Eduard de las Heras: «Hem d’unir tot el talent que tenim al territori per impulsar la sostenibilitat i guanyar lideratge»

Què suposa haver guanyat el Premi Dow?

«És la millor cloenda que puc fer a la meva etapa educativa. Per mi, suposa un reconeixement a la feina feta. És una fita que qualsevol estudiant que tingui ambició voldria assolir. A la universitat, sempre es parla de les oportunitats laborals que proporcionen els nostres estudis, amb iniciatives com el Work Experience o el Premi Dow i ara tinc l’oportunitat de poder treballar en una empresa com Dow, que aposta pels estudiants i el talent jove, des d’etapes molt primerenques. És tot un orgull poder formar part del seu equip».

Més enllà del reconeixement, el Premi Dow comporta una oferta laboral per a treballar a la companyia. Quina és la seva funció actual a Dow?

«M’he unit a l’equip d’hidrocarburs, a Dow Nord, a la Pobla. Treballo en l’àmbit de l’automatització de procés, fent suport al cracker i a la planta d’octà. Participo en projectes de millora dels sistemes de control per tenir unes plantes que pugui operar de manera encara més segura i fiable».

En quin àmbit li agradaria especialitzar-se?

«Com que acabo de sortir de la universitat, tinc una visió molt àmplia. No tanco les portes a qualsevol oportunitat que pugui sortir. La indústria viu un moment de transició molt interessant i com a jove enginyer és emocionant poder formar part d’aquesta transformació. Ara per ara, voldria anar assolint una base molt àmplia del dia a dia del procés i en un futur m’agradaria formar part dels equips que liderin el canvi en sostenibilitat, descarbonització i circularitat, per a poder aportar el meu gra de sorra».

Mencionava els reptes que té el sector. Com els encaren els joves enginyers?

«Quan estàs estudiant, ja veus que cal tenir una gran capacitat d’adaptació. Els professors de la universitat són conscients de quina és la situació actual i del que es preveu a curt i a llarg termini i ja ens ho transmeten. I fer el salt al món laboral és emocionant. Malgrat que les investigacions que es facin no sempre tinguin els resultats esperats, és motivador formar part de l’equip que està cercant alternatives sostenibles a les solucions que actualment tenim normalitzades».

Com sorgeix la seva vocació per l’enginyeria química?

«Sempre he tirat cap a tot allò que està relacionat la lògica i amb treballar amb problemes i intentar trobar solucions. És gratificant veure l’efecte positiu que té el teu treball. Sabia que volia fer una enginyeria, però dubtava quina. Soc dels Pallaresos així que sempre he vist a prop els dos polígons químics. Veure que tenia a prop de casa moltes oportunitats em va fer interessar per la química. Vaig fer més recerca i vaig adonar-me que encaixava totalment amb el que a mi m’agrada que és treballar amb problemes complexos i aportar solucions. Per això, vaig decantar-me per enginyeria química».

Quins consells donaria als estudiants de l’ETSEQ?

«La carrera és un filtre dur, com passa en moltes titulacions. Hi ha qui abandona al començament, però crec que s’ha de mirar a futur. Si realment tens vocació i ganes de trobar solucions als reptes que tenim pel davant, val la pena. És important anar-ho recordant durant el camí, perquè la carrera és una oportunitat única per a tenir les habilitats i els coneixements que el dia de demà et serviran per a poder causar un impacte significatiu. I un segon consell és que tinguin la mentalitat oberta. En el món actual i amb la velocitat amb la qual evoluciona la tecnologia, és importantíssim estar al dia i no deixar escapar cap oportunitat que ja pugui sorgir durant l’etapa universitària. Per tant, els recomano que mirin al futur i que aprofitin al màxim les possibles oportunitats».

Parlava abans de la transformació de la indústria química. Com creu que serà el pol químic del futur?

«Veig dos escenaris possibles. O bé ens quedem enrere i perdem l’interès de les empreses en continuar invertint a Tarragona o assumim un rol de lideratge en aquesta transformació. Ara, és crucial que les institucions també tinguin aquesta mateixa visió. El seu suport no ha d’arribar quan ja es vegin les solucions, sinó que ha de començar ara, de manera que puguem unir tot el talent que tenim per a trobar solucions que impulsin la sostenibilitat, guanyar lideratge i que tot plegat es tradueixi en creixement econòmic pel territori».