El Suprem també rebutja l'operació urbanística per compensar la creació del parc urbà de Bon Repòs

La sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha tombat definitivament l'operació urbanística promoguda per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mari el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per compensar la creació del parc urbà de Bon Repòs amb l'intercanvi d'uns terrenys de la zona de Calafató. El Suprem ha rebutjat, en gran part, el recurs de cassació presentat pel consistori contra la sentència del TSJC que ja anul·lava aquesta permuta urbanística en considerar l'operació«arbitrària». En canvi, l'alt tribunal declara nul·la, «per excés de jurisdicció», la part de la sentència del TSJC que obligava, «amb caràcter definitiu», a recuperar la classificació i qualificació original de les parcel·les municipals de la zona del Calafató.

L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar ha perdut el recurs de cassació que va presentar contra la sentència del TSJC sobre l'operació urbanística del parc urbà del Bon Repòs però se li ha reconegut l'anul·lació d'una part de la resolució sota els arguments «d'abús, excés o defecte de l'exercici de jurisdicció»del TSJC en declarar nul·la la desafectació de la requalificació de les parcel·les municipals ubicades a la zona de Calafató.

El consistori va argumentar que s'haurien substituït«les potestats discrecionals»de l'administració local en matèria urbanística, infringint l'article 71.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa (LJCA), perquè l'alt tribunal català no es limitava en la sentència a delimitar«el sector discontinu de millora urbana del projecte de Bon Repòs al POUM i la desafectació de les parcel·les municipal de la zona de Calafató», sinó que anava més enllà i decidia«amb caràcter definitiu»que les parcel·les recuperin la classificació i qualificació que tenien abans de l'aprovació provisional del pla d'ordenació urbanística municipal de l'Ametlla de Mar.

L'Ajuntament de l'Ametlla de Mar va defensar davant del Tribunal Suprem que el «caràcter permanent» de la disposició«eliminava, a la pràctica, les potestats de revisió d'aquestes qualificacions en un futur proper o llunyà»i el tribunal ha anul·lat aquesta part de la sentència recordant que els òrgans jurisdiccionals no poden determinar la forma amb la qual queden redactats els preceptes d'una disposició general en substitució dels que han anul·lat, ni poden determinar el contingut discrecional dels actes anul·lats. El TSJC havia declarat il·legal, l'abril de 2015, l'operació urbanística promoguda per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i el llavors Departament de Política Territorial i Obres Públiques que va permetre intercanviar la propietat dels terrenys de l'actual parc del Bon Repòs amb un espai d'equipaments esportius de la zona de Calafató, a més de cinc quilòmetres del nucli urbà.

L'Associació de Veïns Marina Sant Jordi va interposar un recurs contra la requalificació d'aquests terrenys, tot considerant que el conveni per a l'intercanvi amb els propietaris del Bon Repòs, que podien construir-hi 233 habitatges, els perjudicava directament.

La creació del parc del Bon Repòs -en una superfície d'1,5 hectàrees en ple nucli urbà que pertanyia a una empresa familiar que hi explotava un hotel-, es va fer prèvia permuta de terrenys amb els seus propietaris originals. El TSJC va considerar«il·legal» la requalificació que va fer possible aquesta permuta de terrenys i el conveni posterior.