L’heroi per casualitat del Tomahawk

Jose Caldentey va arribar a primera hora a l’atracció del Tomahawk el passat onze de febrer. «Encara no estava oberta i vam decidir anar al Cavallets amb els nens i tornar després», explica. Al tornar, van posar-se a la cua. Els operaris van col·locar a la gent i ells es van quedar al pas. «Dius que bé, estarem a primera fila», recorda Caldentey. Però ja no hi va haver següent viatge.

La vagoneta va entrar amb la gent cridant, ferits i plens de sang. «En veure’ls, vaig pensar que potser convulsionarien i vaig dir Salta!». Caldentey és anestesista a l’Hospital Vall d’Hebron. «Vaig començar a explorar els que semblaven més greus. Un senyor tenia un traumatisme al cap i una altra persona estava inconscient», diu el metge.

En aquell moment, va arribar la Inés, una altra metgessa, de l’Hospital Clínic, i, entre els dos, van retirar la persona inconscient i la van deixar al terra per atendre-la. «La gent va col·laborar molt bé, ningú va treure el mòbil per gravar res. Vam delimitar els afectats per l’usuari que estava trucant al SEM», recorda Caldentey. Els serveis d’emergència del parc van arribar després i van proporcionar material als anestesistes per actuar. «Vam mantenir una via aèria connectada a una botella d’oxigen i una via amb medicació i suero», rememora. I així es van mantenir fins que van arribar les ambulàncies i el personal del SEM. «No van trigar gens, va anar molt ràpid», assegura Caldentey.

«Podria haver sigut un desastre. Per sort, només hi va haver quatre afectats greus.Si no, ens hagués desbordat», assegura Caldentey. Raquel Coquard, una de les persones que estaven a la vagoneta, exposa que «van ser els grans herois, van arribar al temps que tocava». «Va ser la casualitat que ho sabíem fer i vam actuar de la manera més ràpida», diu el metge. Caldentey va passar el cap de setmana al parc d’atraccions amb la seva filla i un grup d’amics. «Pujava a les altres atraccions i anava pensant si em cauria un arbre a sobre», recorda l’anestesista. «La imatge de la vagoneta quan va arribar només la tenim els que estàvem allí», diu Caldentey.