Diari Més

Medi Ambient

Netegen prop de 34 hectàrees forestals cremades en l'incendi de la Nou de Gaià del setembre

L'acció permetrà millorar la regeneració natural, evitar plagues i protegir les carreteres i les vies de tren

Branques cremades en l'incendi del passat setembre a la Nou de Gaià.

Branques cremades en l'incendi del passat setembre a la Nou de Gaià.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Departament d'Acció Climàtica, conjuntament amb el propietari de la finca i ajuntaments, han treballat en la tala d'arbres i la neteja de prop de 34 hectàrees forestals, de les més de 40 que es van cremar en l'incendi de la Nou de Gaià (Tarragonès) del passat setembre. L'actuació, que va començar al febrer, permetrà la regeneració natural de l’espai i evitar la presència de plagues, així com protegir les carreteres i les vies del tren, ja que «molts arbres estaven a punt de caure a la catenària», segons ha subratllat Carlos Miranda, cap de Secció de Boscos de Tarragona. 

L'acció s'emmarca dins el Pla de prevenció d'incendis d'una zona que engloba 25.000 hectàrees i considerada d'alt risc per l'elevat nombre de persones que hi habiten.

El passat 22 de setembre un incendi va cremar més de 40 hectàrees forestals entre els municipis de la Nou de Gaià (38,29 ha), la Vespella de Gaià (5,37 ha) i la Pobla de Montornès (6,46 ha), tots ells a la comarca del Tarragonès. Tot i que l'incendi es va donar per estabilitzat quatre hores després de l'inici, els Bombers no el van donar per extingit fins al 28 de setembre, davant l'acumulació de combustible gruixut i sols orgànics profunds.

Cinc mesos més tard, el Departament d'Acció Climàtica, conjuntament amb el propietari de la finca i els ajuntamentS afectats, entre els quals també s'inclou el de Salomó, han treballat en la neteja de 34 hectàrees. Tot plegat, s'ha fet amb l'objectiu de reduir el risc de plagues, millorar la regeneració natural i protegir l'erosió de la zona, així com reduir l'impacte paisatgístic, eliminar els riscos en infraestructures -tant a la carretera T-202, com a la via del tren Barcelona-Picamoixons- i facilitar la futura gestió forestal de l'espai.

Zona molt habitada

Segons el cap de Secció de Boscos de Tarragona, Carlos Miranda, aquest espai forestal ja estava inclòs dins el Pla de prevenció d'incendis (PPI) de la zona de protecció preferent del sector de les Terres del Francolí i el Baix Gaià, que engloba una superfície total de 25.189 hectàrees. «És tracta de la zona més habitada de la demarcació de Tarragona», ha subratllat Miranda, qui ha afegit que «això feia necessària una planificació estratègica».

Un dels aspectes més demandats pels ajuntaments era l'adequació de la franja auxiliar estratègica associada a la carretera T-202, aprofitant la presència d'àrees agrícoles en actiu i altres recentment abandonades, per tal de reduir la càrrega de combustible a cremar en cas d'incendi forestal. D'aquesta manera, i en cas que s'iniciés un nou incendi en episodis de vent del nord-oest o d'incendi topogràfic de sud, es podria reduir la superfície potencial a cremar en aproximadament unes 500 o 700 hectàrees. «Volem confinar o delimitar els potencials incendis en unes 500 hectàrees com a màxim», ha detallat Miranda.

De fet, l'alcalde de Salomó, Xavier Ferrando, ha recordat que «una carretera sempre és un lloc de perill perquè s'iniciï un incendi, però alhora és un bon lloc per prevenir la propagació d'aquest incendi». Per aquest motiu, ha celebrat que es treballi en la gestió de la franja forestal al voltant de les carreteres del territori.

Per la seva banda, l'alcaldessa de la Nou de Gaià, Josepa Figueras, ha assegurat que l'actual sequera incrementa els incendis forestals «per molts plans que hi hagi» i, per tant, considera que «cal pressionar les administracions, perquè actuïn en la desforestació i la tala de pins i augmentar els tallafocs».

PPI, a l'espera d'aprovació

Finalment, i pel que fa al Pla de prevenció d'incendis de la zona, Miranda ha afirmat que el document ja ha passat per l'avaluació ambiental estratègica i que «està a punt de ser aprovat» per part del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Tot i la manca d'aprovació, ha subratllat que fa anys que s'hi treballa i que ja s'han realitzat diverses actuacions.

tracking