Arrenca la restauració dels Prats d'Albinyana amb una inversió de 2,3 MEUR

Les obres de restauració dels Prats d'Albinyana de Vila-seca - Xarxa Natura 2000 arrenquen per recuperar aquest espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic, de 37,78 hectàrees. Els seus responsables han explicat aquest dimecres que s'ha fet una diagnosi per cartografiar les espècies que s'hi alberguen, com l'escarabat blau o la papallona tigre, per protegir-les. A més, ja han començat els treballs per treure runes, brossa i espècies invasores. 

Amb un pressupost de 2,3 milions d'euros, les obres s'executaran en un termini d'un any. «És l'actuació de restauració de les zones humides més important que hi ha actualment de Catalunya», ha dit el cap del Departament d'Acció Climàtica i Territori del Port de Tarragona, Rafael López.

Els impulsors de la recuperació dels Prats d'Albinyana han destacat que la regeneració i preservació d'aquest espai natural té una gran importància per a la biodiversitat de la zona, ja que hi alberga una «gran» varietat d'espècies, les quals - algunes d'elles- tenen un alt risc d'extinció. En la seva intervenció, López ha explicat que en la diagnosi prèvia feta més recentment han trobat un «notable» nombre d'exemplars de la bívia tridàctila (Chalcides striatus). Es tracta d'un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides i que es troba gairebé extingit a la costa mentre que a Catalunya és molt escàs. «També hem trobat la papallona monarca, que té molt poques citacions a la península», ha dit López.

Entre els exemplars que acull els Prats d'Albinyana també destaquen l'escarabat blau (Hoplia caerulea), una espècie «vulnerable» en estat silvestre, que constitueix un «excel·lent indicador» de la conservació de l'hàbitat, així com la tortuga babaua (Caretta caretta), la gamba (Branchipus schaefferi), la gavina corsa (Ichthyaetus audinii) o la papallona tigre. Pel que fa a plantes, hi ha el lliri groc (Iris pseudacorus), que es tracta d'una planta pròpia d'herbassars, bogars i maresmes, amb una gran capacitat de depuració de les aigües. Finalment, els experts subratllen l’existència dels paisatges humits, que és la representació natural dels herbassars graminoides relictes dels ambients humits del litoral mediterrani.

«Un dels aiguamolls més importants»

El projecte dels Prats d'Albinyana restaurarà els hàbitats i ecosistemes propis d'aquest espai natural protegit i també servirà per recuperar una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), una àrea que pertany a la Xarxa Natura 2000. En concret, a l'espai de la Sèquia Major, que està formada per dos sectors separats: la Sèquia Major i els Prats d'Albinyana. Tot dos espais també estan inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). A més, part de l'espai dels Prats d'Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.

«Durant les obres es tindrà molta cura en la captura de les espècies que viuen en els llocs que es veuran afectats per tal que les afectacions siguin les mínimes possibles, estem davant d'un projecte que és important per a la zona, si no també perquè suposa afrontar l'enorme repte que suposa la davallada de la biodiversitat, ens cal molta més intel·ligència, més humilitat, menys arrogància i menys testosterona», ha opinat López.

Per la seva part, el cap de secció de biodiversitat i responsable de l'oficina Territorial d'Acció i Avaluació ambiental de Tarragona, Aurià Giné, ha recordat com es va produir la tramitació per protegir aquest espai PEIN, el qual va passar de tenir 5 a 17 hectàrees i uns 87.000 m2 d'aigües lliures. «El converteix en un dels aiguamolls més importants d'aquesta zona i com a mínim entre la zona del delta del Llobregat i el delta de l'Ebre», ha subratllat l'expert. Així mateix, ha assenyalat que no hi ha projectes al país amb les mateixes característiques que el previst als Prats d'Albinyana.

A més, ha remarcat la importància de la naturalització dels espais periurbans. «No es deu no només per la mida sinó pel lloc, els Prats d'Albinyana sempre s'havia percebut com un espai deixat, degradat, brut, insalubre, insegur. En canvi, avui prenen una especial preponderància, i cal donar-li aquest valor com a llegat per a les pròximes generacions», ha afegit Giné.

Les actuacions previstes

Entre les actuacions que es faran en els pròxims dotze mesos destaca la despavimentació dels accessos i dels carrers al voltant del càmping, així com l’elaboració de nous estudis per determinar quines espècies són les «més adequades» segons el grau de salinitat per introduir-les o preservar-les en aquest espai. A la vegada, es crearà una llacuna de grans dimensions amb una illa central, de gairebé 27.000 metres quadrats, on es preveu que s'aturin els ocells durant el procés de migració o que exemplars com la gavina corsa hi pugui nidificar.

La llacuna també permetrà reintroduir diverses espècies. Al voltant d’ella es plantarà un bosc de ribera amb més de 13.000 arbres, com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc afavorirà la presència d'altres aus que ara mateix no són presents en aquesta zona, com els ratpenats, i en millorarà l’hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d'aquesta mena d'ecosistemes.

Futurs usos

Els responsables del projecte han indicat que redactaran un pla de gestió per definir els usos d’aquest paratge natural. La voluntat és que l'espai sigui visitable, però de forma «ordenada», ja que es vol afavorir que sigui un hàbitat per a les espècies i no pas un parc obert, on es pugui passejar lliurement. L'alcalde Vila-seca, Pere Segura, ha explicat que a uns pocs metres dels Prats d’Albinyana hi haurà un centre d'interpretació on s'explicarà la biodiversitat de l'espai natural, a través d'una experiència immersiva.