Pere Virgili: «Seguim renovant la xarxa d’aigua; és la nostra obsessió des de fa anys»

Com es presenta la Festa Major?

Esperem que funcioni bé, com sempre. I el sempre és important. Busquem una festa de costums, que cobreixi totes les franges d’edat i tots els sentiments. Qui busca la tradició, ho troba. Qui vol gaudir de la festa al carrer, ho pot fer. Hi ha qui ens titlla de continuistes. No ho negaré. Ja tenim altres festes al llarg de l’any on incorporem novetats, però entenem que la Festa Major ha de ser això. Tradició i costum.

Pensant en els públics de totes les edats, quin acte els recomanaria, per a la canalla, per als joves i per a un públic més sènior?

Per aquella gent que es pugui sentir més arrelada al municipi, l’acte central de la festa és la processó de Pa Beneït. És una tradició que ve de lluny i hi trobem gent de totes les edats, des de canalla de 7 o 8 anys fins a gent de 80 que fan el Seguici. Per franges d’edat, per a gent una mica més gran, el ball de gala, i més enguany, que recuperem l’orquestra Maravella. Pels més menuts, hi ha un espectacle d’animació infantil que cada any fèiem al Poliesportiu, però que enguany el traiem al carrer amb un format de cercavila. Tampoc es poden perdre el circuit d’inflables Xtreme-Race, a la zona de Nou Roda. I per la franja intermèdia, la Zona Firal, amb els bars i les actuacions musicals cada nit, i l’escape room al carrer, que ha tingut molt d’èxit tots els anys que s’ha fet.

Deixant de banda la Festa Major, com avancen els treballs de la nova biblioteca de Cal Guivernau?

Encara ens trobem en la parada tècnica a causa de la troballa de restes medievals. Ja s’han estudiat i catalogat. Ara bé, per a poder respectar-les, ha calgut modificar el projecte i recalcular l’estructura. S’han fet petites variacions, com desplaçar uns metres uns pilars o mantenir una paret de càrrega que estava previst tirar, i això ha suposat canvis en la distribució interior. Tot i ser forçats, els canvis han fet millorar el projecte. El nou projecte ja està aprovat i ara l’empresa adjudicatària està valorant què comporten econòmicament aquests canvis. Esperem tancar-ho a primers de setembre i que es puguin reprendre les obres al més aviat possible.

Estan finalitzades les obres de l’Institut? Els alumnes començaran el curs al nou equipament?

S’estan ultimant alguns detalls de pintura, instal·lacions, muntatge del mobiliari, per tant, no podem dir que estiguin finalitzades, però gairebé. En tot cas, els alumnes sí que començaran al nou edifici, perquè ja s’han desmuntat els barracons i de fet ja s’està començant a treballar en aquesta zona del pati gran. De fet, ja estava previst que l’actuació al pati gran es fes entre setembre i desembre amb l’objectiu que al gener estigui tot acabat.

En els últims mesos han tornat a demanar la reobertura del consultori mèdic de la zona de platges. Què els ha dit la Generalitat?

Fins ara, el model de gestió sanitària ha estat la concentració de serveis en espais més grans. Per tant, la reobertura del consultori de la platja va en contra d’aquest plantejament. Veurem si el PSC canvia de parer. L’edifici del consultori és municipal i ja tenim els càlculs fets del quant costaria reobrir-lo i posar-lo a punt, però nosaltres hi estem disposats, sempre que hi hagi recursos humans. I aquest és un tema important, perquè ara a l’estiu, que multipliquem per cinc la nostra població, en lloc de reforçar-nos els serveis del consultori de Roda, en tenim menys. La Xarxa Santa Tecla entén la nostra situació, però no té prou recursos humans per poder cobrir les merescudes vacances dels metges i es veuen obligats a treure’n un de Roda i un d’Altafulla per cobrir els serveis mínims.

Rebran prop d’1 milió d’euros de la Diputació durant aquest mandat en el marc del Pla ImpulsDipta. Quines actuacions han previst fer?

Treballarem en la línia de l’estalvi energètic i d’aigua. Ja tenim en licitació, i a punt d’adjudicar, la implantació de plaques fotovoltaiques al poliesportiu. Seguirem renovant la xarxa d’aigua, per a evitar les fuites. Fa quatre anys que hi treballem; és la nostra obsessió. A més, comprarem més vehicles elèctrics per a la brigada. A més, comprem i adequarem l’espai que ocupa l’antiga Cooperativa, a tocar de l’Ajuntament. Un part es va ensorrar l’octubre passat i el que queda de l’estructura té amiant. Estem acabant de tancar els últims serrells amb la cooperativa per poder signar la permuta d’aquest espai per un altre que els cedeix l’Ajuntament.

Què hi faran?

Enderrocarem l’edifici i farem un aparcament provisional mentre decidim quin ús se li dona a l’espai.

Roda està patint, un any més, restriccions d’aigua. Com s’està vivint al municipi?

És una realitat que encara hi ha gent que no és capaç d’entendre i la veus regant jardins, rentant cotxes o netejant el terrat a cop de mànega. A tots aquells que ens demanen que obrim fonts i tornem a posar dutxes a les platges, els convidaria a les 6 del matí i a les 12 de la nit a acompanyar a la persona de la brigada que obre i tanca claus per garantir que l’aigua arriba a tothom amb una pressió acceptable. Ja fa un parell de setmanes que estem gastant més aigua de la que som capaços de treure del subsol. Això vol dir que cada dia els dipòsits estan una mica més baixos. Si tenim la gran sort de passar aquestes tres setmanes, podrem donar gràcies.

En quin punt es troba la connexió amb el CAT que permetrà que tot Roda, i no només una part, s’abasteixi amb aigua de l’Ebre?

Hem modificat el projecte perquè s’hi ha afegit Bonastre. Nosaltres ja havíem encarregat el projecte a la Diputació i ens havien fet l’estudi previ i el projecte bàsic, però l’Ajuntament de Bonastre ens va explicar la seva situació. Ara, per abastir-se, porten cinc cisternes d’aigua cada dia. El Consorci els va dir que per connectar-se, haurien de rebre l’aigua des de Valls. Al saber que nosaltres estàvem engegant el procés i que el nou dipòsit que construirem se situarà a 1,5 quilòmetres del seu terme municipal i a 7 del poble van creure que era una alternativa més fàcil. Evidentment, nosaltres no ens podem negar que Bonastre tingui aigua d’una forma més fàcil i econòmica. Ara hem signat un conveni a tres bandes, el CAT, Roda i Bonastre, i el CAT lidera el projecte. Tota la informació que havíem treballat nosaltres prèviament ja l’hem traspassada, però això ens ha fet allargar una mica el procés. Tant de bo d’aquí a dos anys ja hi estiguem connectats, però no és fàcil.

La recuperació de la línia Reus– Roda sembla l’opció més probable per a desviar les mercaderies per l’interior. Com es veu des de Roda? 

Amb molta preocupació. Una vegada més s’està decidint sobre el territori sense comptar amb tot el territori. Quan al juliol es va fer pública la reunió del Ministeri amb els alcaldes afectats, em va sorprendre perquè cap dels afectats per la línia Reus-Roda hi fos present. Ni el Morell, ni Perafort, ni la Secuita, ni la Nou de Gaià, ni la Riera. Davant d’aquest fet, un grup dels alcaldes afectats ens vam reunir i hem demanat trobar-nos amb el Ministeri i la Subdelegació de cara al setembre per mostrar la nostra postura.

Quina és?

Nosaltres entenem que les mercaderies han de passar per l’interior, però quin interior? N’hem de parlar. A Perafort, la línia Reus - Roda els creua per sota de Puigdelfí. I en el cas de Roda, tenim habitatges a 5 metres de la via. L’institut i l’escola a 100 metres i el consultori a 150. No les volem pas per aquí. 

Quina alternativa proposen?

En el cas de Roda, que passin pel costat de la via de l’AVE, però ens diuen que és molt car. Ho sabem, però no volem les mercaderies pel centre del nucli antic de Roda. Sabem que és una infraestructura d’interès general i que el pol químic ho necessita si no vol perdre competitivitat. Però cal fer-ho ben fet.

Han hagut de fer aportació de sorra a la platja aquest estiu?

No, enguany hem estat donants. Els temporals de principis d’any van fer tornar tota la sorra que havien perdut les platges i hem tingut una platja que feia anys que no teníem. Ara bé, a principis de juliol, quan estàvem muntant les passarel·les, Costes va agafar sorra per a portar-la a Creixell i ens van destrossar la platja. El problema no és que n’agafessin sinó que Costes no ens va avisar en cap moment que ho farien i ens en vam assabentar el mateix dia a primera hora del matí perquè vam veure unes fotografies a xarxes socials. Una situació similar va passar a Torredembarra, per portar sorra a Altafulla i Tarragona. Toni Espanya, el responsable de Costes, després es va disculpar. No es pot permetre que ens treguin sorra a l’estiu a l’inici de la temporada i que ni tan sols ens avisin. Demanem respecte.

Costes aposta per renaturalitzar el litoral. Què suposaria això pel litoral rodenc?

Costes diu que s’ha de desmuntar tot el passeig de la platja Llarga. Al sentir-ho, se’t posen els pèls de punta, però parlant-ne és una actuació que entenem. En una situació de canvi climàtic, els passejos han d’estar més integrats a l’entorn natural. Ara bé, en les trobades i converses tant amb Costes com amb la Generalitat, els hem pogut fer entendre que hi ha uns trams del passeig que s’han de conservar perquè protegeixen les guinguetes d’obra, que estan en terrenys privats des dels anys 60. Hem d’intentar que al seu davant es mantingui una estructura que garanteixi la solidesa d’aquella construcció que hi era de molt abans que es fes el passeig. Per tant, el tram central del passeig, entre 700 i 800 metres, es demoliria i el desplaçaríem uns 10 o 15 metres endins, a prop de la via. Al no tenir molts habitatges ni comerços podem fer el moviment. És un projecte a fer a mig termini que ens permetria fugir de la pujada del nivell del mar.

Et pot interessar