La Colla Vella surt en defensa de l'esperit dels Xiquets de Hangzhou

El Concurs de Castells de Tarragona és un esdeveniment multitudinari que no està exempt de polèmiques. Hi ha hagut edicions on s'ha discutit sobre les puntuacions, la durada, la composició del jurat, la venda d'entrades... De fet, la mateixa filosofia competitiva del Concurs ha estat motiu de debat i continua sent el motiu pel qual una de les colles més importants del país, els Minyons de Terrassa, mai no hi han participat.

Segurament la passió amb què s'exerceix fer castells en justifica aquest tipus de controvèrsies. Enguany, a l'edició del passat 1 i 2 d'octubre, la polèmica té els ulls estirats. La participació dels Xiquets xinesos de Hangzhou a la jornada competitiva de dissabte ha permès descobrir que hi ha dos bàndols sobre l'oportunitat d'haver-los convidat, per competir, és clar.

La magnífica actuació que van ensenyar a plaça segurament ha contribuït a alimentar la polèmica. Els va anar de ben poc de no protagonitzar una jornada sorprenent i endur-se la victòria a la primera jornada del concurs. Finalment van guanyar els Xicots de Vilafranca, però ja mentre gaudia de la victòria, al seva cap decolla, Aina Mallol ja deixava entreveure en unes declaracions que considerava que la colla xinesa no tenia res d'amateur i que la seva presència a la TAP era discutible. La qüestió, a partir d'aleshores, consistia a determinar si realment la colla xinesa es presentava a actuar amb la resta de colles en igualtat de condicions. L'argument sobre el qual se sustentava aquest plantejament era afirmar que la colla xinesa estava formada per treballadors d'una fàbrica que diàriament tenien, dins el seu horari laboral, assajos de dues hores. Això convertia els seus castells en 'professionals'.

Ara la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la formació que apadrina els Xiquets de Hangzhou i que, en certa manera, ha assumit la responsabilitat de la presència de la colla al concurs tarragoní, ha sortit en defensa seva.

Un article signat pel president de l'entitat Joan Ibarra i un altre integrant de la junta, Leandre Ibar publicat al web de l'entitat i publicitat a les xarxes socials, fa un recorregut per allò que representa la colla xinesa. L'article respon, afirmen, a algunes afirmacions i opinions «algunes d'errònies, i en cap moment contrastades».

L'article planteja preguntes en relació a la creació de la colla xinesa i l'empresa tèxtil que l'acull. I en dóna les respostes. Intenta, l'article, evidenciar que molts dels apriorismes plantejats sobre la vida i la feina a l'empresa Antex no són certs.

I també l'entitat vallenca mira de donar resposta a l'eix de la polèmica:

«Però els treballadors cobren per fer castells i ho fan obligats? O com a mínim, guanyen un sobresou si assoleixen bons castells?

No. Els treballadors d'Antex reben un sou pel seu treball a l'empresa. Els que, a més, són membres dels Xiquets de Hangzhou participen de manera voluntària a la colla, que és una activitat més de les diverses que organitza l'empresa, i no reben compensacions econòmiques per fer castells. Per tant, no són castellers professionals, tal com s'ha afirmat. Un empleat cobrarà el mateix tant si fa castells com si no en fa.

Els únics castellers professionals que hi ha hagut al llarg de la història són els que formaven part de les colles catalanes de les comarques tradicionals, des dels inicis del fet casteller fins a la dècada de 1970, quan els castellers cobraven després de cada actuació i, a més, demanaven diners per les cases durant el dinar de Festa Major (el conegut "Llevant de taula").»

A banda de respondre aquestes qüestions, Ibarra i Ibar no se n'estan també de donar resposta a alguns plantejaments que també han servit de polèmica respecte de la collla xinesa i que de vegades freguen la xenofòbia. Així, argumenten termes de culturalitat, tradició o fins i tot de suport institucional. Els representants de la colla Vella assenyalen que «Els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. I "de la Humanitat" vol dir que tothom, sigui del país, raça, gènere, religió o ideologia que sigui, n'ha de poder fer, si en vol fer».

En aquestENLLAÇ podreu accedir a l'article sencer