La URV debat sobre la desigualtat i la pobresa en la XIX jornada d'economia de les Terres de l'Ebre

La URV ha debatut sobre la desigualtat, la pobresa i l'exclusió social en la dinovena jornada d'Economia de les Terres de l'Ebre que s'ha celebrat, aquest divendres, a Tortosa. Amb la intervenció de Carlos Gradín, catedràtic del departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo, de Marina Vidal, de Creu Roja Internacional, d'Agustí Castell, director de Càritas Diocesana a Tortosa, i de Josep Casadó, secretari de CCOO Terres de l'Ebre, s'ha fet una discussió, des de la vessant macronecòmica i també social, dels efectes més crus de la crisi econòmica. Tot i que a les Terres de l'Ebre no s'acumulen«grans bosses de pobresa», Càritas continua atenen un 5% de la població. Els agents socials han insistit que calen polítiques educatives que trenquin amb una «pobresa hereditària», que passa de pares a fills, en el 80% dels casos.

Carlos Gradín, catedràtic de la Universitat de Vigo, ha defensat, en la dinovena Trobada d'Economia de les Terres de l'Ebre de la URV, que la desigualtat no sempre és dolenta però pot «perjudicar el desenvolupament econòmic». La seva intervenció ha servit per repassar els motius pels quals la desigualtat a l'estat espanyol no para de créixer i és de les més elevades d'Europa, segons l'índex de Gini. Segons ha exposat el catedràtic de Vigo, la desigualtat ja existia i no ha fet més que accentuar-se amb la crisi econòmica perquè no es crea ocupació a partir de «polítiques de redistribució fiscal», és a dir, fent que els més rics paguin més impostos.

Gradín atribueix la gran desigualtat de rendes a Espanya al fet que hi hagi una massa social important amb rendes molt baixes i una classe mitjana molt reduïda, a polítiques fiscals no redistributives i que el gruix de les prestacions socials siguin en concepte de desocupació o jubilació, enlloc d'altres tipus d'ajuts universals a les famílies que sí s'apliquen en altres països europeus.

Tot seguit s'ha dut a terme una taula rodona amb entitat socials i sindicats on s'ha lamentat la manca d'acció política i l'evasió de les institucions a resoldre els problemes socials que genera la creixent pobresa i exclusió social. Com ha detallat el director de Càritas Diocesana a Tortosa. Agustí Castell, un 5% de la població ebrenca ha hagut de ser atesa per l'entitat. «Això vol dir que 1.000 de cada 20.000 ciutadans acudeixen a Càritas», ha apuntat. «Els números de vegades queden diluïts però vol dir que hem afrontat més d'11.000 drames, perquè no venen només per buscar informació, sinó que els ajudem a buscar una sortida a l'angoixa que estan vivint que, de vagades, no només és econòmica», ha explicat Castell.

Castell ha assenyalat que «els més vulnerables»en aquestes situacions de pobresa són els infants i les famílies amb nens (que suposen el 66% de les famílies que atenen a Càritas). Per això, ha reclamat el foment de «bones lleis d'educació»que acabin amb la pobresa hereditària. «8 de cada 10 nens que pertanyen a famílies pobres, quan seran grans també ho seran. Es tracta de trencar aquest ritme amb educació», ha reivindicat Castell. Les dades de la seva entitat avalen que amb més educació, els joves tenen més eines per fer front a situacions d'exclusió. El director de Càritas Diocesana de Tortosa també ha insistit que han de ser les administracions qui facin bona part de la feina que fan entitats com la seva. «Tenim 750 voluntaris i els demanem que no es converteixin en mà d'obra barata dels ajuntaments i les institucions. Tenen altres funcions que es acompanyar perquè aquesta gent surti de la pobresa», ha apuntat.