El Tribunal Suprem rebutja suspendre cautelarment el pagament de 17 MEUR a Enagás pel projecte Castor

En el recurs presentat el 24 de febrer de 2015, i que el Suprem no va acceptar a tràmit fins el mes de desembre d'aquest mateix any passat, l'advocada de la Generalitat reclamava la suspensió cautelar del pagament amb l'argument que l'ordre IET/2455/2014 del Ministeri d'Indústria infringia la Llei d'Hidrocarburs. Concretament, defensava que el govern espanyol establia«una injusta excepció al règim general»al permetre que un magatzem de gas subterrani que mai ha entrat en funcionament s'integrés al règim retributiu del sistema gasista, transferint els seus costos als consumidors. Això, afegeix, produiria als usuaris un perjudici econòmic de «difícil reparació». Retreia també que la quantitat de 17,3 milions no responia a despeses reals sinó a la provisió econòmica per a l'encàrrec a Enagás. El recurs recriminava al govern espanyol, en aquest sentit, no haver perseguit l'interès general sinó només el seu propi i el de les empreses implicades.

Aquests arguments, però, no han estat suficients perquè el Suprem obligui al Ministeri d'Indústria a fer marxa enrere de forma cautelar. De fet, la interlocutòria assumeix en bona mesura les tesis de l'Advocacia de l'Estat, en la línia de que la mesura està emparada en el decret llei 13/2014, amb el qual el Consell de Ministres establia el pagament de la indemnització a Escal UGS per la seva renúncia al projecte i encarregava a Enagás el manteniment i hibernació de les instal·lacions. Creu el Suprem que, en el moment processal actual i d'acord amb les dades disponibles, no es pot inferir que l'ordre de pagament vulneri de forma «patent i manifesta»el marc legal apuntat per la Llei d'Hidrocarburs i recorda la cobertura que li confereix aquest mateix Reial Decret.

Els magistrats valoren també en termes d'interès públic«el manteniment i la seguretat»de les instal·lacions, situant el pagament a Enagás com la retribució per actuar com a responsable d'aquesta tasca per encàrrec del govern espanyol. Un aspecte que considera«preponderant»davant l'interès particular que qüestiona la Generalitat. Consideren, addicionalment, que no existeix«irreparabilitat del dany i la pèrdua de la finalitat legítima del recurs», tot considerant que l'import pot ser retornar al sistema si, finalment, acaba prosperant el recurs.

Es tracta de la primera acció judicial presentada pel Govern en contra del trasllat dels costos del projecte Castor als consumidors –que d'acord l'OCU pot superar els 4.700 milions d'euros els pròxims 30 anys-. De fet, el Departament d'Indústria ja va mostrar la seva intenció de presentar un nou recurs similar en contra de l'ordre del Ministeri d'Indústria de finals de 2015, que preveu traslladar als consumidors el pagament de més de 101 milions d'euros per al manteniment de les instal·lacions i l'amortització del crèdit que va possibilitar la indemnització de 1.350 milions d'euros que Escal UGS va cobrar com a indemnització a finals de 2014 –a més dels 110 milions que va cobrar fins 2012 i els 300 milions més de l'últim període autoritzats recentment-.