Les Festes de la Candela de Valls de 1791, primera actuació castellera de la història
L'investigador Àlex Cervelló demostra al llibre 'Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls', que la primera referència castellera és de fa 226 anys
La primera actuació castellera de la història es va fer el febrer de 1791, en el marc de les Festes de la Candela de Valls. Així queda recollit en l'obra 'Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls', de l'historiador Àlex Cervelló. El llibre inclou la investigació realitzada sota el paraigua de la Càtedra per l'Estudi del Fet Casteller de la URV i amb la col·laboració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Aquesta troballa suposa avançar una dècada l’origen dels castells, que fins ara estava ubicada al 1801 per part dels estudiosos.
Durant la investigació, Cervelló va trobar un rebut datat el 7 de febrer de 1791, en el qual el rector de Valls realitzava el pagament d’una peça de roba per als 'Nois de Castells', que haurien actuat cinc dies abans a les Festes de la Candela. Un any abans, però, un altre document vallenc encara mencionava el mateix grup de persones com a ball de valencians. Aquests dos documents demostrarien que en un any es va produir un canvi suficient en l'activitat de la formació perquè haguessin de ser anomenats de forma diferent.
Els Balls de Valencians són considerats l'antecedent directe dels castells i estaven estesos per moltes poblacions del sud de Catalunya. Aquestes actuacions consistien en un ball de caràcter religiós que finalitzava amb una petita construcció humana. Al llarg del segle XVIII van anar agafant rellevància i van ser objecte de rivalitat entre agrupacions de diferents municipis. Segons les investigacions de Cervelló, aquesta rivalitat generava tensions, i fins i tot baralles, que van obligar les autoritats a separar els balls de les celebracions religioses i, en alguns casos, prohibir-los.
A Valls, el ball de valencians local no va ser prohibit, tal com assenyala el llibre, però sí que va evolucionar de tal manera que va donar major importància a la construcció final. Així, un cop aïllat de l'àmbit religiós, el públic el va acabar anomenant 'castells'.
El llibre també exposa el que va ser el primer enxaneta documentat de la història, Jaume Fuster Foguet, conegut amb el renom d''Anxaneta', que hauria format part del ball de valencians vallenc durant la dècada de 1770. La incorporació de nens per coronar les construccions va ser una de les millores tècniques introduïdes als castells, diferenciats del Ball de Valencians, per augmentar-ne l'altura.