Societat
Canviar-ho tot, perquè tot continuï igual
Una setantena de persones van homenatjar ahir les víctimes de l’accident a les portes de l’empresa i van exigir que es resolgui el judici pendent
Sindicats i entitats veïnals es van concentrar davant les portes d’IQOXE i van recordar les víctimes.
Silenci. El sol cau darrere de les xemeneies de les plantes. Fa fred i només s’escolten els cotxes que passen per la Nacional. Res més. Aquest és l’ambient que es respira a les portes d’IQOXE, instants abans de l’explosió. El 14 de gener del 2020. I el mateix ambient es respirava ahir a la tarda, en el mateix lloc, cinc anys després.
Tres espelmes commemoraven les víctimes de l’accident en la mobilització organitzada pels sindicats UGT i CCOO i la Federació d’Associacions Veïnals de Tarragona (FAVT). Una setantena de veïns, treballadors i representants de partits polítics van respondre a la convocatòria.
«Els veïns que van morir sempre estaran a la memòria. El dol no ha de ser moneda de canvi de res. No pararem fins que aquestes famílies puguin passar pàgina», versava el manifest conjunt. Veïns i treballadors van demanar més informació del que va passar aquella tarda i consideren que «tenim deures pendents». «Tenim un Plaseqta insuficient, que avança molt lentament. Si avui tornés a haver-hi un accident químic, no sabríem exactament què hem de fer», continuava el document.
Sindicats i entitats veïnals també van demanar fer simulacres més freqüentment i en llocs populars com el Mercadet de Bonavista. Els veïns van exigir als partits polítics que incideixin per a depurar responsabilitats de l’accident i que es resolgui el gran judici pendent. «Sembla que vulguin tirar-hi terra a sobre i que no se’n parli», van comentar des de la FAVT. Els concentrats van fer un minut de silenci mentre sonava el Cant dels Ocells al voltant de l’hora, les 18.37 hores, en què es va produir la deflagració.
«No ha sortit ningú»
«Van morir dos treballadors i un home que no tenia res a veure amb la química. Era un fruiter, que vivia a Torreforta. Portem cinc anys i aquí no ha sortit ningú ni hi ha responsables», va expressar Miguel Ángel Cruz, vicepresident de la FAVT. «Els veïns volem estar a casa tranquils. No inquiets per cada so inusual que sentim. S’han fet ‘cosetes’, ‘passets’, però volem passes més grans. No tenir por», va reblar Cruz.
Per a aconseguir-ho, treballadors i veïns van apuntar als simulacres com la clau per a canviar la mentalitat dels tarragonins. «Hem de ser més constants. Quan a la gent li vas darrere i ho fas i ho tornes a fer, ja trobarà que és habitual», va dir Cruz.
«Tot no passa per fer un simulacre sol, sinó que també passa pels plans d’acció municipals, els plans d’emergència, per les formacions a peu de carrer. Són elements molt importants que els Ajuntaments han d’activar», va afegir Joan Llort, secretari general d’UGT a Tarragona.
Tornar segur de la feina
El lema de la pancarta que es va exhibir a la concentració va ser ‘Han passat 5 anys, I?’. «Nosaltres no anem en contra de les empreses químiques. Sabem que són fonamentals per Tarragona i que molts veïns hi treballen. L’únic que demanem és que, siguin de la propietat o subcontractats, vinguin a treballar segurs i que tornin a casa segurs», va exposar Cruz. Canviar-ho tot, perquè tot continuï igual. L’homenatge a les víctimes es va acabar silenciosament, mentre es feia fosc. En la negritud, es feia més lúcid el record de la deflagració.