Els científics creuen que el canvi climàtic explica la inèdita troballa d'un ratpenat cavernícola

L'únic precedent de la presència d'aquest espècie de ratpenat a la zona va ser la troballa d'un exemplar a Sant Carles de la Ràpita l'any 2002. Però no ha estat fins aquest 2015 quan els experts han aconseguit certificar que el mamífer volador podria haver-se establert entre els arrossars i aiguamolls, lluny del seu hàbitat natural de coves i cavernes de zones boscoses, llocs tancats on caça insectes del terra. «És més habitual als Ports, però ara ens el trobem al Delta. Que aquesta espècie es mogui per les llacunes era desconegut», subratlla el mateix Flaquer, qui després de consultar amb diversos experts d'arreu d'Europa ha corroborat que es tracta del primer cop que es documenta un cas d'aquest tipus.En aquesta ocasió, de fet, la troballa no ha estat aïllada o circumstancial. Els quatre primers exemplars van ser localitzats el 10 de juny en quatre caixes refugi diferents a la zona del Roget, al terme municipal de Deltebre. Els tècnics del parc natural van constatar que els ratpenats hi van romandre fins la primera quinzena d'octubre. El cinquè va ser observat el 27 d'agost en una caixa construïda amb pallús d'arròs a la zona del Rampaire, a Amposta, i s'hi va quedar durant tres dies. La recollida d'excrements posterior va permetre analitzar el tipus concret de dieta. Tot plegat, d'acord amb els experts, mostra un comportament«atípic»d'aquest ratpenat, que mi s'havia localitzat tampoc en aquest tipus de refugis que solen acollir espècies més petites.Tot i que caldrà«estirar el fil» per entendre el fenomen, per a Flaquer és el canvi climàtic i els seus efectes en la vida dels animals, que es veuen obligats a adaptar el seu comportament a les noves circumstàncies ambientals, el que l'explicaria . «Dóna la sensació que amb el canvi climàtic aquests hàbitats, com el delta de l'Ebre i les llacunes, siguin cada cop més un punt d'atracció important per als ratpenats», abunda. Els seus hiverns suaus i humitats relatives altes l'estan convertint en un espai rellevant, des del punt de vista biològic, ja no només per als ocells, sinó també per a aquests mamífers voladors: durant les èpoques més fredes i de migració hi troben un espai d'atracció, «forcen la màquina per apropar-s'hi», aprofitant les condicions climàtiques benèvoles i l'abundància d'insectes per alimentar-se. «Alguna cosa té el Delta», conclou. A la mateixa zona, temps enrere, va aparèixer una espècie del nord d'Europa que es considerava extingida i que manté una població estable d'aparellament i hivernació. De fet, el parc natural i el Museu de Ciències Naturals de Granollers estudien de l'any 2000 la presència de ratpenats a la zona –amb la nova troballa, s'ha constatat la presència de set espècies-. La voluntat d'estabilitzar i recuperar les poblacions d'aquests mamífers voladors va ser objecte també d'un projecte Life, que va permetre dotar zones concretes el parc natural de caixes refugi on acollir-los, davant l'escassetat d'arbres de la zona. Es tracta d'un projecte, però, que més enllà de treballar per afavorir la riquesa biològica de l'espai, ha trobat també un sentit productiu i econòmic, gràcies a la demostrada acció predadora d'insectes que permet controlar la població de plagues tan temudes per als agricultors com el barrinador de l'arròs –es mengen les papallones-. «Una caixa per hectàrea pot fer arribar a baixar el barrinador de l'arròs per sota dels llindars necessaris per fer tractaments», subratlla Flaquer, satisfet perquè els mateixos pagesos de la zona veuen els ratpenats com uns aliats ecològics de primer ordre en la seva lluita contra les plagues dels arrossars.