El FIC-CAT trenca tabús sobre la mort infantil amb la projecció del documental ‘Un estel fugaç’

El Festival Internacional de Cinema en Català, FIC-CAT, va projectar ahir el documental Un estel fugaç, dels directors Ignasi Guerrero i Arturo Méndiz. Guanyador del premi del públic del DocsBarcelona, el film vol trencar els tabús sobre la mort infantil i narra la història del fill de Guerrero, que va morir amb quatre mesos. 

«Em vaig sentir molt sol i amb el temps vaig veure que era una cosa molt comuna», expressa el codirector. Confia que el documental remogui consciències i serveixi per parlar sobre el dolor que causa la pèrdua d’un fill. El públic del Teatre del Casino Municipal també va veure el curt Anhel de llum, d’Alba Cros i el film Escanyapobres, d’Ibai Abad.

Un estel fugaç relata el viatge emocional que empren l’Ignasi després de set anys d’ençà de la mort del seu fill Pep, quan només tenia quatre mesos de vida. El codirector ha afirmat que necessitava «explicar-li al món que les UCI natals existeixen» i que les famílies perden els seus fills. «Encara ens queda molt camí, però el documental és un petit gra de sorra i té l’objectiu de trencar el tabú social, que és una cosa molt de fons i d’educació», va expressar. En el seu cas, el documental l’ha ajudat a superar la mort del seu fill i ha estat «gran» part del seu procés de dol.

Segons Guerrero, el film mostra com és d’important és comunicar el dolor i compartir-lo, ja que, assegura, contribueix a superar la pèrdua i a parlar-ne amb naturalitat. «No compartir el dol amb una altra persona no ajuda a superar-lo, crec que el documental aconsegueix que la gent que l’ha vist sabrà com apropar-se aquella persona que es troba en aquesta situació», va asseverar Guerrero.

El codirector confia que el film «remogui alguna cosa per dins» al públic i que els faci reflexionar. «Espero que se’n vagin a casa pensant en aquelles situacions que s’haurien d’haver acostat d’una manera diferent cap a les persones que pateixen una pèrdua, tant de bo canviem la manera de veure i afrontar la mort», va afegir. 

Comparteixen opinió els codirectors del FIC-CAT, Cris Gambín i Toni Pinel, que subratllen que el van seleccionar abans que guanyés el premi. «És el segon festival on es projecta, és un documental molt interessant perquè parla d’un tema que no s’acostuma a parlar en el cinema, és trist, plorarem, però està molt ben fet i és molt necessari tractar aquests temes que són tabús», va destacar Gambín. «Ho fa amb una sensibilitat molt especial i, sobretot, dona moltes forces a aquelles persones que han passat per una situació semblant perquè puguin mirar endavant i recordin aquest estel fugaç», va comentar Pinel.

Cinema i literatura

La 16a edició del FIC-CAT, que gira al voltant del cinema i la literatura, va arrencar dissabte passat i s’allargarà fins al 8 de juny. Durant aquests dies, s’han programat 6 llargmetratges, 6 documentals, 12 curtmetratges, 8 produccions de 48 hores, 18 videoclips i treballs de 15 centres educatius. 

Els codirectors van destacar la bona acollida de la pel·lícula inaugural, Societat negra, que va omplir la sala, així com el premi honorífic al director Antoni Verdaguer i a l’escriptor Jaume Cabré. «En Jaume no ens va poder acompanyar, però Verdaguer estava molt emocionat; ell que ha estat un temps fora de sector, s’ha pres el premi com una empenta per tornar», va remarcar.

En paral·lel, els codirectors del FIC-CAT van subratllar que l’afluència de públic és similar al de les edicions passades, especialment major en les sessions del cap de setmana. «Ahir, Mamífers va generar molta expectació, tot i que encara es projecta a les sales de cinema, vam omplir tres quartes parts de la sala, de les 360 places que tenim», va afirmar Pinel.

Et pot interessar