Gastronomia
Societat Ardotegi: cinquanta anys, deu claus i una taula
Aquest 17 d’octubre la veterana societat gastronòmica tarragonina celebra el mig segle d’història
Joan Vaño, membre fundador i antic president, i Ignasi, Ramon, Sergi, Jordi G., Lluís M., Jordi E., Gerard i Xavi.
Vet aquí una vegada un metge nascut a Terol que, als anys 70, va ser destinat a la Riera de Gaià. Amb el temps, va acabar fent amics de la professió. Amb ells, es trobaven de tant en tant en un bar de Tarragona. Un dia aquell metge, que es deia Ovideo Herrero i tenia molts lligams amb la Rioja, els va proposar de buscar un lloc privat on quedar, una mica a l’estil dels txokos bascos. Van trobar una caseta a la Riera de Gaià, a tocar de la carretera i, a poc a poc, la van anar arreglant.
Un 17 d’octubre de 1974, aquells quatre amics consituïen, oficialment, la societat gastronòmica Ardotegi. Aquesta mateixa setmana, els membres de la societat –o de la bodega, com en diuen ells–, celebren els 50 anys de la fundació convençuts que, si no són els més antics de Catalunya, poc hi deu faltar. D’aquells socis fundadors ja només en queda Joan Vaño.
La resta de membres de la bodega són incorporacions que han anat entrant al grup seguint les normes que dicta l’estatut fundacional. És a dir, de la mà d’un altre soci. Les regles determinen que, un cop feta la sol·licitud, cal estar com a mínim un any a prova. Passat aquest temps, els socis fan una votació amb unes boles blanques i negres (només es pot entrar en la societat per unanimitat).
Cada dijous, els deu socis de la bodega es troben per sopar amb la condició que cada setmana cuina un. Si algú vol portar algun convidat ho pot fer, sempre que no sigui el primer dijous de mes, que és el dia reservat només per als socis. «D’aquesta casa tots en tenim una clau», explica Sergi Ivert, president de l’entitat des de fa més de vint anys. Tots poden fer ús de la bodega, que està perfectament equipada amb una cuina, una barbacoa exterior, un celler i una taula per a més de vint.
El curiós d’aquest grup d’homes –les dones només hi poden anar un dia que no sigui dijous, i convidades per un soci– és que s’han fet amics a còpia de sopars. «Quan entra algú nou, només el coneix el soci que el presenta. Llavors, amb el temps, ens anem coneixent i ens acabem fent amics». Tots coincideixen a afirmar que els dijous són un dia sagrat.
«Ens agrada venir perquè ens ho passem molt bé i perquè, d’alguna manera, quan arriba dijous al vespre ja és com si comencés una mica el cap de setmana, vens aquí i desconnectes», assegura el Lluís Morral, vicepresident d’Ardotegi. Aquest any, expliquen, han patit dues pèrdues molt sentides, les de Pep Guardiola i Manolo Prieto, dos dels socis fundadors.
Així i tot, l’esperit d’aquells primers homes que es van entestar a fundar una societat on trobar-se es manté ben viu. I no els falta gent interessada a formar-ne part. Fins i tot per part d’algun passavolant que, en veure la caseta des de la carretera, ha trucat a la porta pensant-se que allò era un restaurant.