Sant Joan PEC: una campanya que fa llufa

Ni el més expert en qualsevol matèria pot garantir que mai no la cagarà –una expressió que ve a tomb, ja ho veuran després–. En qüestions lingüístiques no soc pas cap expert, així que d’entrada ja reconec les meves limitacions. Amb els anys i les necessitats de la feina he intentat polir allò que, en definitiva, és la meva eina de treball, que és la llengua.

Així i tot, de tant en tant, en cau alguna. No fa gaire vaig escriure que Salou sorteja la pluja per culminar la celebració de la festa del rei Jaume I en un titular de portada. I em vaig quedar tan ample, fins que un lector em va recordar que, en tot cas, Salou va esquivar la pluja. L’única cosa que se sortejava en el titular era una castellanada, i jo en tenia tots els números.

Confio que és una errada que mai més no tornaré a repetir –en faré d’altres, però aquesta, no– i, en qualsevol cas, n’he de respondre davant l’empresa que em paga i assumir la crítica dels milers de lectors que acumulem diàriament. Tot plegat ve a tomb perquè crec que, si una errada d’aquests tipus, que pot resultar anecdòtica, es comet des d’una institució, que representa interessos públics, té una altra dimensió.

L’Ajuntament dels Pallaresos anunciava fa pocs dies que ha posat en marxa una campanya ‘pionera’ –no ho dic jo, ho diu el consistori– de prevenció d’incendis per Sant Joan. El lema és Petards En Compte (PEC), i ja d’entrada es fa evident que alguna cosa no quadra. No és el mateix ‘anar amb compte’ que ‘tenir en compte’. L’Ajuntament n’ha fet, diu, flyers i cartells i promociona la campanya amb un vídeo a les xarxes socials. Un vídeo que retrona a les oïdes quan la noia que hi apareix proclama que cal anar ‘en compte’ amb els petards.

La raó del despropòsit es troba en el joc de paraules que es deriva de l’abreviació PEC, que potser és el que l’Ajuntament troba pioner de la campanya. Se’ns diu: «Sant Joan PEC és un retret a les persones que, per passar-ho PEC (molt bé, per als boomers), cometen imprudències».

Ep! ‘Petards Amb Compte’ ens hauria deixat un ‘PAC’, menys ‘pioner’, és clar. El missatge m’interpel·la, per boomer i, efectivament, no tinc ni idea de què vol dir PEC en el llenguatge que utilitzen els joves. Segons diu la campanya, PEC es refereix a alguna cosa molt bona.

Jo, com a boomer en tota plenitud, tot just sé què volen dir les abreviacions WTF o ACAB, tot i que també recordo perfectament que Talgo era ‘Tren Articulado Ligero Goicoechea Oriol’, però això és l’acrònim d’una marca, no una expressió. En el nostre entorn cultural les abreviacions no han estat d’ús comú, tot i que n’hi ha de força esteses com ACS –surt a les esqueles, no al directori d’empreses– o BCN. A mi, personalment, la de TGN mai no m’ha fet el pes.

Tornant al tema. Aconsegueixo documentar-me una mica sobre l’argot juvenil i resulta que PEC prové de l’expressió, en castellà ‘Por El Culo’ i en la seva versió més nostrada, ‘Pel Cul’ –bé, aleshores seria PC, però es perdria l’acrònim, ves...–. I com ha estat, que ‘Por El Culo’ hagi acabat tenint connotacions positives? Doncs perquè, pel que sembla, va sorgir dels col·lectius LGTBI. 

En una giragonsa més d’allò que es va iniciar amb ‘políticament correcte’, i que ara va de trencar les perspectives de gènere, ha esdevingut una manera positiva de referir-se a qualsevol qüestió, cosa o el que es presenti. És a dir, que els Pallaresos va haver de sacrificar la gramàtica catalana per posar en solfa la campanya ‘Sant Joan Por El culo’.

No seré pas jo qui m’escandalitzi d’expressions com aquesta. En general, els catalans tenim una relació empàtica amb l’escatologia. Sense anar més lluny, penso que Els Pets sempre serà el millor grup de rock en català, i hi ha dies que tinc la sensació que he aixafat merda. Però en el cas dels Pallaresos, com de vegades passa amb els petards, em sembla que la campanya ha fet llufa.

Potser ara hi haurà qui em voldrà engegar a cagar a la via o, en el pitjor dels casos, a prendre pel cul. Però allà on m’enviïn, miraré de passar-ho PEC o, en una versió que ara se m’acut, ACEM, ja que, com diuen al País Valencià, Al Cul Està la Mel.

Et pot interessar: