Citen a declarar un tècnic del Ministeri de Medi Ambient com a investigat pel Cas Castor

Amb vint investigats per suposats delictes ambiental i de prevaricació ambiental –entre els responsables de l'exconcessionària Escal UGS, alts càrrecs i funcionaris estatals-, més de 13.000 folis i declarat com a causa complexa, el jutge Sebastián Isael Pla obre una nova fase de citacions fins entre finals de maig i principis del mes de juliol al mateix temps que requereix més documentació per continuar avançant en les diligències prèvies. Ho fa assumint la demanda formulada per Fiscalia. El ministeri públic argumenta que la citació com a investigat de Muñoz –que ha de prestar declaració el pròxim 30 de maig- està relacionada amb el contingut de la declaració del passat mes de novembre d'un altre investigat, el subdirector adjunt de Qualitat i Avaluació Ambiental, Miguel Aymerich. Aquest últim va rebutjar davant del jutge de Vinaròs que l'esmentada direcció general del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí fos la responsable d'estudiar el risc sísmic en la tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental del magatzem de gas submarí.El projecte Castor va superar aquest procediment a l'octubre 2009 sense que el govern espanyol requerís en cap moment un informe sísmic, malgrat els advertiments d'organismes científics documentats des de l'inici del tràmit, l'any 2005. El director general de Qualitat i Avaluació Ambiental, José Manuel Escanilla, també investigat en el cas, va treure pilotes fora tot assegurant que l'empresa havia d'haver esmentat aquest perill i, en qualsevol cas, hauria d'haver estat l'IGME el responsable d'estudiar-ho. De fet, i seguint el criteri de Fiscalia, el jutge també cita a declarar com a investigat l'exdirector general d'Escal UGS i principal responsable tècnic del projecte Castor, Carlos Barat. Serà a l'endemà de la declaració de Muñoz, el dia 31 de maig. A banda d'aquestes noves declaracions d'investigats, Fiscalia vol continuar també estirant el fil de la responsabilitat de l'IGME en el cas. En aquest sentit, el jutge ha citat com a declarar el pròxim 1 de juny, en aquest cas com a testimoni, l'expresident de l'organisme, Carlos Martínez Alonso, pel conveni de col·laboració amb la Direcció General de Qualitat i Avaluació ambiental de juliol de 2009. L'IGME va ser l'encarregat de validar tècnicament el projecte l'any 2007 perquè obtingués la concessió administrativa de l'Estat espanyol amb un informe on assumia acríticament els plantejaments de l'empresa concessionària i que en cap moment posava sobre la taula el seu potencial risc sísmic. Els quatre autors i l'exdirector general de Política Energètica i Mines, Jorge Sanz, han passat també ja pel jutjat de Vinaròs com a investigats en el cas per aquest document. Precisament, en la seva declaració judicial el passat novembre, Sanz va transferir al llavors Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí la responsabilitat d'estudiar el risc sísmic. Ara, el titular del jutjat de Vinaròs cita també a declarar el 4 de juliol quatre treballadors de l'empresa URS –Ana Montero, Carlos Suárez, Rafael Orofino i Ricardo Carmona- com a responsables d'elaborar i redactar l'esmentat estudi d'impacte ambiental per encàrrec d'Escal UGS i en el qual es descartava de ple qualsevol perill de terratrèmols per les injeccions.D'altra banda, el jutge ha citat a declarar el pròxim 2 de juny, també com a testimoni, Arantza Ugalde, l'autora de les al·legacions efectuades per l'Observatori de l'Ebre a l'inici del procés d'avaluació d'impacte ambiental l'any 2005. Es tracta del primer document oficial incorporat a la tramitació que ja advertia explícitament que la instal·lació del magatzem de gas submarí a la costa de l'Ebre i del Maestrat requeria un estudi sísmic previ i un procés de monitorització. Un seguiment que va acabar assumint el mateix Observatori, fruit d'un conveni de col·laboració amb Escal UGS per valor de 58.000 euros anuals al llarg de deu anys i la instal·lació de dos sismògrafs. El director de l'organisme que va signar el contracte, Joan Miquel Torta, ha estat citat per declarar com a testimoni el pròxim 2 de juny. El mateix dia també testificaran els responsables i científics de l'Observatori que van comunicar-se amb els responsables de l'exconcessionària durant la crisi sísmica a partir de setembre de 2013: Estefania Blanch, David Altadill i Juan José Curto.

El jutge demana informació sobre el gasoducte anul·lat

La llista de testimonis citats es tanca amb la citació del president de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando, el dia 1 de juny. El mateix dia prestarà també declaració l'empresari agrícola Mariano Suñer, un dels principals afectats per la implantació de la planta terrestre del projecte Castor i que va obrir una batalla administrativa i jurídica en diversos fronts contra el govern espanyol i l'empresa concessionària. De fet, el jutge ha sol·licitat al Ministeri d'Agricultura còpia de l'expedient pel qual es va autoritzar, sense sotmetre el projecte la pertinent avaluació d'impacte ambiental, el gasoducte d'interconnexió entre la planta terrestre i la xarxa general. Va ser el mateix Suñer qui va aconseguir que l'Audiència Nacional declarés com a nul el procediment, un extrem que el Tribunal Suprem va acabar ratificant fa pocs mesos. Per primer cop, a més, el jutge de Vinaròs cita com a testimoni a una tècnic de la Generalitat de Catalunya, administració que va ser marginada sistemàticament del procés de tramitació del projecte Castor malgrat les afectacions per la seva proximitat. Es tracta d'Àngels Gómez, de l'Àrea de Projectes de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, autora de l'informe d'al·legacions emès l'any 2008 per la Generalitat reclamant al govern espanyol l'elaboració d'un estudi geològic i de risc sísmic per al projecte per part de l'Institut Geològic de Catalunya.

L'informe del MIT

A banda dels tretze testimonis, també declararan, en aquest cas en qualitat de perits, els autors dels informes de l'IGME –Julián García i Juan José Durán- i l'IGN –Emilio Carreño, José Manuel Martínez Solares i Vicente Cantavella- encarregats pel govern espanyol arran de la crisi sísmica. Tots dos estudis van concloure que va ser les operacions d'injecció de gas matalàs al projecte Castor van causar una onada sísmica de més d'un miler de terratrèmols a partir de principis de setembre de 2013. L'IGME, fins i tot, va anar més enllà qüestionant que Escal UGS respectés les bones pràctiques acordades per la indústria en aquests casos i suggeria que no s'havien estudiat adequadament les condicions geològiques per poder tirar el projecte endavant amb garanties de seguretat. El jutge, a més, ha demanat al Seprona de la Guàrdia Civil que requereixi al Ministeri d'Indústria informació sobre l'estat de l'informe sol·licitat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i, en el cas que s'hagi finalitzat, aporti una còpia íntegra o una justificació del per què encara no s'ha elaborat. Segons el govern espanyol, aquest estudi, encarregat per Enagás com a responsable del manteniment i hibernació de les instal·lacions, ha de permetre determinar si el projecte Castor s'haurà de tancar definitivament i desmantellar o si, per contra, podria modificar-se i posar-se en marxa. La companyia va informar fa uns mesos que no disposaria del document fins al segon semestre d'aquest 2016.Per últim, el jutjat exigeix també a Escal UGS que aporti la filiació, els càrrecs i funcions dels operaris que treballaven a la plataforma marina en el moment de la tercera fase d'injecció del gas matalàs, al setembre de 2013, procés que va acabar ocasionant l'onada sísmica.