Hard Rock: els partits continuen dividits sobre el futur d'un projecte encallat

Més d'una dècada després que Hard Rock anunciés la intenció de construir un complex d'oci amb casinos a tocar de PortAventura, el projecte continua encallat en tràmits administratius i dividint els partits polítics. 

Els caps de llista per Tarragona a les eleccions del 12-M dels set partits que van treure representació a la demarcació als darrers comicis al Parlament el 2021 discrepen sobre les raons per les quals el projecte no s'ha desenvolupat. Uns ho atribueixen a motius tècnics mentre que per altres com Junts, Vox o Ciutadans la principal raó és que s'han posat traves a nivell polític. La interpretació sobre el pes que ha tingut Hard Rock en la finalització de la legislatura també és diferent.

Entre els partidaris del complex hi ha PSC, Junts, Vox i Ciutadans, mentre que ERC, CUP i Comuns Sumar s'hi posicionen en contra. «No és el model d'ERC. Nosaltres apostem per un turisme de qualitat però també som conscients de les majories parlamentàries», afirma Raquel Sans, cap de llista dels republicans. Sans assegura que l'executiu sortint havia «heretat un compromís de l'Incasòl governat per Junts» i indica que la «responsabilitat és agafar tots els projectes que hi ha al calaix i que compleixin tota la normativa», sosté. Per tant, per ERC si el complex no s'ha desenvolupat ha estat «per raons tècniques».

La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra defensa que se segueixi la tramitació administrativa com en «qualsevol altre projecte» i se sigui «mediambientalment rigorós». De tota manera, considera que «si es generen expectatives» als inversors, «s'ha de seguir» la tramitació i creu que l'executiu «ha de prendre les decisions que siguin beneficioses per la ciutadania». Amb tot, que hi hagi en marxa aquests tràmits, pel PSC demostra que el projecte «no està encallat».

Per la cap de llista de Junts, Mònica Sales, hi ha «motius polítics evidents» que han impedit que Hard Rock s'hagi desenvolupat i afirma que «hi ha hagut un retard voluntari en el projecte» causat pel Govern, que a la vegada ha fet cas omís a un «consens social d'alcaldes, cambres de comerç i teixit social i econòmic». Sales també defensa la «desburocratització» per impulsar iniciatives empresarials.

Des de Vox, el número 1 per Tarragona, Sergio Macián, considera que «el separatisme ha posat sempre traves a qualsevol inversió econòmica a Catalunya» i proposa que si Hard Rock té una fiscalitat reduïda també s'apliqui «als comerciants de la província». Macián defensa que el complex ha de complir la normativa i cal garantir «que no s'evadiran impostos». 

El cap de llista de Ciutadans, Matías Alonso, reconeix que comencen a ser «molt pessimistes» respecte el futur de la iniciativa perquè la tramitació del nou Pla Director Urbanístic «està en un calaix i sembla que no en sortirà». «Està absolutament encallat per una decisió política del Govern», expressa.

La CUP creu que els motius tècnics són els que estan impedint la tramitació del projecte. «Si algú decidís tirar-ho endavant, estaria prevaricant», assegura el seu cap de llista, Sergi Saladié, que afegeix que «amb els informes de la Generalitat a la mà, el Hard Rock no és del tot legal i s'hauria de paralitzar». A la vegada, defensa que si més de 30 anys després de l'expropiació dels terrenys «no s'ha desenvolupat l'interès comú» que es va al·legar, les parcel·les han de tornar als seus propietaris o passar «a mans públiques». 

Finalment, la candidata de Comuns Sumar, Yolanda López, també apunta a motius tècnics recorda que l'executiu «es va gastar 150.000 euros en un informe que deia que Hard Rock no és sostenible mediambientalment». «Seria molt estrany que sense fer modificacions ara hi hagués un PDU favorable», exposa.

Final de legislatura

Les formacions també veuen de manera diferent la importància que ha tingut el projecte en la finalització de la legislatura al Parlament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar eleccions arran de la impossibilitat d'aprovar pressupostos després de la negativa dels comuns, que van posar l'aturada de la tramitació de Hard Rock com a línia vermella.

«Hem sigut coherents, no ens ho poden atribuir a nosaltres. ERC ja tenia clar al gener que no podia tirar endavant la legislatura. Volien acabar-la», subratlla la candidata de Comuns Sumar. Des dels republicans, Sans replica: «Hard Rock ha sigut l'excusa que han utilitzat perquè han fet càlculs polítics» i assenyala «molt clarament a Comuns i Junts», als quals acusa de fer una «irresponsabilitat que pagarà la ciutadania del país».

La visió dels juntaires és molt diferent i Sales afirma que a la seva formació són «experts en saber la poca capacitat de compliment dels acords del Govern» d'ERC. «És evident que el final de legislatura ha estat marcat per Hard Rock; de manera molt irresponsable perquè ha generat tensions territorials que eren evitables», valora Sales. També ho veu així Vox, ja que segons Macián «ha tingut un pes determinant» i ha estat «la qüestió que ha fet finalitzar la legislatura».

Des del PSC, Ibarra responsabilitza de la convocatòria electoral tant a republicans com a progressistes. «S'han trobat el pa i la gana. Els comuns no han volgut aprovar els pressupostos i ERC ha arribat molt esgotada i ha decidit convocar eleccions», sentencia. Sergi Saladié (CUP) també assenyala els comuns, de qui diu han posat Hard Rock «com a excusa» per tombar els comptes per un «cert oportunisme polític». També creu que el projecte ha estat una «excusa» el cap de llista de Ciutadans. «Aragonès tenia una necessitat imperiosa d'avançar les eleccions perquè s'està dessagnant cap al Junts de Puigdemont», opina Alonso.

Incidència en el futur

Les formacions també tenen perspectives diferents sobre l'impacte que tindrà el projecte en el pròxim cicle polític. En diferent grau, Ciutadans, PSC, CUP i Junts creuen que serà un tema del qual se'n parlarà sovint i que pot marcar l'agenda. «Ha d'estar damunt la taula i s'ha de desencallar d'una vegada per totes. Si és viable, s'ha de tirar endavant», defensa Matías Alonso. Per la seva banda, Saladié creu que la CUP sempre l'ha posat en el focus i destaca que gràcies a la seva tasca s'ha aconseguit alentir, mentre que Sales creu que «se n'ha de parlar» perquè «és vital per la demarcació».

En canvi, Comuns, ERC i Vox tenen més dubtes sobre la importància que agafarà en la pròxima legislatura. Raquel Sans considera que «la tindrà en la mesura que les formacions agafin la bandera i els mitjans comprin els titulars». Pels comuns l'objectiu és aturar el projecte i, per tant, això implicaria que no se'n parli. «Si podem evitar-ho, ho evitarem», indica López. A Vox tampoc tenen clar l'impacte que tindrà: «no sé si al final els inversors es cansaran» i marxaran, finalitza Macián.

Et pot interessar: