La Fatarella reviu el darrer combat de la batalla de l'Ebre

Entre el 14 i 15 de novembre d'ara fa 78 anys, a la serra de la Fatarella, es va viure el darrer combat de la batalla de l'Ebre. Aquest diumenge, l'escena s'ha recreat de la mà de l'Associació Lo Riu. El bàndol nacional ha avançat i els republicans s'han fet forts en un primer moment amb un front de resistència però, finalment, l'exèrcit franquista ha provocat una autèntica sagnia. Àlex Sambró, de Lo Riu, ha explicat que els soldats de la XV Brigada, prop d'un miler, es van atrinxerar durant 48 hores d'avanç franquista mentre la resta d'exèrcit republicà es va concentrar a Flix per fer una retirada ordenada i evitar encara més morts. La recreació d'aquest diumenge és la quarta que es fa i Sambró afirma que, cada vegada, hi ha més interès dels joves per aquest episodi de la guerra civil.

Lo Riu ha utilitzat l’escenari real per representar l’assalt del bàndol feixista a posicions republicanes, a la serra de la Fatarella on van descobrir les trinxeres. Els republicans es van atrinxerar els darrers dies de batalla de l’Ebre per defensar una línia fortificada que puja d’Ascó a la Fatarella i acaba tancant l’arc a Riba-roja, deixant per darrere un pont de ferro, que va ser utilitzat per fer la retirada. Per l’avançada, l’exèrcit franquista va utilitzar l’aviació, l’artilleria italiana i els tancs per debilitar el nucli de resistència de La Fatarella i, finalment, la infanteria es va encarregar de fer l’assalt final.

Els soldats republicans de la XV Brigada van resistir durant 48 hores l’avanç franquista que va permetre que la resta d’exèrcit republicà es concentrés a Flix i pogués creuar el riu en una retirada ordenada que va evitar més morts de les que es van produir. Segons Sambró, «si l’exèrcit franquista hagués pogut arribar a la serra de la Fatarella, hauria pogut emplaçar l’artilleria i hauria bombardejat Flix, que és on estaven les tropes republicanes, per retirar-se». És per això que es considera que els mil soldats, voluntaris, de la XV Brigada Mixta de la 35 Divisió, es van quedar en un acte d’immolació.

Una de les curiositats sobre la retirada cap a Flix és quan el tinent coronel Manuel Tagüeña va concentrar les seves tropes i va fer la retirada cap al pont, «ordenadament». Segons ha explicat Sambró, «l’últim de travessar el pont de Flix va ser el mateix Tagüeña i un cop va passar, va ordenar dinamitar el pont» per on havien passat perquè els nacionals no poguessin travessar ni perseguir els republicans.

Durant tot el matí hi ha hagut una fira de col·leccionisme militar. Abans de la recreació de la batalla, els visitants han pogut contemplar una recreació del campament de bàndol republicà a la zona, on hi havia els serveis sanitaris, una barberia o el servei de transmissions. La jornada ha acabat amb una ofrena en un monument que hi ha, en aquest punt de la serra, als soldats de la XV Brigada i on ha participat algun familiar de soldats morts en aquest combat.

Més interès

Aquestes són les quartes jornades de recreació, que s’han fet a La Fatarella però en altres ocasions s’han celebrat també a Flix. L’èxit de l’esdeveniment és un fet i cada any més gent assisteix a la representació, vinguts d’arreu. Segons el portaveu de Lo Riu, «cada vegada veiem que la gent mostra més interès» i, el més rellevant «i positiu» és que cada vegada «ve més jovent que s’interessa pel que va passar». «Potser no n’han sentit a parlar gaire als seus iaios i ara tenen la inquietud sobre què els va passar», considera Sambró.

L’Associació Lo Riu, que porta diversos anys treballant per la memòria històrica i centrats en episodis com la batalla de l’Ebre, atribueix l’increment d’interès a «tota la tasca de memòria històrica que s’està fent al país, de difusió i de diversos actes». «És molt positiu recordar què va passar i que serveixi d’exemple per no tornar a passar mai més una guerra civil, que és una guerra entre germans», ha assenyalat el portaveu de Lo Riu.

Adaptar-se al mitjà

Entre els participants, vestits de cap a peus com a soldats republicans o nacionals, hi havia Eduard Borrell, del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona. No ha estat el primer cop que ha participat, encara que sí que ha estat la primera vegada que ho ha fet com a figurant de la batalla, com a republicà. Per poder gravar imatges en vídeo des de dins del combat, on no pot entrar amb una càmera d’avui dia, ha simulat una càmera del 1934, amb una càmera compacta, molt petita i lleugera, per poder entrar i fer la tasca que feien els corresponsals de guerra. «Així puc estar integrat a la batalla i agafar bons plans», ha afegit.