Carles Porta revela més detalls sobre el cas de desaparició de Carme Gallart a 'Crims'

La cinquena temporada del programa Crims de TV3 es va estrenar ahir amb el cas de la desaparició de Carme Gallart l'any 2015, veïna dels Pallaresos. El periodista més conegut a Catalunya pel true crime, Carles Porta, va revelar molts detalls de la desaparició de la tarragonina i les claus que van permetre detenir a Ramon Franch, un agent immobiliari molt conegut a Tarragona, com a presumpte autor.

El programa va començar explicant la desaparició de Carme Gallart el 18 de juny de 2015. La dona, que vivia amb els seus pares, havia quedat per dinar amb un amic de Facebook i va marxar de casa per agafar un bus fins al centre de Tarragona. Però Gallart mai va arribar a pujar al bus i ja mai va tornar a casa seva. 

Al migdia l'amic amb el que havia quedat per dinar va trucar a la filla de la Carme, la Mònica Martínez Gallart, per preguntar-li on era la seva mare. Llavors, va intentar trucar-la al mòbil però estava apagat. La Mònica es va estranyar i va decidir acudir a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per denunciar la desaparició de la seva mare.

A partir d'aquí, Carles Porta va anar desgranant els passos de la investigació. Des d'un primer moment, s'explica que la policia autonòmica va descartar una desaparició voluntària, ja que la Carme Gallart no marxaria mai deixant als seus pares sols. 

Policia, veïns i familiars van iniciar un gran dispositiu de recerca que va durar diversos dies per intentar trobar a la Carme per la zona dels Pallaresos i pels possibles camins fins a Tarragona, on havia quedat per dinar amb un amic.

Finalment, el dispositiu va acabar sense èxit i els Mossos van començar a investigar l'entorn més proper de Gallart per buscar els possibles sospitosos de la seva desaparició. 

El primer sospitós va ser José 'el Gaditano', un home que segons la filla de Carme Gallart estava enamorat de la seva mare. En un primer moment, l'home va dir a la policia que no coneixia a Gallart però, finalment, va confessar que si que la coneixia però que no tenia res a veure amb la seva desaparició. José tenia antecedents policials al seu lloc d'origen i per això no volia que el relacionessin amb el cas per no treure el seu passat a la llum. Finalment, per diversos indicis els Mossos l'acaben descartant com a sospitós. 

Durant la denúncia de la desaparició, la filla de Gallart va explicar que la seva mare tenia un judici pendent per estafa contra Ramon Franch, un agent immobiliari molt conegut a Tarragona i procedent d'una família benestant. La proximitat de la data del judici va aixecar les sospites de la policia, que va començar a investigar-lo com a sospitós. 

La relació entre Carme Gallart i Ramon Franch es remonta al 2006, quan la veïna dels Pallaresos va acudir a la immobiliària per intentar vendre una casa que tenia davant l'amfiteatre, coneguda com el Palauet. Gallart volia vendre-la perquè s'havia separat de la seva parella. Ramon es va encarregar de la seva venda i li va buscar una de nova a Sant Pere i Sant Pau.

L’empresari va fer creure, presumptament, a Gallart que tenia un comprador per al Palauet i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge. Va arribar un moment, en que la Carme es trobava amb dos cases i una hipoteca. Com que la primera operació va resultar un engany, la Carme es va veure obligada a demanar més préstecs i va acabar perdent-ho tot per pagar els deutes. 

Davant aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d’estafa i falsedat documental. El cas havia d’arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015, però Gallart va desaparéixer tres mesos abans. Franch s’enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d’1,5 MEUR.

Durant la investigació policial, els Mossos van descobrir que Franch havia contractat fins a quatre detectius privats per conéixer les rutines de la Carme Gallart. Ramon no només s'enfrontava a un judici que li costaria la seva reputació sinó que podia entrar a presó per l'estafa. A més a més, va intentar negociar directament amb la Carme perquè retirés la demanda, però aquesta es va negar. Fins i tot, els advocats de Gallart van rebre missatges amb amenaces anònimes.

