El promotor del Hard Rock, ja sense catifa vermella, espera en silenci el pla urbanístic

Els promotors del Hard Rock, que han vist com el Parlament els ha revertit els beneficis fiscals previstos, esperen en silenci que el Govern aprovi el Pla Director Urbanístic (PDU) dels terrenys on hauria d'instal·lar-se aquest macrocomplex d'oci, a la província de Tarragona.

Aquesta setmana s'ha escrit l'enèsim capítol de l'esdevenir d'un macroprojecte que ha condicionat de forma intermitent però constant la política catalana en l'última dècada, tot això sense haver-se col·locat ni tan sols una primera pedra.

De Mas a Illa, passant per Aragonès

El 2012, en plena crisi, el president Artur Mas va anunciar al costat d'Isidre Fainé (La Caixa) i l'empresari Enrique Bañuelos (Veremonte) el que es va batejar com BCN World, una alternativa a l'Eurovegas projectat -però mai realitzat- a Madrid i que preveia la construcció de sis casinos i sis hotels.

El Parlament va aprovar el 2014 unes rebaixes fiscals pactades entre el Govern de Mas i el PSC. Bañuelos es va desentendre després del projecte, en un dels controvertits moviments de la seva trajectòria empresarial, la qual cosa va portar Hard Rock a obtenir el 2018 amb l'autorització per a la instal·lació i explotació del macrocomplex, amb uns plans descafeïnats en relació amb els inicials.

El 2016, el Govern va aprovar un PDU, anul·lat parcialment el 2020 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que ara l'executiu de Salvador Illa ha de reformular. És el mateix PDU que va precipitar la sortida de Pere Aragonès del Palau de la Generalitat.

Sense catifa vermella, deu anys després

PSC-Units, ERC, Comuns i CUP han eliminat aquesta setmana al Parlament els privilegis fiscals aprovats una dècada enrere i han retirat així la catifa vermella que Catalunya va estendre perquè en els voltants de PortAventura World s'instal·lés un tipus de Las Vegas en petit format.

Els últims plans comunicats per Hard Rock contemplen dos hotels, un casino, espais per a entreteniment i espectacles, així com una avinguda comercial amb botigues, tot això després d'una inversió inicial d'uns 700 milions que podria arribar als 2.000 milions.

El Parlament no ha vetat el projecte, però sí que li ha posat una important trava: ha tornat a situar el gravamen aplicable al joc en grans casinos en el 55 %, en comptes del 10 % que es va fixar el 2014.

De tombar Aragonès a fer moure el PSC

La majoria de la investidura va poder aprovar aquesta modificació legal en el passat mandat, però llavors els socialistes no li donaven suport. Illa sí que va cedir aquest estiu per assegurar-se l'aval de Comuns a la seva investidura.

La tramitació del PDU va suposar, el 2024, un obstacle insalvable: Comuns demanava frenar-ho per donar el seu 'sí' als pressupostos del Govern, però això hauria eliminat de l'equació al PSC, que havia acordat els comptes després d'assegurar-se que Aragonès no estava disposat a fer marxa enrere. El fracàs del projecte pressupostari va portar Aragonès a avançar les eleccions.

El Hard Rock també va formar part dels acords del pressupost de 2023 entre ERC i PSC, que van pactar llavors aprovar el PDU abans que acabés el primer semestre de l'any, és a dir, fa ja més d'un any i mig.

El PDU segueix endavant, però sense data

El Govern no compta amb un «calendari determinat» per aprovar definitivament aquest pla director, segons va afirmar el dimarts el seu portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. Segueix pendent d'un informe d'impacte ambiental.

Els socialistes sostenen que la modificació legislativa d'aquesta setmana no comportarà indemnitzacions (no opinen el mateix alguns grups de l'oposició), però adverteixen que no tramitar el PDU sí podria implicar conseqüències econòmiques (i no només això, ja que no s'estaria donant compliment a una sentència judicial).

El PDU de 2016 que ara ha de retocar-se va rebaixar en un 25 % els terrenys urbanitzables en relació amb els plans inicials, fins als 700.000 metres quadrats, i va reduir set vegades l'espai destinat a casinos.

I una vegada aprovat?

Si l'informe pendent resulta favorable, el Consorci Intermunicipal de Vila-seca i de Salou serà el primer que haurà de validar el pla director, que després passaria per la Comissió de Territori de Catalunya.

En el termini màxim de dos mesos hauria de signar-se el contracte de compravenda dels terrenys: el comprador seria la societat BCN IR 3, amb representant legal James F. Allen, empresari que apareix en els «paradise papers», una recerca periodística que va revelar una xarxa d'evasió fiscal.

Els terrenys són propietat de Mediterranea Beach & Golf Community, filial de CriteriaCaixa, braç inversor de La Caixa, però formalment s'adquiririen a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compraria i vendria els terrenys en un mateix acte, en una enrevessada operació financera.