recuperar de l’accident i ha buscat atenció psicològica pel seu compte. «Els nostres fills estan anant a teràpia. Van estar una setmana a casa, sense anar a l’escola. Estàvem amb ells, observant a veure com treien el xoc», explica Coquard. La seva filla tenia la cara inflada i no volia anar a l’escola. 

«Per sort, li han marxat els traus força ràpid. Ells tenen el record diluït i fan preguntes», diu la mare. Els adults també buscaran ajuda psicològica. «Penses en si l’arbre hagués caigut d’una altra forma o si hagués descarrilat el vagó i el que podria haver passat», expressa Guasteví.