Volen reobrir el cas de la fuita de partícules d'Ascó pels informes contradictoris sobre el risc

Gairebé un any després que el jutjat de Gandesa arxivés provisionalment la investigació per la fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó, Fiscalia i les acusacions exercides per Ecologistes en Accions i Greenpeace esperen encara la resolució dels respectius recursos. El principal argument de la interlocutòria judicial, del 21 d'octubre de 2015, era que no s'havia pogut provar que l'alliberament d'aquests elements al medi hauria tingut efectes perjudicials sobre el medi i les persones. El fiscal i les acusacions volen que el cas arribi a judici i retreuen que el jutge fes prevaldre els arguments dels informes aportats pels investigats, minimitzant les conseqüències, en detriment d'altres que els contradeien. De fet, argumenten que el risc generat per la mateixa fuita de partícules a l'exterior, que es va produir el novembre de 2007 però no va ser comunicada fins abril de 2008, ja seria constitutiu de delicte. En el cas van ser citats com a investigats dirigents, tècnics del complex atòmic i inspectors del CSN pels presumptes delictes d'emissions radioactives, falsedat documental i contra la seguretat en el treball.

En el recurs de reforma presentat pocs dies després de la interlocutòria d'arxiu, el Fiscal de Medi Ambient de Tarragona, Ignacio Monreal, retreu al jutge de forma contundent que acabi malinterpretant o ignorant els extensos arguments plantejats pel ministeri públic i les acusacions –principalment, a partir de la tasca de l'investigador del CSIC Eduard Rodríguez-Farré i el llavors dirigent de Greenpeace Carlos Bravo-. Tots dos van exposar els seus informes i van ratificar en seu judicial la gravetat del cas així com els riscos de la fuita de partícules de la nuclear d'Ascó. Però la seva aportació no va acabar apareixent, o ho va fer de forma parcial i esbiaixada, en la interlocutòria d'arxiu. Un argument també central del recurs d'Ecologistes en Acció, al qual es va acabar afegint Greenpeace.

Tant el fiscal com les acusacions assenyalen que l'arxiu del cas no es pot sustentar en la «inexistència de resultats»que valorin les conseqüències directes de la fuita, com argumentava la defensa, que qualificava d'inapreciable el risc però sense negar-ne taxativament l'existència. Tampoc per la manca d'una quantificació exacta de la radiació realment emesa: es van recollir més de 1.700 partícules però es desconeix les alliberades. «Amb la sola possibilitat que existís risc de contaminació el medi o les persones estaríem davant de delicte», rebla en aquesta mateixa línia l'advocat d'Ecologistes en Acció, Luis Oviedo, qui retreu a l'instructor haver confós els conceptes. Monreal recorda, en aquest sentit, que els «resultats»de les radiacions es poden acabar produint«anys després»o en el «futur», amb possibles mutacions cel·lulars. Per tot plegat, creuen que davant l'existència d'informes contradictoris i la manca de conclusions clares el jutge no podia en cap cas estimar la petició de sobreseïment efectuada per la defensa, fent prevaldre el contingut dels seus informes pericials. En aquest sentit, fiscalia i ecologistes reclamen al jutge, tal i com es va plantejar durant les diligències, que sol·liciti un informe a un organisme independent internacional. Des de la interlocutòria de la passada tardor, però, el cas es troba arxivat, encara que provisionalment, i no s'ha practicat cap més diligència. «El que no es pot fer en cap cas és donar més credibilitat a un que a l'altre i arxivar. No, miri: això que ho faci el jutge que ha de jutjar, no el que ha d'instruir», insisteix l'advocat dels ecologistes.

Requeriment pendent

Els recursos de reforma encara pendents de resolució fan també referència al sobreseïment dels suposats delictes contra la seguretat dels treballadors i falsedat documental. Fiscalia critica que la resolució d'arxiu no fa «cap referència»als fets denunciats per aquests dos supòsits. Respecte el possible delicte contra la seguretat dels treballadors, Oviedo recorda que, tot i el requeriment judicial, ANAV –l'Associació Nuclera Ascó-Vandellòs II, empresa que gestiona el complex atòmic- no va acabar aportant els dades relatives a la identitat dels treballadors que van efectuar la maniobra de buidatge de l'aspirador que va acabar alliberant les partícules, l'empresa que els havia contractat, l'encarregada de netejar les zones contaminades i diversos tècnics. Aquesta informació, afegeix, havien de permetre conèixer qui era responsable d'haver facilitat els mitjans de protecció necessaris als treballadors o si tenien formació específica i determinar l'existència de possibles infraccions. «El sobreseïment és prematur perquè no s'han practicat totes les diligències de prova necessàries», subratlla en aquest aspecte el recurs dels ecologistes.En el cas de la falsedat documental, els ecologistes consideren que existien indicis suficients per sustentar l'acusació. Novament, segons Oviedo, la identificació i posterior declaració dels tècnics esmentats anteriorment havia de permetre esclarir aquest extrem. «No existeix cap dubte de la manipulació del monitor i dels límits d'alarma que van permetre, no la fuita, però sí que passés desapercebuda i s'amagués als inspectors residents i es desenvolupés amb tots els treballadors de la central als seus llocs, sense que s'adoptessin mesures adequades i legalment exigibles», relata el recurs.

Tot i admetre la «dificultat»de valorar globalment totes les implicacions de la investigació, amb un considerable volum de declaracions i informes pericials que han passat per les mans de tres instructors diferents al llarg dels anys –fins i tot el recurs ha de ser resolt per un jutge diferent que el responsable de la interlocutòria de sobreseïment -, el Fiscal qüestiona que la resolució posant fi ala fase d'instrucció de les diligències prèvies arribi fruit de la resposta a un recurs de sobreseïment per part de la defenses i no d'una valoració global de les diligències. Amb anterioritat a la interlocutòria, Monreal havia demanat que s'arxivés la investigació en relació amb els inspectors residents del CSN, un fet que, retreu, l'instructor no va reflectir a la interlocutòria.