Raquel Fortes: «Tarragona té talent i una posició geoestratègica, però s’ha d’incentivar la inversió»

Ha tornat a casa i ho ha fet com a líder Dow convidada en l’entrega del Premi Dow. 

«Sí, em va fer molta il·lusió que els companys de Tarragona pensessin en mi per aquesta ocasió tan especial. Quan penso en la meva carrera, hi ha hagut tres decisions que han impactat molt en qui soc avui en dia, tant en l’àmbit personal com professional. La primera és haver estudiat Químiques a la URV. La segona és haver-me unit a l’equip de professionals de Dow. I la tercera és haver marxat fora. Ara he tingut l’oportunitat de tornar a casa i unir dos d’aquests tres moments claus, així que estic molt contenta».

Per què és important que es promoguin aquesta mena d’iniciatives?

«Per a Dow, atraure talent a la companyia, desenvolupar-lo i fer-lo créixer és una de les nostres prioritats. No hi ha res com tenir l’equip correcte, per això, mantenir aquesta relació amb la universitat és fonamental, ja que ens permet atraure aquestes ments brillants. I per a la universitat, crec que els és molt útil estar en contacte amb la indústria, perquè els podem oferir una visió de la realitat, de la química aplicada, que es pot traslladar als alumnes i això posiciona la universitat i li permet, també atreure el millor talent. És un win-win». 

En l’acte de lliurament del Premi Dow, oferia la ponència 'Objectius de sostenibilitat compartits. Una nova manera de fer'. Quina és aquesta nova manera de fer?

«Quan parlem de sostenibilitat, parlem de compromisos. Posem l’exemple del paper reciclat. És una mica més fosc, no tan bonic, però és sostenible i estàs disposat a fer aquest compromís. Ara posem un altre exemple, un matalàs. Quants de nosaltres estaríem disposats a adquirir-ne un d’incòmode? Aquí el compromís de sostenibilitat canvia. És per això que calen models de negoci nous que ens permetin descarbonitzar no només el procés productiu sinó el nostre producte final».

Com per exemple? 

«Actualment, tenim una economia lineal que fa que els productes acabin a la brossa i sovint incinerats, quan se’ls ha acabat la seva vida útil. A Dow, hem utilitzat residus, els hem tornat a posar al cracker i hem fet solucions sostenibles per als nostres clients. Aquest és el cas dels seients del Mercedes E Class, que està fet amb polímers reciclats de Dow. Quan descarbonitzes, has de fer un compromís amb les propietats del producte o solució en qüestió, per garantir que siguin les més similars a com eren abans. L’economia circular planteja grans reptes i hem de col·laborar per a fer-la més i més gran».

Quins serien aquests desafiaments?

«Són diversos. El primer és que necessitem tenir garantida la disponibilitat d’aquests residus que s’utilitzaran com a matèria primera. Cal tenir en compte que hauran d’estar separats i classificats, perquè no tots serviran. I també caldrà fer-li un tractament previ. Tot plegat comporta la creació d’un nou ecosistema, amb noves empreses, tipus startups, que puguin fer-ho. El segon és que, tant per a donar una nova vida als recursos com per a descarbonitzar els nostres processos cal inversió. Ara bé, actualment la demanda per aquests productes sostenibles encara no és molt gran. Per tant, tenim costos d’inversió, demanda limitada i una urgència a nivell climàtic».

Mencionava la demanda, en els darrers anys sembla que el discurs de la sostenibilitat va guanyant pes. Així ho perceben en l’àmbit industrial?

«Quan pensem com a consumidors, sí que veiem un canvi en la demanda. Estem disposats a adquirir compromisos fins a un cert nivell. Si el preu a pagar és similar, preferim el producte sostenible. Ara bé, si el compromís és molt gran o el cost molt alt, la demanda baixa. I el problema és que aquestes noves solucions tenen al darrere processos nous que encara no tenen una economia d’escala que els permeti produir-los al mateix preu que els seus similars no sostenibles. Per això, cal un incentiu polític per a estimular-lo».

Podríem dir que es troben en una mena de dilema entre el que vol la demanda, el que cal fer per fer front a l’emergència climàtica i el que els demanen les administracions.

«Sí. En el nostre cas, continuem amb les inversions perquè si no comencem avui, no estarem preparats per al demà. A més, treballem conjuntament amb els nostres clients i amb tota la cadena de valor. Hi ha una col·laboració molt forta i cada vegada més escollim iniciatives i anem junts al mercat. A més, també treballem, des de la nostra àrea de Government Affairs, per a crear coneixement dels nostres reptes entre les institucions, especialment amb les europees, en àmbits com regulacions, incentius, etc.».

Ara que menciona aquest treball en matèria de relacions institucionals, com veuen empreses com Dow els missatges de les institucions que parlen d’apostar per una reindustrialització, però a la vegada d’imposar nous impostos, que posen en perill diverses inversions. No és contradictori?

«Som una empresa global i, a l’hora d’escollir on farem les nostres inversions, buscarem aquelles ubicacions que siguin més competitives i que ens ajudin a accelerar les inversions. L’Informe Draghi ja ho diu. Europa, ara mateix, no té una posició competitiva respecte a altres regions. I això es deu, principalment, per l’alt cost de l’energia. Si no incentivem les inversions dins d’Europa i posem traves, les inversions es faran en un altre lloc i els llocs de treball marxaran del continent». 

Com a tarragonina amb responsabilitats a escala global dins de Dow, quins són els punts forts i els punts dèbils que té Tarragona?

«Tarragona té accés a personal molt brillant. La formació és molt bona. A més, la nostra posició geogràfica és molt competitiva. I també és molt interessant el fet de comptar amb tot un pol químic, com el que tenim aquí als dos polígons. I el que ens podria ajudar és la política, que ens podria fer més fàcil a empreses com Dow la inversió dins del país».