La Plataforma del Sénia defensarà a Brussel·les que «els ciutadans no han d'assumir les despeses del projecte Castor»

Una delegació de quatre representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia tornarà a principis de la setmana vinent a Brussel·les per fer sentir els arguments que posen en qüestió la indemnització milionària a l'exconcessionària, aprovada per decret del govern del PP l'octubre de 2014 i que hauran d'assumir els consumidors de tot l'Estat al llarg de 30 anys a través dels peatges fixos de la factura del gas. En altres paraules, que la «ciutadania assumeixi les despeses i pèrdues d'un projecte que s'ha gestionat tot el malament possible», segons recorda la portaveu de l'entitat, Cristina Reverter. Abans que el govern espanyol decidís clausurar-lo temporalment—el projecte Castor mai ha arribat a posar-se en funcionament—, les injeccions de gas al subsòl efectuades per Escal UGS van provocar una sèrie de més d'un miler de terratrèmols a la zona.

El moviment social contra el fracassat projecte Castor va presentar de forma simultània, l'any passat, una denúncia davant la Comissió Europea i la petició a l'Europarlament per aquest mateix motiu. Si bé l'executiu comunitari encara no s'ha pronunciat al respecte—va acceptar a tràmit una altra denúncia, en el mateix sentit, presentada per la patronal catalana Cecot—, la Comissió de Peticions ja s'ha posat en marxa. Així, en paral·lel a la compareixença dels representants de la Plataforma, ha demanat a la mateixa Comissió una «investigació preliminar»sobre la qüestió. Aquest dimecres, a partir de dos quarts de sis de la tarda, els representants de la Plataforma disposaran de cinc minuts d'exposició davant dels eurodiputats que, posteriorment, els podran plantejar els seus dubtes i qüestions.

«La petició va en la línia que s'obri una investigació», ha indicat Reverter. «La indemnització en favor d'una empresa privada amb una activitat econòmica puntual va en contra del Tractat Fundacional de la Unió Europea perquè es considera un ajut d'Estat. No afecta els pressupostos estatals però repercuteix indirectament aquestes despeses sobre el sistema gasista a través dels peatges que pagarà el ciutadà quan obri l'aixeta del gas», ha abundat. També retreuen la «posició dominant»que l'Estat confereix a l'empresa Enagás, el gestor tècnic del sistema gasista, tant en la gestió de l'operació financera per fer efectiu el pagament de la indemnització –que pot acabar disparant el cost final per sobre dels 4.700 milions- com en el procés d'hibernació en el qual es troben actualment les instal·lacions del magatzem de gas submarí.

Els diners del BEI

En la seva estada a Brussel·les, però, la Plataforma tornarà recordar que la responsabilitat de les institucions de la Unió Europea en l'escàndol del projecte Castor va molt més enllà de les normatives comunitàries i el seu compliment. «Si el BEI no ho hagués finançat a través dels 'project bonds' no estaríem parlant del projecte Castor. Seria una quimera o somni d'algun il·luminat. Però no va ser així: van pensar que era seriós i tractaven amb un estat seriós», subratlla Reverter. Així va ser com el magatzem submarí de gas de Florentino Pérez va aconseguir més de 1.440 milions d'euros de finançament a través de l'emissió de bons patrocinada per la institució financera pública comunitària, que va comprometre 500 milions de fons públics europeus en l'operació«sense tenir els avals de seguretat i ambientals necessaris». «Després de vuit anys estem amb un projecte aturat, fracassat, però que igualment haurem de pagar, no l'empresa que es va lucrar, es va beneficiar, sinó els ciutadans que ja vam avisar que no era segur i que havien molts aspectes a tractar», ha insistit la portaveu.

Aquest serà també, de fet, un dels arguments que la Plataforma del Sénia traslladarà a eurodiputats de les formacions europees representades a la Comissió de Peticions. L'entitat ha organitzat dimarts, el dia abans de la compareixença, una roda de contactes a Brussel·les per informar sobre el contingut de la petició i les seves demandes sobre el futur del projecte Castor tant al Parlament Europeu com a la Comissió Europea. De moment, la Plataforma ha pogut concertar entrevistes amb Ernest Urtasun (ICV), Josep Maria Terricabras (ERC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià), així com un representant del Partit Socialista, a l'espera de poder tancar una possible trobada amb algun dels membres del PP.