Posicionament dels mòbils

La policia va aconseguir una autorització per fer el seguiment del mòbil de Ramon Franch el dia de la desaparició de Carme Gallart. Les investigacions van desvetllar que el mòbil de Franch es trobava al lloc de la desaparició de la Carme en la franja horària en que va desaparéixer. Dues hores després, els dos mòbils es van posicionar al carrer Fortuny de Tarragona. A partir d'aquí, el mòbil de Gallart ja no es va encendre mai més. 

El jutge va autoritzar analitzar el mòbil de Ramon Gallart els dies anteriors a la desaparició de Gallart i es va descobrir que l'home havia anat als Pallaresos almenys els 20 dies anteriors i sempre desconnectava les dades mòbils pensant que no es captaria la seva senyal.

Arran de les investigacions, els Mossos van assabentar-se que la matinada del 20 de juny Ramon va agafar la moto i la va estacionar en un pàrquing de la Rambla Nova i d'allí va sortir amb un cotxe amb el qual va anar fins al Pirineu d'Osca. Allí va apagar durant dues hores el mòbil. Tot indicava que podria haver anat fins allí per desfer-se del cadàver de Gallart. Davant tots els indicis, els Mossos d'Esquadra van procedir a la detenció de Ramon Franch un any després de la seva desaparició.

Arran del seu arrest, la policia va rebre una trucada telefònica d'una testimoni que va explicar que Ramon li va demanar prestat el seu cotxe durant un temps i que quan li va tornar aquesta havia estat netejat. Els investigadors van iniciar un anàlisi exhaustiu del vehicle i van descobrir unes taques de sang a la porta del maleter. Finalment, es va desvetllar que les taques pertanyien a Carme Gallart. A més, van descobrir que la testimoni va rebre una carta de Franch des de la presó intentant pressionar-la perquè no digués res del cotxe.

Per la seva banda, la Guàrdia Civil va revisar les antenes telefòniques del Pirineu d'Osca per traçar un mapa amb la zona on Ramon podia haver amagat el cos de Gallart. Un cop establert, gràcies a les dades mòbils, es va iniciar un gran desplegament per rastrejar més de 1.500 hectàrees. La recerca va coincidir amb dos incendis que van afectar la zona on hi havia la probabilitat més alta de trobar el cos, fet que va complicar la troballa. El dispositiu a Osca va acabar sense fruits.

Amb tots els indicis, el 6 de novembre de 2017 va començar el judici contra Ramon Franch acusat com a presumpte assassí de Carme Gallart. El jutjat popular va declarar culpable a Franch i el va condemnar a 15 anys de presó i a pagar una indemnització de 450.000 euros als familiars de la víctima.

Més tard, l'Audiència de Tarragona també el va condemnar a sis anys de presó per un delicte de falsedat en document privat en concurs amb un delicte d'estafa. També li va imposar una inhabilitació per a l'exercici del dret al sufragi passiu durant el temps de condemna i a inhabilitació especial per a l'exercici de la professió d'agent de la propietat immobiliària durant el mateix termini.

A més li va imposar una pena de 15 mesos de multa amb una quota diària de 6 euros i el va condemnar a indemnitzar els hereus legals de Gallart amb la quantitat d'1.343.000 euros amb els interessos legals previstos.

El pares de Carme Gallart van morir la tardor del 2015, mesos després de la seva desaparició, sense saber qui havia estat l'autor de la mort de la seva filla. A dia d'avui, Ramon Franch compleix 21 anys de condemna i no ha desvetllat on va enterrar el cos de la Carme. Finalment, Carles Porta va desvetllar que els familiars de Franch van intentar evitar la gravació del capítol de la veïna dels Pallaresos. Per la seva banda, familiars de la Carme i testimonis dels cas van acabar autoritzant la seva emissió tot i la por a possibles represàlies del condemnat.

L'estrena de Crims a TV3 va ser tot un èxit i va fer una quota del 21,9% i 699.000 espectadors d'audiència acumulada, superant en 7 punts a TVE. A més, a la plataforma #3Cat ha estat el programa més vist en directe.