Justícia tanca sense conseqüències la investigació pel bloqueig de les presons dels funcionaris

El Departament de Justícia ha tancat sense depurar responsabilitats la investigació oberta pel bloqueig de les presons protagonitzat pels funcionaris dels centres el març passat, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN. 

Les protestes responien a la mort d’una cuinera a mans d’un pres al centre tarragoní Mas d’Enric, i els funcionaris van bloquejar els accessos als complexos entre el 14 i el 20 de març, alhora que abandonaven els llocs de treball. 

La Sindicatura de Greuges va advertir el juliol passat que les protestes, que no estaven emparades per cap petició de vaga, havien provocat el confinament «forçós» de 4.000 interns a les seves cel·les. Justícia, en canvi, afirma que els serveis dins les presons van quedar coberts.

Tancat per l'anterior Govern

L’actual direcció del Departament de Justícia ha recordat aquest dimecres que la informació reservada oberta pel bloqueig de les presons la primavera passada per part dels funcionaris es va tancar el 4 de juliol pels anteriors responsables de la Conselleria. 

Segons fonts de l’actual departament, un secretari sectorial va arxivar la investigació perquè «no s’ha constatat cap actuació que pugui ser susceptible de retret disciplinari». 

Aquest dimecres, entitats de drets humans i familiars de presos han considerat «molt greu» l'arxivament del cas. Entre d'altres, han indicat que es va afectar el dret a sortir de les cel·les ja que se'ls va confinar «sense cap causa legal», també veuen vulnerat el dret a acudir a diligències judicials, a comunicar amb els seus lletrats, a rebre assistència mèdica i psiquiàtrica i la impossibilitat de veure els seus familiars en les visites programades.

Les entitats i familiars ignoren complement com s'ha tramitat aquesta investigació ja que han assegurat que no s'ha citat, informat ni notificat cap procediment a cap dels denunciants. Han defensat que igual que s'apliquen procediments disciplinaris als presos quan cometen falses, s'hauria de fer amb els funcionaris públics «que van fer un greu desistiment de funcions». «Ningú s'imaginaria utilitzar a nens en escoles ni a pacients malalts en hospitals per a executar accions semblants», han manifestat.

Amb tot, han assegurat que hi va haver una greu afectació emocional, de salut mental i de respecte mínim pels drets dels presos i les seves famílies.

Per tot plegat, han reclamat que en nom de la transparència i rendició de comptes se sol·liciti a través de la Comissió de Justícia del Parlament conèixer la tramitació de la investigació i la resolució final.

Entre les entitats signants hi ha Justícia i Pau, l'Associació de Famílies de Presxs de Catalunya, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Alerta Solidària, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Irídia, la Xarxa antirepressió de familiars de detingudes i Observa.