La PDE vol reenfocar la imatge ebrenca cap a la «lluita de país» en contra del Pla Hidrològic

Conscients que el debat mediàtic de les últimes setmanes al voltant de les Terres de l'Ebre ha interferit i pot perjudicar el suport extern cap a la seva causa, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) prepara la manifestació del pròxim diumenge a Barcelona amb l'objectiu de reenfocar l'atenció en la lluita contra el Pla Hidrològic de l'Ebre, l'exigu cabal ambiental del riu i la prevista multiplicació de regadius a la conca. «Un problema de viabilitat territorial» i de «país», ha remarcat el portaveu del moviment social, Manolo Tomàs.

En un moment en el qual el govern espanyol del PP en funcions i les comunitats de regants es rearmen amb una campanya davant les institucions de la UE per defensar el Pla i els regadius, atribuint als opositors motivacions polítiques vinculades a l'independentisme, consideren que la protesta d'aquest 5 de juny ha de servir per reforçar l'estratègia política i jurídica imminent, amb la pròxima publicació de l'informe definitiu del Comitè de Peticions del Parlament Europeu i la presentació d'una queixa davant la Comissió Europea.

La cinquena manifestació que la PDE convoca a Barcelona arriba enmig d'un clima enrarit a les Terres de l'Ebre, on el debat mediàtic sobre la retirada del monument feixista del riu Ebre a Tortosa dels últims dies i setmanes ha acabat eclipsant pràcticament qualsevol altre. «La imatge que surt de les Terres de l'Ebre ens perjudica», ha admès Tomàs qui, tot i això, considera que l'entitat, respecte ella mateixa, no té aquesta preocupació. «Nosaltres no som res, som instrumentals. La nostra imatge està i seguirà intacta. Però estem preocupats que en un moment important per al territori, una situació que podem enfocar amb una estratègia guanyadora, es converteixi en un fracàs o en un carreró sense sortida. Tot per un problema d'imatge», ha analitzat.

Per tot plegat, ha reclamat canviar el focus d'atenció cap a un «tema important», un problema que pot condicionar el futur del territori com és el cabal ambiental i els regadius. «Aquest tema el podem guanyar i podria ser que, en el fons, no caiguem tant simpàtics com sembla, però seguirem endavant», ha insistit, tot lamentant que s'hagi«mesclat»la imatge de les Terres de l'Ebre amb la lluita contra el Pla Hidrològic de Conca. Per a Tomàs, el futur del territori«va lligat al futur del riu i del país»i, en aquest sentit, creu que «separar les Terres de l'Ebre del país és un profund error i una equivocació històrica».

L'elecció del moment per a la protesta, segons han insistit des del moviment antintransvasament, va tenir en compte fa uns mesos enrere diversos factors estratègics per reforçar la lluita i jurídica contra el Pla Hidrològic. Especialment, davant la previsió que el govern espanyol acabés presentant el Pla davant la Comissió Europea a finals d'abril –termini que s'ha posposat a principis de setembre-, però també la recepció de l'informe del Comitè de Peticions del Parlament Europeu que va visitar el delta de l'Ebre el passat mes de febrer i la presentació d'una queixa contra la llei davant de la mateixa Comissió, prevista per a la segona meitat d'aquest mes de juny

El PP ho relaciona amb la

independència

De fet, aquest suport al carrer per reforçar amb una «massa social molt important i transversal» els arguments jurídics, tècnics i polítics davant les autoritats comunitàries -«a Brussel·les ens comptaran», ha remarcat Tomàs-, cobra ara especial interès davant l'estratègia oberta pel govern espanyol del PP, juntament amb les comunitats de regants estatals i de l'Ebre, per desplegar a Brussel·les una campanya defensant les bondats del Pla. No només a partir d'arguments com que la seva aplicació no modificaria els ecosistemes o que els regadius fomentarien una agricultura sostenible. «Diuen que la lluita de la Plataforma està contaminada pel tema de la independència. Intenten dir que no és una lluita per la defensa del riu i les Terres de l'Ebre sinó una lluita política dins de l'Estat espanyol. I això nosaltres ho hem de trencar i ho trencarem estant als carrers de Barcelona», ha assegurat Tomàs.

El moviment antitransvasament compta amb el suport d'una setantena d'entitats, entre ecologistes, culturals, cíviques, partits polítics i sindicats. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, s'estan organitzant una trentena d'autocars per desplaçar els manifestants cap a la capital catalana –de Tortosa i Amposta sortiran diumenge a les vuit del matí i el viatge costarà quinze euros-. S'ha previst la participació de bandes de música i grups d'animació. La manifestació arrencarà al migdia a la plaça Universitat: l'obrirà la pancarta'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta', darrera de la qual se situaran els activistes del territori com a «punta de llança»de la marxa; seguida d'un altra amb la frase "L'aigua és vida, no mercaderia", amb les organitzacions ambientalistes; i una tercera pancarta per als representants polítics –tots menys el PP i C's- amb la llegenda'Respectem les directives ambientals europees'. El recorregut finalitzarà a la plaça de la Catedral, on s'han previst actuacions musicals, parlaments i la lectura del manifest a càrrec de l'actriu Mercè Martínez.

La PDE vol aprofitar que la data coincideix amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient per projectar la seva lluita convertint la protesta de Barcelona en un dels punts neuràlgics de la commemoració a l'Estat espanyol. Tot i que les principals organitzacions ecologistes estaran presents a la protesta amb les seves pancartes pròpies, moltes mantindran també els actes que tenien programats a diferents punts de Catalunya i de l'Estat per fer visibles altres lluites. En qualsevol cas, el moviment social ebrenc preveu que activistes de l'Aragó o del País Valencià s'acabin sumant als catalans pels carrers de Barcelona per convertir la jornada en una «festa ebrenca», que permeti«visualitzar la lluita»en clau de país. Una «demostració de dignitat ebrenca», en paraules del mateix Tomàs.