Les primeres eines de pedra avançades d'Europa es van fabricar al jaciment de la Boella

Un estudi ha identificat evidències de comportaments tecnològics avançats en les eines de pedra fabricades pels hominins fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja. La investigació, desenvolupada per un equip de l'IPHES-CERCA, ha utilitzat tècniques analítiques modernes per estudiar les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels hominins. 

Els resultats han permès demostrar que aquestes eines no només representen una fita evolutiva, sinó que també obren una nova perspectiva sobre l'arribada de noves poblacions humanes a Europa.

Aquesta és la principal conclusió de l'article publicat a la prestigiosa revista Journal of Paleolithic Archaeology, en un treball liderat pel Dr. Diego Lombao, investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigador associat a l'IPHES-CERCA, en què ha participat també els investigadors Dr. Juan Ignacio Morales, Dra. Marina Mosquera, Dr. Andreu Ollé, Dr. Josep Vallverdú i la Dra. Palmira Saladié.

Innovacions tecnològiques en la fabricació de les eines

L'equip investigador ha documentat que els hominins que ocupaven el Barranc de la Boella van desenvolupar eines de grans proporcions, típiques del Mode 2 o Axelià, com ara destrals i pics, utilitzant matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència. Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifacial, eren utilitzades per a diverses activitats relacionades amb la subsistència.

Segons l'equip, els comportaments tecnològics identificats representen un avenç significatiu respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment, conegudes com a Mode 1 o Olduvaià. Entre aquests avenços destaca la selecció i preparació de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels seus recursos. El sílex es feia servir principalment per fabricar eines més petites, mentre que l'esquist es reservava per a la producció d'instruments de grans dimensions. primeres etapes del procés de fabricació d'aquestes eines grans podrien haver passat fora dels jaciments excavats i que haurien estat transportades sistemàticament als llocs on es necessitaven.

Els hominins que van habitar el Barranc de la Boella van demostrar comportaments tecnològics avançats i flexibles, incloent-hi l'ús de diverses estratègies de talla. Aquestes pràctiques tecnològiques reflecteixen una capacitat d’anticipació significativa, visible en el transport d’instruments ja elaborats i en la selecció de morfologies inicials per facilitar l'obtenció de formes desitjades.

Aquestes pràctiques no només reflecteixen una sofisticació tecnològica, sinó també una capacitat cognitiva elevada dels hominins d'aquest període. «El Barranc de la Boella és un testimoni únic del canvi tecnològic dels hominins d'Europa en un moment en què les eines no només eren utilitàries, sinó que també implicaven una planificació sofisticada i un ús més eficient dels recursos», assenyala Diego Lombao, autor principal de l'article. «Aquest jaciment ens mostra que la innovació tecnològica no va ser lineal ni un salt completament abrupte, sinó el resultat de múltiples onades de dispersió de poblacions i de l´arribada gradual a Europa de nous comportaments tecnològics procedents d´Àfrica», conclou.

Un esdeveniment clau 

«El Barranc de la Boella és un testimoni clau de les primeres dispersions del Mode 2 a Europa, marcant un punt d'inflexió en la història tecnològica del continent», afirma Diego Lombao. Les semblances amb altres jaciments com, per exemple, Ubeidiya al Llevant, reforcen la hipòtesi que aquestes innovacions van ser introduïdes a Europa a través de múltiples migracions i intercanvis culturals des de l'Àfrica. 

Aquest descobriment no només redueix la bretxa cronològica entre Europa, Àsia i Àfrica, sinó que també demostra que les poblacions humanes europees ja compartien elements tecnològics amb les poblacions africanes fa gairebé un milió d'anys.

Les investigacions han posat en relleu que aquests jaciments podrien representar una dispersió primerenca de l’Axeulià, seguida per diverses onades migratòries posteriors durant el Plistocè Mitjà, que van contribuir a la diversitat tecnològica observada a Europa en aquest període i que ressalta la singularitat del comportament tecnològic identificat a el Barranc de la Boella.

«El Barranc de la Boella ens mostra que el continent europeu no va ser un escenari aïllat, sinó un espai d'intercanvi i evolució tecnològica en contacte constant amb l'Àfrica i el Pròxim Orient», conclou Lombao. Aquest descobriment reforça el paper clau del jaciment en la comprensió dels primers capítols de l'evolució tecnològica dels hominins al continent europeu.

Un jaciment únic a Europa

El Barranc de la Boella, format per diversos llocs com la Mina, el Forn i la Cala 1, és reconegut com un dels jaciments més antics del Mode 2 o Axeulià a Europa. Les investigacions dutes a terme a la unitat II han revelat una gran quantitat d'eines de pedra i ossos d'animals que permeten reconstruir les activitats quotidianes i els hàbits de subsistència d'aquests primers grups humans.

El nivell II.2 del jaciment Cala 1, per exemple, ha estat interpretat com un lloc d'explotació i descarnament d'un mamut (Mammuthus meridionalis), mentre que a La Mina, s'han trobat evidències d'interacció amb altres depredadors, com hienes i grans felins. Aquestes dades apunten a una gran capacitat d'adaptació dels hominins a entorns canviants i la gestió dels recursos disponibles, ia la competència derivada de la presència de grans carnívors.