Recerca
María Borràs, la poblenca de 18 anys que ha participat en la investigació del Nobel de Química
La jove estudiant de biotecnologia va entrar en contacte amb aquest estudi arran d’una estada anterior a la Harvard Medical School
María Borràs durant la seva estada a The Baker Lab aquest estiu
Nascuda i criada a la Pobla de Montornès, la María Borràs va entrar per primer cop a un laboratori de la mà d’un Summer Camp de la Universitat Rovira i Virgili. Llavors ella encara cursava sisè de primària, però va convèncer els responsables del projecte per poder accedir a una iniciativa destinada només a alumnes de l’ESO. No obstant això, la seva vocació científica li venia d’abans, una nena curiosa criada per dos enginyers que «buscava informació sobre tot el que l’interessava», segons relata Borràs. La poblenca tenia com a referent a Marie Curie, primera persona a guanyar dos Premis Nobel de la història.
Ara, amb només divuit anys, estudia biotecnologia a Madrid i ha dedicat tots els seus estius a diferents projectes d’investigació que l’han portat a Barcelona, Alemanya i els Estats Units. La seva última estada va ser durant el març i el setembre d’aquest any amb The Baker Lab, dins de l’estudi que ha guanyat el Premi Nobel de Química d’aquest 2024.
Borràs va entrar en contacte amb aquest estudi arran d’una estada anterior a la Harvard Medical School relacionada amb les proteïnes. Ara, el seu granet de sorra ha servit per entendre millor com funcionen els aminoàcids que construeixen la vida i com crear-ne de noves a través de la computació i la intel·ligència artificial.
El descobriment reconegut per la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia permetrà avançar en el ràpid desenvolupament de vacunes, la creació de nous fàrmacs per curar el càncer o l’evolució cap a una indústria més verda, entre d’altres.
La jove científica assegura que «conèixer les aplicacions i les vides que es podran salvar és la satisfacció més gran d’aquesta feina». De fet, Borràs assegura que les seves passions sempre han estat dividides entre «la medicina i l’enginyeria per solucionar problemes» i ha trobat en la biomedicina un camí on desenvolupar les dues.
No obstant això, Borràs també reconeix la dificultat de la investigació, assegurant que aquest és «l’estudi de major exigència» on s’ha implicat mai. «T’has de recordar a tu mateixa el perquè estàs fent això quan estàs a les tres de la matinada al laboratori perquè res funciona bé», explica la investigadora.
El reconeixement del Nobel dins del projecte en el qual ha estat implicada només li ha fet que refermar la seva voluntat de «millorar amb l’enginyeria la salut dels pacients a través de la investigació biomèdica».
Tot i la seva joventut, Borràs ja ha estat testimoni de les dificultats econòmiques que travessa la ciència en aquest país, «la gent no coneix el cost monetari que té una investigació com aquesta», afirma Borràs, confirmant que «la diferència econòmica d’Espanya amb els Estats Units és abismal».
Sobre la taula, l’estudiant posa un altre greu problema, la manca de referents. Si bé la història de Marie Curie va servir per impulsar aquesta estel·lar carrera, Borràs lamenta que «cap dels reconeixements científics d’aquest any als Nobels han estat dones». El fet de falta de noies a les carreres científiques genera per Borràs un problema evident «malbaratar la meitat del talent que existeix en aquest món».
La investigadora detalla que, en els projectes en els quals ha estat implicada, s’ha trobat gairebé sempre una majoria masculina. Davant això, té clar que la solució passa per «continuar treballant per crear nous models femenins que inspirin». Qui sap si, d’aquesta manera, estudiants com la María Borràs puguin aconseguir el pròxim Nobel i canviar les vides de molts.