Un satèl·lit amb els colors de Vila-seca

El Desafiament CanSat proposa als estudiants de tot Europa participar en un projecte espacial real, treballant en equip, per dissenyar, construir i llençar un satèl·lit. L’aparell que han de construir és una simulació d’un satèl·lit real, integrat en el volum i la forma d’una llauna de refresc. 

El repte per als estudiants és aconseguir adaptar els subsistemes principals dels satèl·lits reals –energia, sensors, sistemes de comunicació…– en aquest espai reduït. I, a més, llençar-lo i aconseguir que toqui terra sa i estalvi. El llançament es fa amb un coet, fins a una altitud aproximada d’1 km. 

Perquè tot vagi bé, l’aparell –equipat amb un paracaigudes– ha de fer un aterratge segur, ha d’haver recollit les dades demanades i, a més, realitzar amb èxit una missió secundària, que és de lliure elecció per a cada equip.

«Ja fa tres anys que estem treballant en l’extraescolar de Robòtica a l’institut Vila-seca i penso que, amb tot el bagatge acumulat, ja estem preparats per assumir un repte com aquest», afirma Josep A. Oncins. 

Ell és el responsable de l’equip vila-secà que s’ha animat a participar en aquest projecte, el qual defineix com a «molt exigent», però, a la vegada, «amb un valor educatiu molt alt».

Des de fa dies l’Elías Atahualpa Barros, l’Eric Cabós Puig, el Biel Aranda Burbano i l’Unai Garcia Bailén estan treballant en el disseny de l’aparell, que ha de complir les dues missions plantejades. La primària, igual per a tots els equips, consisteix a recollir i enviar a temps real dades de temperatura i alçada a mesura que l’aparell va caient. 

La missió secundària, en el cas de Vila-seca, consistirà a resoldre hipòtesis com ara si la temperatura a dins mateix del satèl·lit pot variar i afectar l’electrònica. També treballen per incorporar l’opció de desactivar alguna part de l’electrònica si, a causa del consum elevat, la bateria s’estigués acabant, i per mesurar paràmetres com el CO2.

Altres variables que cal tenir controlades, explica el coordinador, és el lloc de caiguda, que pot variar en funció de com sigui el paracaigudes i els corrents d’aire: «Hi ha hagut algun cas que l’han trobat a Mallorca». Per facilitar la localització de l’aparell, el CanSat de Vila-seca incorporarà un GPS, llums led i un senyal acústic «que ens ajudaria si, per exemple, caigués enmig d’un camp de blat».

El llençament dels satèl·lits es farà el 27 de març a l’aeroport d’Alguaire. Hi haurà una fase de selecció entre tots els CanSat de Catalunya i se n’escolliran 18, que seran llençats, agrupats de sis en sis, en tres coets. La resta, però, no es quedaran a terra: un avió els llençarà des de l’aire, a una altura aproximada de 1000 metres.

La competició enfrontarà satèl·lits de tots els estats participants. El que representarà Espanya serà escollit després d’una fase regional i una de nacional. A Catalunya s’hi presenten 135 CanSat de 65 centres. Des de Vila-seca estan treballant per arribar tan lluny com sigui possible. 

En aquesta cursa espacial només els falta el suport d’empreses o entitats que els ajudin a afrontar despeses. De moment, compten amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV i el patrocini de Solfranc i MI.CA.SA.