Retornen les restes identificades d'un soldat republicà enterrat amb 21 persones més a la fossa comuna de Salomó

La família de Josep Bellet, un soldat republicà originari de Bell-lloc d'Urgell, ha tancat aquest dissabte un capítol de dol en rebre les seves restes exhumades de la fossa comuna del cementiri de Salomó. 

És el punt on es va enterrar aquest combatent, juntament amb 21 persones més el gener de 1939 després de ser afusellades per les tropes franquistes. 

La vintena de soldats restants no identificats han estat inhumats en dos nínxols del cementiri. «Fa quinze anys que estem lluitant per poder tancar aquest fet», ha reconegut emocionada la neboda de Bellet, Laura Niubó Bellet. Per la seva part, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica ha afirmat que el Govern es mantindrà «ferm» en la defensa de la memòria democràtica.

L'emoció i el record han impregnat el cementiri de Salomó aquest dissabte al matí en el marc de l'acte d'entrega de les restes exhumades i identificades de Josep Bellet Pérez, un dels soldats republicans que van ser assassinats a principis del 1939 per les tropes franquistes. «Anaven una colla, de retirada, quan els va agafar la guàrdia de Franco. Sabem que estaven enterrats al cementiri de Salomó perquè un company seu no sé del cert si es va escapar o estava més retirat i ho va veure. La família cada any veníem a portar flors», ha relatat la neboda de Bellet, Laura Niubó Bellet.

Després de ser afusellats, els veïns del poble van traslladar els cossos al cementiri, on els van enterrar a la fossa comuna. La disposició dels esquelets localitzats va confirmar a l'equip arqueològic la hipòtesi que van ser abocats a la fossa, ja que part dels individus estaven en posició bocaterrosa i la majoria presentava les extremitats mal col·locades.

Ara fa quinze anys, el 2009, la família de Bellet va poder iniciar els tràmits per inscriure'l al cens de persones desaparegudes i participar en el programa d'identificació genètica, un procés que va desembocar en l'exhumació de la fossa el 2020. Quatre anys més tard, la investigació arqueològica ha pogut confirmar que un dels cossos que hi havia en aquest punt era Bellet. Aquest dissabte s'ha fet la cerimònia de retorn de les despulles, juntament amb l'entrega d'objectes recuperats i associats a aquest combatent.

Tot i que a la fossa es van localitzar una vintena de persones més, només Bellet ha estat identificat. Un escenari que ha lamentat Niubó, qui ha recordat que de Bell-lloc d'Urgell també hi havia un altre combatent en aquest grup de persones, qui de moment, no ha pogut ser identificat. «Ens consta el dolor i la frustració d'una altra família que esperava poder identificar el seu familiar, però no ha estat possible. A vegades, les proves d'ADN no arriben fins on un desitjaria. Però en qualsevol cas, aquesta identificació ens permet retornar a la família les seves despulles i alhora dignificar les despulles de la resta de soldats que van morir defensant el legítim govern de la República en el seu moment», ha apuntat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

La 26a persona identificada pel programa d'identificació genètica

D'aquesta manera, el soldat republicà Josep Bellet Pérez s'ha convertit en la 26a persona en ser identificada mitjançant el programa d'identificació genètica. En el cas de la fossa comuna de Salomó, aquesta va ser inclosa a la base de dades de fosses de la guerra civil espanyola i la dictadura franquista ara fa catorze anys basant-se en les informacions recollides per l'historiador Àngel P. Archilla.

Pel que fa a la resta dels 21 soldats anònims enterrats en aquest punt, han estat inhumats de manera individualitzada i en una sepultura digna en dos nínxols del cementiri de Salomó. «Recordar és també un acte de justícia. I honrar les despulles d'aquestes persones anònimes, perquè no hem estat capaços d'identificar-les amb la tecnologia d'avui, la qual cosa no vol dir que en un futur es pugui afinar més i donar resposta a altres famílies», ha subratllat Espadaler.

Alhora, el conseller també ha remarcat la voluntat del departament de Justícia de donar continuïtat a les polítiques de memòria. En el marc de l'acte de retorn s'ha inaugurat un plafó informatiu a l'entrada del cementiri de Salomó on s'explica i es recorden els fets que van tenir en aquest punt al final de la guerra civil espanyola.