El Síndic retreu «laxitud» en la supervisió del pres que va matar la Núria

El Síndic de Greuges recrimina a Justícia i a l'administració penitenciària «certa laxitud» en la supervisió de l'intern que va assassinar la cuinera de la presó de Mas Enric, al Catllar.

En l'informe, que a què ha tingut accés l'ACN i ha avançat Catalunya Ràdio, es retreu que el pres recuperés el lloc de treball a la cuina, tot i el seu perfil, estar sancionat per un fet violent i no complir la sanció, i no haver fet cap tractament. 

En un altre informe, també es renya els sindicats de presons pel bloqueig dels centres i les conseqüències que va suposar per als interns, les famílies i els funcionaris. El Síndic assenyala que no es podia preveure l'assassinat però que cal valorar millor l'accés dels presos a llocs de feina.

El Síndic de Greuges de Catalunya ha fet aquesta actuació d'ofici arran de la mort de la cuinera de la presó de Mas Enric. Segons la informació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRAV), que també té en marxa una informació reservada sobre el cas, la Núria coincidia amb el pres que la va assassinar uns 8 dies al mes. Havien treballat junts en els períodes de febrer de 2018 a octubre de 2019 i del maig de 2020 al novembre de 2023, quan va ser apartat per «cometre una falta disciplinària».

Segons la secretaria, no consta cap incident previ ni cap queixa de la cuinera sobre l'intern. En canvi, fonts sindicals asseguren tenir constància d'una incidència que la Núria havia elevat per una discussió entre ells i perquè «no li agradava el seu comportament». El Síndic no dona per esclarida aquesta comunicació en el seu informe. Fonts de Justícia insisteixen que no es va elevar cap denúncia o queixa al respecte.

Segons el Síndic de Greuges, la Junta de Tractament de Mas Enric va considerar «la falta com un fet aïllat» i va permetre a l'intern reincorporar-se al lloc de treball sense passar per la llista d'espera, tot i que tenia l'expedient disciplinari vigent i no havia complert la sanció ( 11 dies d'aïllament en cel·la). Es va valorar que «les variables» per ocupar el lloc de treball «es mantenien».

El pres va ingressar a Mas Enric per l'assassinat d'una dona que exercia la prostitució. Els fets es van cometre el 2016. La va atacar amb un ganivet i la va degollar. Estava condemnat a 11 anys de presó. Tot i que el Síndic no coneix «els programes d'intervenció» que ha fet el pres, subratlla que hauria d'haver fet l'específic de delictes violents (DEVI), entre d'altres. L'intern va signar la disconformitat per fer-lo al·legant que «havia mort l'únic amic que tenia, que no tenia on anar, i que compliria tota la condemna treballant per estalviar uns diners».

L'assassinat es va produir el 13 de març d'enguany. El Síndic considera que l'administració va actuar amb una «certa laxitud» en permetre que l'intern recuperés el seu lloc de treball a cuina malgrat el seu perfil, la manca d'adhesió al tractament, estar sancionat i no haver complert encara la sanció». I és que en l'informe es considera que «hi ha aspectes específics del tractament penitenciari que no estan exempts d'un cert risc» i que, malgrat que no es podia saber que l'intern cometria un nou delicte dins la presó, «l'administració ha de fer tot el possible per minimitzar el risc».

Fonts de Justícia subratllen que arran de l'assassinat, el CIRE va començar a aplicar mesures de seguretat diferents ràpidament i que s'han introduït canvis per ser més estrictes i posar més atenció al perfil de l'intern, el delicte que l'ha portat a complir condemna i, en general, a tenir en compte variables que fins ara eren més complementàries i no tan centrals a l'hora de fer una valoració.

L'actuació de la plantilla

Pel que fa a l'informe relacionat amb les concentracions que es van produir a les presons arran de l'assassinat, el Síndic de Greuges considera que «si bé és comprensible la indignació i la inquietud del personal»,  les protestes «no poden afectar ni vulnerar els drets de les persones internes».

«El legítim dret de vaga i de protesta dels treballadors i treballadores en cap cas ha d'impedir l'exercici d'altres drets fonamentals i encara menys la de les persones preses que es troben en una situació d'especial vulnerabilitat per la seva situació de privació de llibertat», han exposat en l'informe, on subratllen que el fet d'haver fet vaga sense preavís va comportar que més de 4.000 persones internes visquessin un «confinament forçós que va afectar la seva rutina diària». A més, consideren que «aquesta situació va posar en perill la convivència en els centres». Per això, han afirmat que la vaga «pot ser considerada il·lícita, abusiva o il·legal».

Durant els dies en què els centres van mantenir-se tancats, els presos feien vida dins les cel·les. En aquest període de temps, només es va produir un incident al CP Lledoners, on hi va haver una agressió entre interns que va requerir l'aïllament provisional dels implicats. Tot i això destaquen que en casos i moments puntuals, les restriccions es van flexibilitzar. Per exemple, a Mas d'Enric es realitzaven les visites mèdiques d'urgència, el repartiment d'àpats i de medicació per cel·les, entre altres.

Les mesures de Justícia

D'altra banda, el Síndic ha detallat que en aquest context, l'administració competent havia de corregir la situació irregular. En aquest sentit, ha subratllat que Justícia va constituïr un comitè de crisi el qual tenia per objectiu minimitzar l'impacte de la vaga als centres, establir mesures de seguretat adients i mantenir els serveis essencials. L'informe posa de relleu que «el Departament va fer tot el possible per tal que els responsables d'aquests actes abandonessin la protesta i s'avinguessin a un procés negociador, sense aconseguir aquest objectiu».

Finalment, des del Síndic de Greuges afirmen que la resposta punitiva «no és la vareta màgica que tot ho arregla sinó que és una solució contrària al problema que es pretén esmenar». En aquest sentit, consideren que «una política pública basada únicament en el codi penal i en més presó no funciona i cal enfocar, precisament, el sistema penitenciari a la reinserció social que se li assigna a la Constitució i que posi al centre la reparació del dany a la víctima i de la justícia restaurativa mitjançant alternatives a la presó».

Paral·lelament, apunten que l'assassinat de la Núria és un fet «terrible, gravíssim i dolorós, que no s'hauria d'haver produït mai» i que no consta de precedents, ja que «és la primera vegada que un treballador penitenciari és mort per una persona presa en els 40 anys de l'assumpció de les competències en matèria penitenciària per part de la Generalitat de Catalunya».

Et pot interessar: