L’ACA estudia què fer amb el pantà del Gaià i no es descarta suprimir part de la presa

L’embassament del riu Gaià al Catllar té els dies comptats. Almenys en la seva configuració actual. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha confirmat que com a molt tard a l’octubre disposarà de l’estudi que va encarregar ara fa un any per resoldre el futur de la infraestructura. 

El pantà es va construir el 1975 per les necessitats d’aigua de la refineria de l’empresa Repsol, però a hores d’ara la multinacional disposa d’alternatives que aleshores no hi havia. Actualment disposa de l’abastament per part del Consorci d’Aigues de Tarragona (CAT), a més de l’aposta que realitza per l’aigua regenerada, i ja no utilitza el subministrament provinent del Gaià.

Ramon Nieto, director de Serveis, Programació i Logística del complex industrial de Repsol a Tarragona, explicava el maig passat, a unes jornades sobre aigua al Port de Tarragona, la no dependència del pantà del Catllar, una concessió que finalitza el febrer de 2054.

Atenent a la nova situació, i amb la disposició de la companyia a no mantenir la concessió, l’ACA va decidir encarregar un estudi per poder resoldre què fer amb l’embassament i la presa en el futur. L’estudi determinarà quines alternatives hi ha per, s’indica textualment, «la restitució del medi a la presa del Catllar a la Conca del Gaià». L’estudi es va adjudicar per poc més de 119.000 euros a la UTE Engisic-PGR, d’Igualada.

Aquest estudi està actualment en la seva fase final i una vegada es completi caldrà posar-ho sobre la taula amb els agents implicats, que no tan sols són l’empresa i l’ACA, sinó també els municipis amb termes a la conca del riu i els regants que actualment reben aigua de l’embassament. Fonts de Repsol han expressat al Diari Més que es posen a la completa disposició del territori per decidir què fer amb l’embassament.

L’estudi de les alternatives inclou una diagnosi de la funcionalitat actual de l’embassament, del rebaix de la presa i de seguretat. També s’estableix un estudi de possibles inundacions aigua avall de la presa. En aquest sentit, sembla evident que un desmantellament complet de la presa no serà una solució viable. Joan Díaz Rull, ex alcalde del Catllar i col·laborador de l’Associació Terres del Gaià, ja exposava a les jornades del Port que, «ara no es pot treure l’embassament, a la primera gaianada hi hauria morts».

Viabilitat

Restituir l’estat inicial, previ al 1975 no és viable. La presa es troba en un tram de riu protegit i té uns 80 metres d’alçada i uns 390 d’amplada. L’estructura fa que hi hagi una gran quantitat de sediments retinguts aigua amunt, mentre que el nucli urbà del Catllar es troba a 2,5 quilòmetres aigua avall. Se sumen a les dificultats del retorn al ‘punt zero’ les noves construccions realitzades les últimes dècades, com per exemple càmpings que limiten a la llera d’un riu que, actualment, és gairebé sec.

L’ACA també té present que la recuperació del cabal del riu sempre ha disposat d’un «intens moviments social en els municipis relacionats amb les terres del Baix Gaià». La lluita inicial per la recuperació dels cabals ambientals tindrà continuïtat en aquest cas amb la demanda de la millora de la connectivitat fluvial en la presa del Catllar.