El Suprem investiga pagaments de més de 300 MEUR a Escal UGS i Enagás pel projecte Castor

El Tribunal Suprem investiga els recents pagaments de més de 300 milions d'eurosaprovats pel Ministeri d'Indústria, a favor de l'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS;així com del gestor tècnic del sistema, Enagás, encarregat de la seva hibernació i manteniment.

La decisió arriba després que la Generalitat, que va recórrer l'ordre de retribució de les instal·lacions gasistes de 2015 que començava a carregar sobre la factura del gas dels consumidors els costos del fracassat magatzem de gas submarí, hagi demanat ampliar el cas a la llum de nous fets.El Suprem ha demanat al govern espanyol que presenti còpies certificades de la recent resolució de pagament de 253,3 milions d'euros a Escal UGS, corresponents als suposats drets retributius pendents entre juliol de 2012 i octubre de 2014, així com dels 42,3 reconeguts en concepte d'operació i manteniment.

També reclama al mateix ministeri que faciliti les auditories sobre les tasques i costos de manteniment per part d'Enagás, a més de l'ordre de pagament de 17,31 milions d'euros per aquest concepte.

A diferència de l'ordre relativa a aquest 2016 –on s'inclouen ja més de 101 milions d'euros per finançar el fiasco del projecte Castor- la corresponent a 2015 recorreguda per la Generalitat només preveia inicialment la partida de 17,3 milions d'euros destinada a Enagás, a qui l'executiu espanyol va encarregar la hibernació i manteniment de les instal·lacions.

El Govern argumentava que els pagaments per una infraestructura fallida que mai s'ha arribat a posar en marxa, carregant els costos sobre els consumidors de tot l'Estat, lesionen l'interès públic i poden suposar un ajut d'estat. Després de trigar mesos a acceptar-la a tràmit, el passat mes d'abril el Tribunal Suprem va rebutjar suspendre cautelarment el pagament a Enagás, que segons la Generalitat no responia a despeses reals sinó a una provisió econòmica per a l'encàrrec d'hibernació i manteniment. En canvi, la nova interlocutòria d'aquest passat 7 de juliol no només vol indagar sobre l'origen real d'aquesta despesa de manteniment, sinó que entra també de ple en els efectes que tindrà sobre la factura dels consumidors el cobrament de les retribucions d'Escal UGS per construir i gestionar el projecte, clausurat després de provocar més d'un miler de terratrèmols arran les injeccions de gas al subsòl marí.

En total, l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez ha cobrat en bona part o té garantida la percepció de més de 1.760 milions d'euros pel projecte Castor. Així, a més d'aquests 295,6 milions d'euros ja esmentats i 4,56 més addicionals de manteniment i operació entre el moment del decret d'extinció i l'abandonament efectiu de les instal·lacions, a novembre de 2014, cal sumar els 110 milions en retribucions provisionals fins l'any 2012 i, sobretot, els 1.350 milions d'indemnització aprovats pel decret del Consell de Ministres el 4 d'octubre del mateix 2014.

L'OCU va calcular que l'operació financera per fer possible aquests pagaments, gestionada per Enagás sobre la base dels drets de cobrament dels cànons i peatges fixos de la factura del gas al llarg de 30 anys, pot elevar el cost per sobre de 4.700 milions al final d'aquest període. Addicionalment, l'alt tribunal també sol·licita al mateix ministeri que aporti les auditories de les quals disposa en relació a les tasques concretes i als costos de manteniment del projecte Castor per part d'Enagás Transporte.

El Suprem també requereix la notificació a la Comissió Europea del pagament dels 17,31 milions d'euros que reconeix l'ordre de peatges i cànons gasistes corresponents a 2015 que va impugnar el Govern o, en el seu defecte, que reconegui la seva inexistència. En aquest sentit, els advocats de la Generalitat argumenten que, sigui o no un ajut d'Estat, el govern espanyol hauria d'haver comunicat formalment a l'executiu comunitari. Les indemnitzacions a Escal UGS i el paper d'Enagas en la gestió del manteniment de les instal·lacions així com l'operació financera per pagar l'exconcessionària, són alguns dels punts foscos que una delegació de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia porta,aquest dimecres a la tarda, a Brussel·les davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.

El moviment ciutadà qualifica obertament d'«ajust d'estat»contrari al Tractat Fundacional de la Unió Europea la indemnització a l'exconcessionària i qüestiona també la legalitat del paper dominant que la companyia Enagás ha assumit en la gestió del projecte per encàrrec del govern del PP.