Indústria
«L'any 2050 necessitarem un 50% més d'aigua de la que disposem»
Representants de diferents sectors econòmics de Tarragona van debatre sobre la necessitat de reduir el consum d’aigua i descarbonitzar els processos en el futur
Moment de la taula de debat sobre l’aigua i l’energia.
La gestió de l’aigua i del CO₂ són dos dels grans reptes als quals s’enfronta la indústria del Camp de Tarragona i, en general, de tot el món, durant els anys vinents. Així ho van posar en relleu els ponents de la taula de debat Gestió intel·ligent de l’aigua. Descarbonització desfosilització i energia celebrada ahir al Teatre Auditori de Salou dins del tercer Salou Congress.
El col·loqui va comptar amb alguns dels principals representants de l’economia tarragonina: Ignasi Canyagueral, director de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Santiago Castellà, president del Port de Tarragona i Berta Cabré, presidenta de la Federació d’Empresarial d’Hostaleria de Tarragona. A més, també va participar Vicente Gómez, director de Desenvolupament de Negoci d’AGBAR i Isaac Cases, gerent d’Agrovial.
Respecte a la gestió de l’aigua, els ponents van coincidir en la necessitat d’augmentar la inversió en la regeneració i les dessalinitzadores. Vicente Gómez assegura que «el 2050 necessitarem un 50% més d’aigua de la que disposem actualment». Davant d’això Ignasi Canyagueral va remarcar el projecte de la planta regeneradora d’AITASA, la qual s’espera que abasteixi més d’un 40% de l’aigua que fa servir la indústria química per 2028.
En la mateixa línia, Santiago Castellà va destacar la dessaladora pilot que s’ha instal·lat recentment al moll de La Rioja, la qual suposa només un primer tast de la que es projecta a la ZAL del Port de Tarragona. Per la seva part, Berta Cabré va apuntar a les diferents mesures impulsades pel sector turístic com la reutilització de l’aigua o la modificació de piscines. La presidenta també va posar èmfasi en la «tasca comunicativa que es fa amb els clients per evitar malbaratament».
Pel que fa a la descarbonització, els convidats van centrar el seu debat en la necessitat de desplegar nous vectors energètics després de la marxa de les nuclears. «Si no electrifiquem la indústria aquesta no serà competitiva i aquesta transformació requereix molta energia», apuntava Castellà. Unes paraules compartides amb el director de l’AEQT, qui apuntava a «desplegar noves energies renovables i comptar amb línies d’alta tensió des d’Aragó» com algunes de les iniciatives més necessàries.
Aquestes mesures són dues de les potes que formen el futur energètic de la demarcació, complementades amb la generació d’hidrogen verd. En aquest sentit, Canyagueral va apuntar que «2050 és l’horitzó per les emissions zero, però el futur del territori ens ho juguem en els pròxims 10 anys», en referència a la necessitat d’implementar tecnologies transitòries, com la captura i emmagatzemant de diòxid de carboni, mentre que l’hidrogen verd no sigui un vector competitiu.