Projecte Castor
El Senat accepta a tràmit una moció per derogar els pagaments pel projecte Castor previstos per aquest 2016
La Cambra Alta requerirà al futur govern espanyol deixar sense efecte l'ordre de 17 de desembre que reconeixia 101 MEUR per finançar el projecte
El Senat ha acceptat a tràmit una moció presentada pel grup de Podem-En Comú-Compromís-En Marea instant el govern espanyol a derogar l'ordre del passat 17 de desembre, sobre els peatges i cànons d'accés a les instal·lacions gasistes així com a la retribució d'activitats regulades per aquest 2016, que reconeixia el pagament de 101 milions d'euros per al fracassat projecte Castor. Aquest acord es traslladarà per al seu compliment al govern que s'acabi constituint, segons el mateix president de la Cambra Alta, Pío García Escudero. Els recursos esmentats formen part, en la seva gran part, del primer pagament que es trasllada als consumidors per fer front al finançament de la indemnització de 1.350 milions d'euros que l'exconcessionària Escal UGS va rebre el novembre de 2014, per ordre del govern espanyol del PP, després de renunciar al projecte.
La moció recorda que els consumidors han de començar a pagar de forma imminent el fracàs d'una infraestructura que no té el futur«clar». «Que no siguin els consumidors els qui suporten i acaben pagant la mala planificació d'infraestructures que s'ha evidenciat amb aquest projecte energètic i temeritats constructives atribuïbles tant a l'empresa promotora com a qui havia de supervisar els treballs i garantir el compliment de la normativa existent», apunta. Un cost, rebla, que els consumidors hauran de pagar sense «cap contraprestació, és a dir, per un servei d'emmagatzemament que no es presta».
De fet, entre les despeses autoritzades dins d'aquest 101 milions figura la hibernació i el manteniment de les instal·acions a càrrec d'Enagás, el gestor tècnic del sistema. La mateixa empresa, que el govern espanyol va utilitzar per demanar un crèdit a 30 anys amb la garantia dels peatges gasistes que paguen els consumidors a Caixabank, Bankia i Banc Santander, ha demanat un estudi al Massachussets Institue of Technolgy (MIT) per prendre una decisió. En total, segons els càlculs de l'OCU, al final d'aquest període per als consumidors pot superar de llarg els 4.700 milions d'euros. Fa dues setmanes, a més, es va donar a conèixer que el govern espanyol havia autoritzat en secret un nou pagament de 295 milions d'euros a Escal UGS per les retribucions fins el moment de deixar el projecte, que va genera més d'un miler de terratrèmols.