Un nou pagament eleva el cost de Castor a 1.760 MEUR

La factura pel fracassat magatzem de gas submarí Castor continua engreixant-se amb l'aparició de noves ordres de pagament del govern espanyol a l'empresa concessionària del projecte, Escal UGS. Als 1.460 milions d'euros ja ingressats per la societat controlada per ACS -1.350 arran la renúncia al projecte i 110 com a remuneració provisional fins el 2012- se n'afegiran 295 per la retribució entre juliol d'aquest any i el decret llei d'octubre de 2014 que va suposar l'extinció de la concessió, així com 4,56 milions d'euros més pel manteniment durant octubre i novembre de 2014, quan Enagás es va fer càrrec de les instal·lacions. Seran més de 1.760 milions d'euros en total. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia així com formacions polítiques com Compromís i En Comú Podem han mostrat la seva indignació amb l'ordre del Ministeri d'Indústria, que el govern espanyol ha evitat fer pública, assumint el pagament.

Emesa pel ministre d'Indústria, José Manuel Soria, el passat 17 de novembre, un mes abans de les eleccions generals, la nova ordre ha transcendit únicament a través de les referències en l'informe de comptes anuals corresponents a 2015 de Dundee Energy, la societat canadenca propietària del 33% d'Escal UGS de la quan n'és soci majoritari el grup presidit per Florentino Pérez. D'acord amb l'informe, es tracta de 253,3 milions d'euros corresponents a drets retributius durant el període de prova comprès entre juliol de 2012 i el 4 d'octubre de 2014, quan es va fer efectiva la renúncia a la concessió. També s'afegeixen 42,3 milions en concepte d'«operació i manteniment». Els canadencs preveuen que el pagament d'un 75% d'aquests 295 milions es faci efectiu a finals d'aquest 2016 i, la resta, al llarg de quinze anys amb un interès de l'1,2%.

Això suposa que l'exconcessionària del projecte Castor ha estat remunerada per operar el magatzem, que mai s'ha posat en marxa de forma efectiva, també durant el període de proves i l'inici de la injecció de gas matalàs. Unes actuacions que, segons els informes tècnics oficials i experts independents, van acabar generant més d'un miler de terratrèmols a la zona per una possible actuació negligent i sense l'aval d'un estudi sísmic, fets que està investigant el jutjat de Vinaròs. La xifra de 295 milions d'euros, de fet, s'afegeix als 1.350 que Escal UGS ja va rebre el novembre del passat 2014 fruit del decret del govern espanyol que extingia la concessió. En realitat, l'executiu del PP reconeixia en aquell moment un cost total de 1.460 milions: fins el 2012, quan el ministre José Manuel Soria va posar en dubte públicament la viabilitat del projecte i va suspendre les retribucions provisionals, havia percebut 110 milions d'euros, tal i com recorden els canadencs al seu informe.

Tot plegat, i incloent els 4,56 milions autoritzats per Indústria a finals d'aquest 2015 en concepte de manteniment de les instal·lacions durant octubre i novembre de 2014, eleva els pagaments autoritzats a l'exconcessionària pel govern espanyol a més de 1.760 milions d'euros. Aquí, però, tampoc s'inclouen els 162 milions d'euros que el gestor tècnic del sistema, Enagás, va avançar per comprar el gas matalàs inicial. Tampoc els disset milions que ha costat la hibernació inicial ni el cost de manteniment anual. El bony, això sí, ja s'ha començat a traslladar als consumidors de gas a través de la factura d'aquest 2016 amb 101 milions d'euros. Un deute a pagar en 30 anys, fruit d'una operació financera del govern espanyol i Enagás amb Bankia, Caixabank i Banc Santander per avançar els 1.350 milions d'euros a Escal UGS, que l'OCU estimava inicialment 4.731 milions. Ara, amb els nous pagaments ocults, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia tem que podria disparar-se ja per sobre dels 5.000.

Amb els diners rebuts el novembre de 2014, l'exconcessionària va poder retornar "parcialment" els 1.434 milions d'euros rebuts arran d'una emissió de bons emparada i participada pel Banc Europeu d'Inversions (BEI), organisme públic de la Unió Europea, després de no haver pogut posar en marxa el magatzem abans d'aquesta data, tal i com s'havia compromès per contracte. Però, segons admet Dundee Energy, aquesta quantitat no hauria estat suficient per cobrir les despeses generades per l'operació de finançament. En aquest sentit, el soci majoritari, ACS, va impulsar Escal UGS a subscriure un crèdit de 300 milions per pagar 60 milions d'euros pendents en interessos de l'operació dels bons. Els 240 milions restants es van destinar a retornar els bons als accionistes d'ACS. La maniobra ha obert la guerra interna entre els accionistes de l'antiga concessionària: els canadencs van portar ACS als tribunals internacionals, sotmetent el cas a l'arbitratge de la Cambra Internacional de Comerç de París.

Més de 5.000 milions sobre els consumidors

La notícia dels nous pagaments ha estat rebuda amb profunda sorpresa i indignació per part de la Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia. «Un govern que està en funcions paga i, a més, no ho fa públic amb bombo i platerets, com seria la seva obligació. Segueix la mateixa tònica que ha seguit el projecte Castor: desinformació, les coses per baix mà, sense explicacions, sense lògica, afavorint una única empresa. El govern oblida que els que li paguem el sou som tots els espanyols i als que ha d'informar és als espanyols i no a una empresa privada», ha lamentat el portaveu Evelio Monfort, tot subratllant que la notícia ha transcendit únicament després d'aparèixer a l'informe anual de comptes de Dundee Energy. Monfort ha recordat les despeses afegides als 1.760 milions que el govern espanyol no comptabilitza i sospita que s'autoritzen de forma progressiva, «poc a poc, perquè ningú pugui saber realment la quantitat que acabarem pagant». Creu que el cost del fracassat projecte de magatzem de gas submarí superarà els 5.000 milions d'euros per als consumidors.

La notícia també ha desencadenat reaccions entre alguns partits polítics, principalment de l'esquerra. Així, En Comú Podem ha demanat ja la compareixença al Congrés del ministre d'Indústria en funcions, José Manuel Soria, perquè doni explicacions sobre el pagament que va acordar d'esquena a la llum pública. Recriminen al govern espanyol que signés un contracte pel qual els consumidors i contribuents hagin d'assumir les pèrdues pel fracàs d'un negoci privat capitanejat per Florentino Pérez. Des del País Valencià, Compromís ha exigit al govern espanyol que reveli la xifra final de la factura del Castor i li recrimini que n'hagi tingut coneixement pels informes comptables de Dundee. Consideren el projecte Castor com un «deute impropi»i recorden que, en un primer moment, s'estimava el seu cost en 500 milions d'euros.

En aquest sentit, la formació també ha demanat a l'executiu del PP que derogui l'ordre del Ministeri d'Indústria que suposa carregar sobre els usuaris i consumidors els costos del fracassat magatzem de gas natural . Una responsabilitat que «correspondria assumir tant a l'empresa com a la classe política que va donar suport al projecte i facilitar-lo», recalca el senador de Compromís, Carles Mulet, tot qualificant el projecte de «pelotasso»i d'«insult» la socialització del deute.