El cas de Carme Gallart, veïna desapareguda dels Pallaresos, protagonista del programa 'Crims'

El municipi dels Pallaresos serà aquesta nit el protagonista del programa de televisió Crims de TV3. El seu presentador Carles Porta intentarà desvetllar més detalls d'un cas que va tenir lloc en aquest municipi del Tarragonès l'any 2015. Aquest cas serà el primer episodi de la cinquena temporada de Crims i es podrà veure aquest dilluns 27 de gener a les 22.05 hores.

El 18 juny 2015, Carme Gallart, una veïna de Pallaresos va quedar per dinar amb un amic a Tarragona. A les 11.00 del matí va sortir per agafar el bus, però mai va arribar a la cita. 

La seva filla va denunciar la desaparició i els Mossos d'Esquadra van centrar els seus esforços en dos sospitosos; un amic amb qui s’enviava missatges, i un agent immobiliari. 

Segons l'avanç del capítol anomenat Palauet, el telèfon i la neteja d'un cotxe seran dos elements clau per resoldre el cas. Per saber què va passar aquell matí camí de Tarragona, Carles Porta desgranarà tots els passos de l'investigació policial fins a resoldre el cas i així «posar llum a la foscor».

Judici

El judici de la desaparició de la veïna dels Pallaresos, Carme Gallart, va arribar a l'Audiència de Tarragona el novembre del 2017 amb l'agent immobiliari Ramon Franch com a presumpte autor de la mort de Gallart.

Segons el fiscal del cas, Ramon Franch va decidir presumptament matar Carme Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d’un judici en què ella l’acusava d’estafa. El cadàver de la víctima no ha aparegut mai, però els Mossos d’Esquadra sospiten que podria estar ocult en algun indret del Pirineu d'Osca. 

Ramon Franch i Carme Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l’any 2006. Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch, situada en plena Rambla Nova de Tarragona, amb l’objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.

L’empresari hauria fet creure, presumptament, a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Totes dues operacions les va gestionar l’acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros. Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.

Com a conseqüència d’aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015, però Gallart va desaparéixer tres mesos abans. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.

Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, Franch va intentar arribar a un acord econòmic amb Carme Gallart en diverses ocasions perquè s’apartés del procediment. Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir, presumptament, acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.

La Unitat de persones desaparegudes de los Mossos d'Esquadra va situar a Gallart i Franch junts en un garatge el mateix dia que la dona va ser vista per última vegada i també van trobar restes de sang al maleter d'un cotxe de l'agent immobiliari. 

L'homicidi es va jutjar a finals del 2017 amb un jurat popular, que va considerar culpable a Franch i el va condemnar a 15 anys de presó i a pagar una indemnització de 450.000 euros als familiars de la víctima, el cos de la qual encara no s'ha localitzat.

L'Audiència de Tarragona també el va condemnar a sis anys de presó per un delicte de falsedat en document privat en concurs amb un delicte d'estafa. També li va imposar una inhabilitació per a l'exercici del dret al sufragi passiu durant el temps de condemna i a inhabilitació especial per a l'exercici de la professió d'agent de la propietat immobiliària durant el mateix termini.

A més li va imposar una pena de 15 mesos de multa amb una quota diària de 6 euros i el va condemnar a indemnitzar els hereus legals de Gallart amb la quantitat d'1.343.000 euros amb els interessos legals previstos.