Atemptats 17-A
El Govern central desclassifica els documents dels atemptats de Barcelona i Cambrils
D'aquesta manera es coneixerà el egistre de visites d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a l'imam de Ripoll
Dia següent de l'atemptat a Cambrils.
El Govern central té previst aixecar aquest dilluns el secret del registre de visites d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a l'imam de Ripoll (Ripollès), Abdelbaki es Satty, considerat cervell dels atemptats gihadistes del 17 i 18 d'agost del 2017 a les Rambles de Barcelona i a Cambrils, respectivament.
Segons ha avançat la cadena SER i han confirmat a EFE fonts de Defensa, es tracta d'un dels assumptes que seran tractats en la reunió del Consell de Ministres, després que Junts pactés amb el PSOE la desclassificació de diversos documents relacionats amb aquests atemptats.
En concret aquest dilluns està previst que es desclassifiquin tots els reclamats per la comissió de recerca d'aquests atemptats al Congrés dels Diputats.
El Govern espanyol té previst desclassificar, entre d'altres documents, el registre de les visites que va rebre Es Satty a la presó de Castelló per part d'agents del CNI.
En aquella comissió parlamentària l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va confirmar que agents del CNI van visitar Es Satty en diverses ocasions -«dues vegades o com a molt tres, podria ser quatre, no ho sé»- a la presó de Castelló, on va complir presó per delictes de narcotràfic entre 2012 i 2014, període en el que també va tenir trobades amb guàrdies civils.
Respecte a aquelles entrevistes va explicar que s'emmarcaven en la lluita contra la radicalització i el proselitisme que se sospitava es podia estar realitzant en mesquites i presons, però que això no significa que fossin cites amb un confident.
De fet va negar rotundament que l'imam, mort en l'explosió al xalet d'Alcanar (Montsià) -en el qual la cèl·lula gihadista preparava explosius- el 16 d'agost del 2017, un dia abans de l'atemptat de les Rambles, fos confident del CNI, tot i que no va desvetllar si una vegada que va sortir de presó agents del Centre Nacional d'Intel·ligència van seguir reunint-se amb ell.
El que fos màxim responsable del CNI durant una dècada, entre 2009 i 2019, i quatre legislatures (dues amb governs del PP i dues amb el PSOE) va assegurar que el Centre Nacional d'Intel·ligència no va tenir informació prèvia abans de la comissió d'aquests atemptats.
«De debò creu algú que podia haver evitar un atemptat i no es va fer?», va replicar a la diputada de Junts Pilar Calvo, el partit que juntament amb ERC va impulsar aquesta comissió de recerca.
«Si algú pensa o imagina que vam poder evitar la mort de 16 persones i no ho vam fer és una infàmia i no ho dic només per la meva qualitat al CNI», va emfatitzar Sanz Roldán abans d'explicar que quan es perpetra un atemptat és perquè l'adversari «té més capacitat» que les forces de seguretat i del servei d'intel·ligència per evitar-ho i prevenir-ho.
En aquesta línia va carregar, encara que sense nomenar-la, contra la teoria de la conspiració i va subratllar que és impossible que totes les institucions, inclòs el Tribunal Suprem, puguin haver generat un relat diferent al que es diu que va passar. «I no es trobarà cap element perquè no va existir», va resoldre.
El Suprem va confirmar el 2023 les condemnes a 43 i 36 anys de presó imposades per l'Audiència Nacional als dos principals acusats per aquests atemptats, Driss Oukabir i Mohamed Houli, que van causar 16 morts i 140 ferits.
Només va estimar parcialment el recurs del tercer implicat, Said Ben Iazza, a qui va rebaixar la seva condemna de 8 anys a 18 mesos de presó per existir dubtes raonables que conegués amb prou detall que, amb els seus actes, col·laborava amb l'organització terrorista.