Economia
Els lituans, principals clients de l’habitatge de luxe a Salou
Un 70% dels compradors a Infintum són estrangers, entre els nacionals predominen els aragonesos
Infinitum, el ressort residencial i d’oci de luxe ubicat a Salou, ha venut ja més de 250 habitatges valorats en més d’un milió d’euros cadascun. De fet, la promotora ja ha iniciat els tràmits per engegar la promoció de la fase 3, que aixecarà 90 pisos més, alguns d’ells ja venuts sobre plànol.
Els responsables de la promoció detallen que el 70% dels seus compradors són estrangers, un perfil que ha crescut com a demandant a tota la costa de l’estat espanyol en els darrers cinc anys. Dins d’aquesta majoria, sobta que el client principal d’Infinitum procedeix de Lituània. Segons apunten els responsables del ressort, «els inversors propers als països balcànics estan buscant propietats allunyades de la guerra». Aquest fet, sumat a un efecte «boca-orella», ha situat aquest petit país com el client predilecte de l’empresa.
Pel que fa al perfil de l’inversor estranger, els treballadors indiquen que és «variat», des de «nòrdics que compren una residència hivernal» a «nòmades digitals que lloguen un pis durant un parell d’anys».
Pel que fa al client nacional, els aragonesos suposen la majoria dels compradors, tots seguits de famílies procedents de Barcelona i Madrid, el complex apunta que hi ha «futbolistes d’elit» entre els propietaris. Tot i que la majoria dels compradors fan servir aquest habitatge com a segona residència, des d’Infinitum detallen que «unes 25 famílies hi viuen tot l’any».
Cal destacar que Infinitum és un espai privat tancat de més de 300 hectàrees amb tres camps de golf, multitud de piscines comunitàries, restaurants i seguretat privada. El complex, propietat de Criteria Caixa, planeja construir en els anys vinents dos hotels de cinc estrelles.
El projecte té llicència per construir fins a 2050 habitatges, tot i que apunten que «el creixement serà a molt llarg termini». Tot i això, l’alta demanda d’aquest tipus de residència ha fet plantejar un increment de la promoció anual de pisos –inicialment plantejada en 100– per fixar-la en els 150 anuals.